Us saludem, des del grup de poesia dels nostres barris, Montjuïc Poètic.
En aquest primer contacte volem explicar-vos què pretenem i, per això, res de millor que parlar del títol. Ens costaria tant d’explicar què és la vida com d’explicar què és la poesia, però podem explicar, més fàcilment, el que significa viure poèticament.
Hi ha moltes maneres de viure i moltes són, en realitat, una forma de no viure. Però viure poèticament significa habitar el món amb novetat, com si acabessis de néixer. Significa fruir de les petites coses, descobrir coses cada dia, voler acabar el dia havent fet coses noves, havent après quelcom. Viure poèticament comporta establir relacions entre coses que d’antuvi, podien semblar-nos diferents, però entre les quals podem trobar una mena de misteriós lligam. I, en definitiva, viure poèticament vol dir cercar l’harmonia en tot; no és que tot hagi de rimar, necessàriament, però sí hem de procurar-hi un ritme i un sentit que els transcendeixi.
Hi ha autors que pretenen que la seva filosofia és una manera d’habitar poèticament el món. El mateix podem llegir del budisme zen. I del mindfulness, tan de moda ara, i que es un entrenament a viure conscients. Ara que tant es parla d’empoderament, com el que pretenem per al veïnat des dels nostres mitjans, val a dir que cap empoderament no és possible si no es fa des de la consciència. No es tracta de poder per poder, sinó de poder per fer canviar les coses que coneixem.
I ja que hem parlat del zen, tan lligat a la cultura japonesa, no ens acomiadem sense portar-vos, si més no un parell de haikus, que ens facin pensar:
Espera el ximple que l’eternitat vingui I ja és aquí! Has oblidat que has de cercar la música entre les notes
Aleix Diz Ardid
