Yohany Limpias
Albert Deusedes, 44 anys. Visc en parella i tinc dos fills, la Berta i en Lluc. Professió: Tècnic de màrqueting i comunicació, però he estudiat dret. Treballo a Barcelona Serveis Municipals, empresa de l’Ajuntament. Religió: El Barça
Primer Secretari del PSC al districte de Sants-Montjuïc i portaveu del PSC al districte de Sants-Montjuïc.
En què creu Albert Deusedes? Perquè hi és, a la política?
La meva màxima és la igualtat entre les persones; tots sabem que depenent de la casa on es neixi, no tothom té les mateixes oportunitats i la política ha de corregir això, per això sóc aquí.
Des de quant és president de PSC al Districte?
Fa 8 o 9 anys que sóc el primer secretari del Districte, em vaig afiliar al partit quan l’Aznar va guanyar les eleccions per poder votar a les primàries on es postulava Josep Borrell contra l’Almunia. A favor de Borrell, és clar.
Ara al districte heu de compartir govern amb els comuns. Com afronteu aquesta tasca?
És històric perquè és un govern molt fort, tenim 18 regidors i això fa molts anys que no passava. Al Districte de Sants-Montjuïc també fa molts anys que el govern no tenia majoria en el ple, ara BComú i PSC sumen 10 dels 19 consellers totals i això ens dóna moltes possibilitats. No obstant això, la voluntat tant de BComú com nostra és aprovar els pressupostos i la resta de polítiques amb el major consens possible.
A Barcelona i Catalunya ja hi ha hagut experiència de governs de coalició, i no sempre amb bons resultats. Quines dificultats preveieu?
Sempre faig la mateixa broma: nosaltres som un govern, no una secta. Això vol dir que amb moltes coses som diferents, fins i tot entre els consellers del PSC. És bo que en un govern hi hagi diferents punts de vista sobre algunes polítiques. Un altra cosa és que hi ha d’haver una coordinació, una sola veu i unitat d’acció.
Quina serà l’aportació especifica del PSC a les propostes dels Comuns al districte?
Els que seguiu la política municipal del districte sabeu que compartim gairebé un 90% de les prioritats, com i quan s’han de fer. El PSC en aquest govern està per sumar.
Posi un exemple concret de què suma el PSC al govern.
Sobretot l’experiència. El PSC ha governat la ciutat 32 anys i això vol dir que coneixem la casa per dins, com funciona l’Ajuntament, tot i que certament ells ho coneixen una mica millor que quan van arribar ara fa quatre anys. També sumem perquè ens entenem amb sectors de la ciutat que BEC no, i ells tenen millor relació amb altres sectors als quals nosaltres no hi arribem. És una suma d’aliances que li va molt bé a la ciutat.
Parlem de la conjuntura. Vostè és catalanista?
Sí.
Alguna vegada s’ha sentit incòmode amb algun posicionament del PSOE respecte Catalunya, amb el 155 per exemple?
Precisament si ets catalanista estàs d’acord amb el 155, perquè és restablir la legalitat i les institucions que determinats polítics independentistes van posar en risc. Els responsables que s’aprovés el 155, que vull recordar que és un article de la Constitució, no van ser els partits que el van aplicar amb l’aprovació al Senat, sinó els partits polítics que des del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat van posar en risc la Generalitat i les institucions catalanes.
Per a vostè són presos polítics o polítics presos?
Per a mi són polítics presos. Espanya es una democràcia, homologable a les democràcies de la resta del món, i no hi ha presos polítics.
Faci autocrítica del propi costat. O que potser tot es va fer bé?
Evidentment, qui més ha generat independentistes ha estat el Partit Popular i la presidència de Mariano Rajoy, la nul·la capacitat de veure la realitat i de gestionar-la no ha ajudat a mitigar el conflicte. Les vergonyoses carregues policials de l’1 d’octubre són responsabilitat del govern de Mariano Rajoy. Jo no estava d’acord amb aquell referèndum, no vaig anar a votar, però la resposta que va tenir el govern d’Espanya va ser una salvatjada. Així no pots crear ponts ni acostar postures. Tot el contrari.
Però tots els partits aprofiten per fer electoralisme amb la qüestió de Catalunya.
Sempre dic el mateix, hi ha uns sectors separatistes que volen, legítimament, la independència del país, però hi ha altres sectors separadors com el Partit Popular, Ciutadans i ja no diguem Vox, que en lloc de bastir ponts sembla que els vulguin ensorrar. Quan sentim barbaritats com l’aplicació del 155 permanent, o que la Junta d’Andalusia destinarà diners per ensenyar castellà a Catalunya… són declaracions o mesures que no fan res més que agreujar la separació.
El PSC també hi ha estat un actor clau.
Quan hi ha hagut polarització no ens hem beneficiat electoralment, sinó Ciutadans. Segurament no vam saber convèncer la gent que no es deixés portar pels sentiments i es prengués la política de manera més raonada, mai hem volgut fer polítiques amb les vísceres i confio que ara la gent se n’adonarà.
Què opina de les protestes en contra de la sentència dels líders independentistes?
Evidentment la ciutadania és lliure de protestar, sempre que es faci de forma pacífica i dintre de la llei; però el que més preocupa no és la reacció de la gent sinó la del govern de Catalunya. Tots els ciutadans tenim l’obligació d’acatar les resolucions judicials, les poden criticar i no estar-hi d’acord però s’han d’acatar. Preocupa que el govern cridi a la desobediència, i que el president es comporti com un activista i es desentengui de governar.
Com a socialista, parli’ns de la reforma laboral. Que s’ha de derogar?
A banda del PSC, sóc militant de l’UGT, i crec que la reforma laboral s’ha de derogar, o que s’han de modificar aquells aspectes que més perjudiquen als treballadors. No soc tècnic en matèria laboral, però alguns que ho són diuen que és més fàcil derogar segons quines parts de la reforma laboral que derogar-la tota. Però és claríssim que s’ha de modificar, perquè la reforma que el Partit Popular va fer perjudica la classe treballadora.
Confia que els seus dirigents, a nivell nacional, compartiran aquesta creença i seran capaços de portar a terme el que demaneu des de les bases?
Que voldran i seran capaços de fer-ho, sí. Si serà possible, no ho sé perquè no en depèn només d’ells. Per derogar una llei orgànica es necessita majoria absoluta en el Congrés, per la qual cosa el PSOE no ho pot fer tot sol, llevat que tregui majoria absoluta el 10 de novembre. Tant de bo, jo estaria contentíssim.
A propòsit, convindrà amb mi que a molta gent li ha semblat una gran irresponsabilitat tornar a convocar eleccions… I no són minoria, precisament.
A la gent que pensa que és una irresponsabilitat el tornar a convocar eleccions, els dic: donar-li la veu als ciutadans és una irresponsabilitat?
Per què ja hi ha hagut eleccions i els ciutadans ja han dit la seva.
Però si no hi ha acord és lògic que els ciutadans tornin a decidir, votar no és cap problema.
Això mateix diuen els que reclamen un referèndum a Catalunya i se’ls nega.
No és el mateix, miri, el que és inconcebible és que un partit com Unidas Podemos no hagi facilitat la investidura, perquè hauria passat a la història com el primer partit que trencava amb el bipartidisme a Espanya i hauria hagut estabilitat. Crec que s’han equivocat i em consta que alguns d’ells estan d’acord amb aquest afirmació.
I vosaltres no us vau equivocar també?
Quan una negociació no surt bé, les dues parts tenen responsabilitat, això és claríssim. Però em sembla obvi que qui ha bloquejat un govern és una formació que té 4 milions de vots, i no la que té 7 milions i mig. De forma partidista, sincerament, espero que el 10 de novembre els socialistes tinguem un bon resultat.
