Pel Rubén Cruz
Com cantaven los Panchos per primera vegada el llunyà 1957, hauríem de demanar que el rellotge no marqui l’hora de l’espoli.
Amb un trimestre de retard sobre l’horari previst (deu ser cosa de la distància entre els desitjos i la realitat, ja se sap: entre els pressupostos aprovats i els executats), comparteixo amb vosaltres aquesta reflexió del Joan Mollà que ens farà portar-nos la mà a la butxaca.
Jo només en faig la retallada pressupostària de rigor, i n’edito un fragment de l’entrada al seu bloc. Que vagi de gust.
ESPOLI: CATALUNYA, ON ELS RELLOTGES NO FAN TIC-TAC…
A partir d’un cert moment del procés, algú va decidir que, amb la febre del “políticament correcte” i de ser prou empàtics amb tothom, no podíem parlar d’espoli fiscal i encara menys dir allò de ”Espanya ens roba”. Simplement es parlava de dèficit fiscal. I encara, no gaire, perquè a Europa podien prendre’ns per rics insolidaris. Potser hauríem d’anar escampant que la taxa de risc de pobresa i exclusió social a Catalunya és del 26%.
Això de no gosar dir les coses pel seu nom és tan absurd com no dir-li lladre i maltractador al marit que esquila bona part del sou a la seva dona per malgastar-s’ho amb els seus vicis, que a més li pega i viola la seva dignitat. Què ha de fer, dialogar amb ell?
Diguem-li com vulgueu, però parlem-ne, perquè les xifres són esfereïdores. I no són inventades. Provenen de dades dels mateixos ministeris i d’estudis fets per prestigiosos economistes i organismes econòmics. Veiem!
Recentment, el conseller Giró valorava el nostre dèficit fiscal en uns 20.000 milions €/any. Però aquesta quantitat és tan gran que és lògic que no ens digui res. Per entendre’ns, això vol dir que, cada segon, 634 € fugen de Catalunya cap a Madrid i no tornen! Cada segon, ho hem entès bé? I durant hores, dies, mesos, anys…
Per arrodonir-ho, i perquè les dades només són càlculs aproximats, suposarem que els diners que ens “volen” només són 600 € cada segon. Fem-ne un quadre:
… … …
El quadre i la resta de comentaris del Joan Mollà els podeu consultar a l’entrada del seu bloc ESPOLI: CATALUNYA, ON ELS RELLOTGES NO FAN TIC-TAC… – De Sants estant (mesvilaweb.cat)
Joan Mollà. Ep, un moment! En tot cas, quedeu-vos amb una idea:
a Catalunya, els nostres rellotges no fan: tic-tac, tic-tac, tic-tac…
sinó que fan: 600-euros, 600-euros, 600-euros, 600-euros, 600-euros…
I parlant d’hores, deixeu-me petar la dels disbarats:
— Que per què els avantpassats catalans van inventar-se l’hora catalana? Potser pensant com evitar el que ens cauria a sobre… ¡Es que de verdad!
