Ventura Rodríguez
La presència de persones sense sostre a la zona i la falta d’activitat dels responsables municipals davant les queixes veïnals ens porta ara mateix a què ja no només facin les seves necessitats a la servitud del pas del Carrer de la Foneria 34, sinó que ja acampen lliurement sense que ningú els digui res. Això sí, al despertar ho recullen tot i ens deixen un micció i un bon tros de “torró” per al delit i aroma de tots els ciutadans.
No estem parlant dels vagabunds típics que s’aixopluguen a un lloc, sinó de gent majoritàriament alcohòlica que pixen i defequen al carrer. La situació arriba a límits que no es poden tolerar. Fins i tot hi ha casos en què s’han ficat dins dels vestíbuls d’alguns edificis per poder fer les seves necessitats.
Des de l’any 1996 són molts els veïns i veïnes que es queixen constantment d’un ambient conflictiu a la Marina. Aquestes queixes, però, no han provocat que s’estableixi un major control per part de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, tal i com demanem.
Però mai ens hem quedat de braços creuats. El districte coneix aquesta situació, i fins i tot va comunicar en una carta als veïns que cada dia farien una neteja “manual i mecànica”. El contingut de la carta, però, no s’ha complert. Tot i estar per escrit, van estar tres mesos a l’estiu sense netejar res: set persones sense sostre fent les seves necessitats cada dia i res. Érem els propis veïns qui havíem de netejar-ho tot.
Tot i la inicial passivitat, el districte ha començat a passar amb major freqüència pels carrers. Però només hi passen, com a molt, una vegada per setmana. I mullar el terra no és netejar.
Ens trobem en una situació extrema, en la qual els propis veïns han de netejar els pixats i les defecacions d’altres persones. Fins i tot es troben amb aquesta situació dins dels vestíbuls de les seves llars. La suma de l’increment de la incivilitat dels darrers mesos al barri i la passivitat del districte tenen un únic resultat: l’angoixa i la incomoditat dels veïns i veïnes que vivim aquí.
La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.
