Les urgències del Cap La Marina, un desastre

Maribel Gucemas Hurtado

El 7 de gener vaig anar d’urgències al CAP La Marina, desprès d’ haver estat tres dies amb febre. Eren les 10 del matí i no hi havia gaire gent. Dins, atenien un operari que s’havia fet un tall a la mà. Sé que el torns d’entrada a urgències no van per ordre d’arribada, sinó segons la gravetat.

Així doncs, mentre la sala s’anava omplint, vaig estar esperant que em toqués entrar. Havien passat 2 hores quan em va cridar la infermera que, desprès d’una primera valoració, em va derivar a la doctora d’urgències. Havia de tornar a la sala i esperar que em tornessin a cridar.

Portava 4 hores allà quan vaig presentar una queixa escrita a la recepció (igual que jo, el net d’una senyora de 85 anys que portava 3 hores i mitja).

No podia més, vaig entrar a la consulta per recriminar a la doctora el temps d’espera. Es va estranyar i em va preguntar el nom. Sorpresa! No m’havia cridat perquè NO HI ERA A LA SEVA LLISTA!  Ni jo, ni altres pacients que també hi eren feia hores o havien marxat desesperats.

La infermera em va demanar disculpes i em va indicar que anés a la consulta 16: Ja no em podia atendre aquella doctora (suposo que havia acabat el seu torn o se’n anava a dinar).

Mentre esperava a la nova sala, vaig demanar varies vegades pel responsable del CAP, em van dir que vindria de seguida a parlar amb mi. Finalment, em va atendre la doctora de la consulta 16. Sortia a les 3 de la tarda, havia passat 5 hores al CAP.

Abans de marxar vaig preguntar altre cop pel responsable: havia marxat (suposo que havia acabat el seu torn o havia anat a dinar), però que no em preocupés que em trucaria. Van anotar el meu telèfon.

Sé que la sanitat púbica ha patit retallades importants i que la manca de personal afecta en l’atenció al pacient, però, sense generalitzar, no entenc la desídia, la falta d’organització i de respecte pel malalt.

El dia que faig aquest escrit és 30 de gener i encara estic esperant que algú em truqui per donar-me una explicació.