“Vull que visquem en pau i que ens deixen jugar”

Tomás Martin Bernal. 11 anys. Els meus pares són Jorge y Jessy

Tinc cinc germans: les bessones Jessica i Àngela, la meva bessona Zuleima (Chula) i Jorge i Rafi, els grans. M’agrada molt anar de colònies, fer pel·lícules i l’hockey.

Tomás és un noi del barri de El Polvorí, i li dediquem la contraportada per destacar el seu paper de coprotagonista en la pel·lícula La hija de un ladrón (2019), òpera prima de la directora barcelonina Belén Funes que ha rebut molt bona crítica, tres Premis Gaudí 2020 (a la millor pel·lícula en llengua no catalana, a la millor direcció i al millor guió), i un premi Goya, a la millor direcció novell.

En Tomás és un noi senzill, prim i d’un aspecte espartà, accentuat per la veu ronca i ferma que projecta. En tenir contacte, uns ulls tímids defugen la mirada i, en rompre el gel i captar-ne l’atenció, s’hi fixen dòcilment. Cap a mitja entrevista i quan portem ja una mica de xafardeig, s’anima a regalar-nos el seu somriure infantil que té la capacitat de convertir un dia gris en el blau del mar d’estiu.

Conversem de la pelí en què ha actuat, l’escola, el barri, el confinament, les aficions… Quan ja hem agafat confiança i riem de tot, li pregunto si li preocupa alguna cosa. No, només vol viure en pau i que els hi deixem jugar, respon. Tota una declaració.

Com és que arribes al mundillo de l’actuació?

Van venir uns senyors a l’escola El Polvorí on estudio a fer entrevistes a tercer, quart i cinquè, després de fer-nos signar uns paper que deien que volíem participar d’una peli. Alguns vam marxar a l’Aragó a passar un càsting i llavors em vam escollir a mi.

Què tal l’experiència?

Em va agradar molt. Érem uns 8 o 9 nens i amb la colla ens ho passàvem molt bé. Hem hagut de repetir moltíssimes vegades les escenes i ha sortit molt bé. Fins i tot a l’hora de memoritzar el guió em van ajudar… fes el que et surti, em dèiem.

Explica una mica de què va la peli pels que encara no l’hagin vista.

Es tracta d’un pare lladre que no es cuida dels seus fills. Jo sóc el fill petit i estic a un centre amb altres menors. Tinc una germana que té una vida també complicada però ve i em visita.

Qui t’ha acompanyat durant la filmació i quant va durar?

M’acompanyaven els meus pares, tots dos. Recordo que van ser mesos de gravació i que jo em vaig sentir molt còmode. Tothom ens ho posava molt fàcil i ens ajudava.

Explica un dia de rodatge, com era?

Ens aixecàvem cap a les set del matí, ens saludàvem amb tothom, esmorzàvem i després començàvem les gravacions. L’últim dia vam estar fins a les 10 de la nit.

Fes alguna frase del guió

La meva germana diu: Què vols, deixar-me i que jo em quedi sola?

I Jo dic: No, no, tu no pots estar sola.

T’agradaria seguir actuant?

Si. M’ha agradat i molt!

O sigui que si et conviden a gravar una altre peli, tu encantat?

Sí, m’animo el primer. En cap moment em vaig sentir pressionat.

I l’estrena de la peli i el premi al festival de Sant Sebastian, com va anar?

Mot bé, em va agradar molt. Van estar a Sant Sebastian durant tres dies i tot era molt bonic.

Suposo que ets molt popular ara entre els teus amics?

No gaire. (I aquí encara fa un somriure tímid)

Que t’han sortit d’altres ofertes per actuar?

Els hi han trucat, als meus pares, però amb el COVID no n’hem pogut fer cap.

T’agradaria estudiar alguna cosa relacionada amb l’art?

Encara no ho sé, de moment no tinc ni idea del que vull estudiar.

Com has portat el confinament?

A casa vivim nou persones, al principi tot molt bé, però després els dies s’han fet una mica pesats.

I a l’escola com anem?

No se’m dona gaire bé medi ambient: ni plantes ni animals. En canvi em va bé en castellà i català.

Que ho has trobat a faltar, d’anar-hi?

Si, he sentit l’absència dels amics i el no poder estar junts. Tinc moltes ganes de tornar-hi. Estic a cinquè i ara em toca fer sisè. Les meves germanes ja faran l’ESO i jo també vull anar-hi aviat.

Home, això és que t’estàs fent tot un jovenet… Que en tens ganes?

…. (somriu i mou el cap en un gest afirmatiu).

I els deures de l’escola què tal?

Bé, feien tot amb al meu professor, en Marc, que és molt bo, saps?

Us ha ajudat, llavors?

Si, ens van donar uns ordinadors per utilitzar a casa i hem estat fent feina, alguns dies ens hem connectat amb el profe i els companys per videotrucades.

Què ha estat el més estrany aquest dies?

No poder estar amb els amics i no poder sortir de casa. I ara hem començat el casal però enguany no tindrem colònies… que fa tres anys que fem amb la Fundació Mans a les Mans, alguna vegada hem anat a les muntanyes i ens agraden molt.

A la teva escola també heu fet el taller de ràdio, com ha anat?

La veritat molt bé perquè ens hem dividit en grups per treballar, hem aprés a fer notícies i entrevistes… però el coronavirus no ens ha permès gravar els programes.

Vaja amb el coronavirus, ho espatlla tot… I el barri de El Polvorí, què tal?

A mi el que m’agrada molt és que juguem tots junts. He anat a barris on els nens ni tan sols parlen entre ells o no hi ha ningú jugant al carrer. Aquí som un munt de gent i això està bé… Tot i així quan sigui gran m’agradaria marxar.

Ah sí, per què?

Perquè vull conèixer com és viure a altres llocs i aquí sempre puc venir de visita. 

A més del cinema, que tens cap altre afició?

L’hockey, vaig al del Barça.

Què veieu a la tele ara els nens?

Doncs el que hi ha, per exemple en Clan i DisneyChanel. Ens ensenyen anglès, a fer manualitats i també mirem Tele 5.

Alguna vegada et preocupa alguna cosa?

No. Només vull viure amb la meva família en pau i que ens deixin jugar.

Ei ja acabem, suposo que has vist la peli sencera, oi?

Quatre vegades! Una en la pre-estrena, altre a l’estrena i dues vegades més amb la família.