L’altre dia mentre visitava una pacient al domicili vaig tenir una experiència digna d’una pel·lícula de Spilberg, vaig obrir un armari i de sobte estava al magatzem d’una farmàcia. No és la primera vegada que ens trobem aquesta imatge: cinc capses del mateix fàrmac, sis ampolles de sèrum fisiològic, varies capses de gases, esparadrap i fins i tot altres medicaments ja caducats.
Llavors ens preguntem, què està passant? ¿Per què els nostres majors acumulen tan material sanitari i a la vegada tenim moltíssimes visites per renovar la recepta electrònica? La resposta es complexa i la podríem resumir en dues vessants:
Per una banda, el treure de la recepta “tot el que em toca” suposa dispensar també els productes d’ús puntual, com podria ser el paracetamol, i si té dolor, material per a les cures, etc. Si aquests productes no els utilitzem sovint s’acumulen i es caduquen. Això suposa no tan sols una despesa pública sinó també un perill per a la seguretat de la població.
Per l’altra banda, els medicaments d’ús diari estan sota rigorosa pauta mèdica, el que significa que si s’està fent un ús major del pautat s’ha d’informar al seu equip de salut. Passa sovint en bolquers, medicaments per a l’ansietat o l’insomni, etc. Per això és molt important que abans de quedar-nos sense producte demanem cita prèvia amb el metge per tal de valorar la situació.
Finalment, recordar que qualsevol qüestió relacionada amb la seva recepta electrònica pot ser resolta amb l’equip de salut. I recordeu aquesta frase; no és el que “em toca” és el que “necessito”.
Blanca Álvarez
Enfermera CAP Carles Ribas