Text: Alejandro Flores
Els treballadors de l’atenció primària, els metges interns residents (MIR) i els treballadors del transport sanitari han protagonitzat durant l’últim mes vagues i manifestacions arreu de tot Catalunya. Malgrat que cada sector té les seves particularitats, tots els col·lectius coincideixen en reivindicar millores laborals i el reconeixement per part de les administracions públiques del sobreesforç que està fent el respectiu sector. En un moment on els sanitaris arriben a una segona onada esgotats i amb les promeses d’inversió i millores laborals incomplertes, el gremi es pregunta si el reconeixement públic es transformarà en les millores llargament demandades.
El novembre del 2018 ja es van dur a terme tot un seguit de mobilitzacions arreu de Catalunya per demanar millores en el sector públic sanitari. Amb l’objectiu de reduir l’excés de càrrega assistencial que es denunciava aleshores, es va arribar a una sèrie d’acords amb el Departament de Salut per revertir els efectes de les retallades sanitàries. Així doncs, es contractaria a un total de 250 nous professionals de medicina de família, garantint un temps d’assistència mèdica de 12 minuts per visita presencial. Malgrat tot, Metges de Catalunya estima que l’atenció primària necessita gairebé 1.000 facultatius per poder atendre en condicions òptimes. Si l’any 2018 es notaven els efectes de les retallades sanitàries, durant la crisi generada per la Covid-19 s’ha incrementat la necessitat de contractar encara més personal sanitari.
“La situació de l’atenció primària ara mateix és dolenta. La cita prèvia s’allarga molt i és bastant lenta”, explica l’Antonio Peña, usuari del CAP La Marina tot just sortint del centre. Segons dades de l’enquesta anual que realitza el Departament de Salut, l’any passat, el grau de satisfacció amb els serveis públic d’atenció primària estava al voltant del 90% en tots els grups d’edat, llevat de la puntualitat de les visites i la demora en programar-les. “Els sanitaris compleixen amb la seva tasca. El problema és que no hi ha suficients treballadors contractats”, afegeix l’Antonio, que destaca la quantitat de facultatius que estan començant en l’ofici i no han trobat feina en el sector, o bé han començat la seva carrera professional i treballen en condicions de precarietat.
És l’exemple dels metges interns residents (MIR), que és el sistema de formació d’especialistes al qual s’accedeix a través de proves selectives, i que consisteix en una relació laboral especial de residència, en procés de formació. “Estem treballant teòricament com a personal en formació, però a efectes pràctics som imprescindibles en l’activitat assistencial”, explica l’Anna, que lamenta que aquesta pressió no es vegi reconeguda a la nòmina. Molt sovint, els MIR han de fer front a jornades laborals de 24 hores ininterrompudes, en una etapa on és essencial el temps per a adquirir coneixements i aprendre dels que en saben, de l’ofici. “Sortim de les guàrdies esgotades i es fa gairebé impossible compaginar-ho amb la formació”, afegeix l’Alba.
Des del Sindicat de Metges de Catalunya demanen garantir que el 15% de la jornada ordinària es destini a la formació, i també un mínim de 12 hores de descans després de cada jornada laboral. “El fet que sigui un treball tan vocacional és un dels motius que expliquen les condicions laborals que ens avenim a patir”, indica l’Anna. El Gerard, de 28 anys, reclama més reconeixement salarial i professional. “Aquesta formació ens la hem de pagar amb sous ridículs si els comparem amb els de la resta d’Europa. Som gent que no hem deixat d’estudiar en tota la nostra vida, hem tret grans notes i hem superat exàmens molt durs com per entrar a una residència formativa on tenim el sou més baix de tot el sistema sanitari”, lamenta.
Després de molts dies de vaga i mobilitzacions, els MIR han arribat a un “acord històric”, segons expressava el Sindicat de Metges de Catalunya. Les reunions amb les patronals sanitàries i l’Institut Català de Salut van resultar en l’acord d’una limitació de la jornada laboral a 48 hores setmanals, i també es va establir un descans mínim garantit de 12 hores entre el final d’una jornada i el principi de la següent. A més, hi haurà un increment retributiu del 5% fins l’any 2021, quan l’augment de la retribució arribarà al 7%.
A aquesta aturada dels MIRs s’afegeix la protesta dels treballadors del transport sanitari, que també ha protagonitzat una vaga durant el darrer mes. El sector privat d’aquest gremi s’ha revoltat contra la infravaloració que pateixen i les seves condicions laborals, en jornades que molts cops arriben a les 24 hores de feina. Es queixen també de ser tractats com mers transportistes de persones, malgrat haver d’enfrontar-se a situacions sanitàries complexes dia rere dia. El sector privat del transport sanitari, que presta servei d’ambulàncies, depèn de la patronal ACEA, i forma tot un conglomerat d’empreses que, sovint, fa que les condicions laborals variïn molt entre treballadors del mateix sector. En aquest sentit, el gremi demana unitat i que el seu conveni s’equipari al del Servei d’Emergències Sanitàries (SEM), pertanyent al sector públic.
“Falten ambulàncies, i per això molts cops els serveis es van acumulant, i passen les sis de la tarda i no has dinat, i les dotze de la nit i no has sopat… Tant l’usuari com el treballador són els afectats”, explica el Jose, que porta 5 anys en l’ofici. Des que va començar en aquesta feina, ha patit la temporalitat del sector, i destaca les dificultats que tenen els treballadors per ser contractats de manera fixa. “Ens exigeixen els mateixos deures que tenen els treballadors sanitaris del sector públic, però no ens en reconeixen els mateixos drets”, explica el Raúl, que porta 20 anys en el sector i ha estat un dels portaveus del comitè que negocia amb l’administració pública.
Els MIR, l’atenció primària i el transport públic protagonitzen protestes per millorar condicions laborals en un moment on la segona onada de coronavirus està començant a prendre embranzida. Demanen estar preparats per al que pugui venir durant l’hivern.
