Per Rubén Cruz
Acabem l’agost amb paraules nècies que obriran els porus de bat a bat i ens posaran el pèl moixí com gafets. Aquest breu aparador mirarà de posar-hi ironia per portar-nos-les a la capissola.
Per obrir curs polític volent tancar processos, el senyor aquell de l’Efecte ha cridat la nostra atenció aquests dies per denunciar-nos a la cara l’última dècada viscuda a Catalunya com la pitjor per a Espanya en 300 anys. Ja té raó, ja, que el Procés l’allunya de la cort metropolitana a còpia d’errades pròpies i de marrades alienes.
Allò que l’insignificant Home Efecte ha secretat és pura Propaganda, aliment per a xais de curta memòria que, administrat regularment i metòdica, provoca un efecte laxant dels prejudicis. Avall, que fa baixada. I com que ningú s’ha de disculpar per una indigestió, el petit Home Efecte repeteix: “I no exagero!”
Tertulians n’hi ha per qui parar atenció en aquesta cagarel·la diu molt de la petitesa de la política catalana, com si això engrandís la política espanyola. Potser els nostres follets polítics (amb el Federalisme al capdavant) ajudaran a eixamplar-les totes dues, però a empetitir-les contribueix sens dubte la Propaganda, fins a l’encefalograma pla i més enllà.
Bé, ja n’hem parlat, que és el que el senyor aquell de l’Efecte volia.
