Víctor Recacha
El districte de Sants-Montjuïc rebrà 39,8 milions d’euros dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per a aquest 2020, segons l’anàlisi de La Marina a partir de les dades publicades pel consistori. Els comptes van ser aprovats el passat 31 de gener pel govern municipal (Barcelona en Comú i PSC) amb el suport d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. És la primera vegada en cinc anys que l’equip de govern liderat per l’alcaldessa Ada Colau aconsegueix una majoria per aprovar els pressupostos.
Dels més de 3.033 milions aprovats, xifra rècord de despesa municipal, un total de 39.779.986 euros estan imputats directament a Sants-Montjuïc. La neteja viària s’emporta la part més significativa del pressupost de Sants-Montjuïc: 11,3 milions. Les altres partides que compten amb més recursos són l’atenció social i neteja de la llar del Servei d’Atenció Domiciliària a persones grans o amb discapacitat (5,1 milions), els “serveis socials bàsics” (3,9 milions) i el “manteniment d’edificis centralitzats”, que suma 3,2 milions entre neteja, electricitat, aigua, gas, telèfon, treballs tècnics i altres contractes i despeses no concretades.
El pressupost inclou tres partides per a la Unió d’Entitats de La Marina, que rebrà aquest any tres transferències per valor de 279.465 euros des del districte de Sant Martí. La més gran, de 186.509 euros, és per gestionar equipaments relacionats amb la “participació ciutadana”. La segona, de 66.256 euros, és per impulsar “serveis i projectes comunitaris” de “promoció social”. A més, la Unió d’Entitats rebrà 26.700 euros per gestionar centres cívics.
D’altra banda, el Consorci de La Zona Franca de Barcelona també ha aconseguit una subvenció en el pressupost d’enguany. En aquest cas, la transferència ve de l’Àrea d’Economia i no del districte, i suposa una injecció de 60.000 euros de fons públics de l’Ajuntament per a la “investigació científica”.
També rebran subvencions les associacions de veïns i veïnes de La Vinya (35.750 euros) i de Sant Cristòfol, per la gestió dels Casals del barri (32.000 euros).
A part d’aquests pagaments que ja pot avançar La Marina perquè figuren a les dades publicades per l’Ajuntament, queda per concretar quines inversions es prioritzaran aquest any i al llarg del mandat. Una incògnita que no s’acabarà de resoldre fins la publicació del pla d’inversió municipal. L’equip de govern ja ha expressat, però, que un dels projectes prioritaris del 2020 serà l’arribada de la piscina municipal de La Marina, juntament amb una Casa de la Premsa al Poble-sec i una escola municipal de música a Sants.
Al conjunt de Barcelona, els 3.033 milions dels pressupostos de 2020 es divideixen en despesa corrent (2.386 milions) i inversions (621,8 milions). L’habitatge s’erigeix com la principal àrea d’inversió, amb 171,1 milions d’euros, mentre que les polítiques de medi ambient acapararan bona part de la despesa corrent aprovada (415,1 milions d’euros).
9 milions participatius
La gran novetat d’aquest any és l’arribada dels pressupostos participatius. I és que seran els veïns i veïnes de Barcelona qui decidiran directament en què s’inverteixen 75 milions d’euros de pressupost públic municipal. El veïnat del districte de Sants-Montjuïc és el que tindrà en les seves mans una xifra més alta, empatat amb el de Nou Barris i Sant Martí: cadascun rebrà 9 milions d’euros del pressupost participatiu, que l’Ajuntament ha repartit seguint criteris de població i desigualtat econòmica.
Ja es poden fer propostes d’inversió a través del portal en línia decidim.barcelona i fins al 27 de març el consistori seguirà rebent iniciatives ciutadanes i organitzant debats per valorar els diferents projectes. La votació electrònica tindrà lloc entre el 26 de maig i el 7 de juny i, segons el regidor Marc Serra, s’habilitaran punts de votació presencial durant un o dos dies.
Un cop votats, l’Ajuntament haurà d’executar els projectes guanyadors, que s’anunciaran el mateix 7 de juny. El consistori assegura que la majoria d’aquests projectes estaran enllestits al final d’aquest mandat. És a dir, els 75 milions no són un pressupost anual sinó a executar en tres anys.
Els projectes proposats pels veïns no poden ser despesa corrent (per exemple, salaris, beques o subvencions) i han de ser inversions d’entre 50.000 i dos milions d’euros per construir o millorar equipaments municipals, instituts o escoles. Podran votar els majors de 14 anys i es garanteix que hi haurà inversions en almenys tres dels vuit barris de Sants-Montjuïc. És a dir, que La Marina sigui un dels barris que rebi fons per a executar projectes dependrà del grau d’implicació dels veïns i veïnes.
De moment, ja hi ha vuit iniciatives presentades que afecten La Marina, sis a La Marina de Port i dues a La Marina del Prat Vermell. Les propostes van des de millorar el skate park (ampliar-lo o construir-hi un mur per fer pintades legals), fins a reformar parcs infantils o construir un poliesportiu municipal amb piscina.
En la roda de premsa de presentació de la mesura amb els mitjans del Districte, Marc Serra va afirmar que els pressupostos participatius són “una eina molt potent per lluitar contra les desigualtats”, descentralitzar les inversions i “millorar l’articulació comunitària dels barris”. Segons el regidor de Sants-Montjuïc, una de les prioritats serà implicar persones migrades que encara no dominin els idiomes locals. Per ara el portal decidim.barcelona només està disponible en català i castellà.
Els experts opinen
Segons Daniel Tarragó, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la consultoria Neòpolis especialitzada en la participació ciutadana, un pressupost participatiu pot aportar “intel·ligència col·lectiva” i “creativitat”, però “mal utilitzat és un desastre”. “Si vols generar comunitat entre veïns i veïnes, els processos participatius també tenen aquest efecte”, aclareix. Segons Tarragó, “el ciutadà és un expert del territori”, de manera que pot aportar la seva visió per resoldre “problemes complexos” com l’habitatge o l’exclusió social. “La inversió no és que sigui un tema complex”, sentencia.
La professora de política de la UAB Carola Castellà creu que el pressupost participatiu “és una oportunitat per Barcelona per decidir quines són les prioritats de cada barri”. Creu que “70 milions està molt bé, però és important el número que posen i també fer-ho bé”. Per això, considera que “el secret està que les regles del joc estiguin ben delimitades”. “Els polítics se centren molt en el moment de la votació, analitza Castellà, mentre que per a ella “l’important és la implementació”.
Des de França, Yves Sintomer, professor de ciència política de la Universitat París 8 i la Universitat d’Oxford, explica a La Marina que tot i que l’experiència amb els pressupostos participatius a París “ha estat un desafiament” i ha comptat “amb problemes”, al final ha resultat “molt positiva”. Creu que “és una molt bona notícia” que Barcelona se sumi a la llista de ciutats del món on els veïns decideixen en què es gasten els diners públics, sobretot després que l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida (PP) hagi deixat a l’aire els pressupostos participatius de l’època de l’exalcaldessa Manuela Carmena: “És important que Espanya pugui conèixer una experiència en una ciutat simbòlica com Barcelona”.
Els pressupostos participatius van aparèixer fa 32 anys a Porto Alegre, Brasil. Des de llavors, s’han estès per tot Amèrica Llatina, Europa i Àsia. Han arribat a Nova York (210 milions de dòlars anuals), París (100 milions d’euros anuals), Madrid (100 milions d’euros anuals), a més d’a nombrosos municipis del territori català. I a partir d’aquest 2020, desembarquen també a la ciutat de Barcelona.
