Les jornades sobre benestar emocional trenquen estereotips i estigmes que envolten la salut mental

Tornen les jornades “Trencaments” sobre benestar emocional als barris de La Marina

María Aroca Donato 

Trencaments” és la segona edició de la jornades de salut mental a la Marina; es van inaugurar amb una sèrie de xerrades al voltant dels estigmes i els estereotips que hi ha en relació amb la salut mental i emocional, tot coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre. L’acte es va dividir en dues parts: un col·loqui encapçalat per Antonio Serrano, coordinador de “Amb experiència pròpia”, projecte de la Fundació Salut Mental Catalunya per a la dinamització del moviment associatiu de persones afectades per un problema de salut mental; i una història de vida amb el testimoni de Carina Miras, una dona que ha patit diversos episodis de depressió i ha aconseguit recuperar-se’n a còpia de molt d’esforç i teràpies.

La primera part de la xerrada es va centrar en el com i el quan s’ha de parlar de la salut mental, i en la manera d’adreçar-nos a les persones que pateixen alguna malaltia o trastorn, per a què no se sentin estigmatitzades.

Per fer-ho d’una manera més dinàmica i interactuar amb el públic, Serrano, va proposar dues paraules, per a continuació demanar al públic que diguessin en una sola paraula el primer que se’ls passava pel cap. A la proposta de “trastorn mental”, les respostes van ser: “dolor”, “patiment”, “depressió” i “angoixa”, totes amb un deix negatiu; i a la proposta de “malaltia física” van respondre “recuperació” “esperança”, entre d’altres, totes positives. Amb aquest joc, es volia palesar com la majoria no comprenem que és la salut mental i li associem una connotació negativa. Per això, sovint, les persones que en pateixen les oculten mirant de protegir-se de l’entorn.

“Una de cada quatre persones té o tindrà algun problema de salut mental”, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així començava l’especialista de la jornada. A continuació, Serrano va demanar als assistents que obrissin les llibretes que havien agafat a l’entrada de l’acte, quatre de les quals, aleatòriament, tenien un paper dins. Les que ho portaven es van haver d’aixecar, com una manera d’il·lustrar el percentatge de persones que patirien algun problema de salut al llarg de la seva vida.

Al món hi ha vuit mil milions de persones, de les quals, la quarta part, dos mil milions, poden patir algun problema de salut mental, afirmava l’Antonio Serrano. Amb tot això, feia una reflexió lligada amb els temps viscuts de pandèmia, en què es va donar la importància necessària als temes de salut mental, dels quals en general, va assegurar, la premsa no en fa un bon tractament.

N’és un bon exemple el cas de na Mahassin Kardoud, de 41 anys i mare d’un nen autista: “Trobo molt interessant que s’expliqui què són les malalties mentals. El meu fill té el seu món propi, de les coses que li agraden, però necessiten referents, gent que els ajudi i els entengui. Els centres públics estan col·lapsats i hi ha massa demora. El meu fill només té una visita al mes, per exemple. En general falten moltes ajudes, però en el barri, amb aquestes xerrades i el treball de moltes associacions, ho tenim una mica millor”.

Altra de les assistents és la Conchi Ávila, de 58 anys; “Tots tenim coses que hem sofert a casa o en altres llocs i és clar que la sanitat pública està fallant des de la base. No hi ha un bon accés als psicòlegs i moltes famílies no tenen diners per a afrontar aquestes situacions. La sanitat i la societat està fallant. També ens falta educació sobre el tema, la família, i a vegades els mateixos pares no sabem com reaccionar o com ajudar-los”.

Tanmateix, la segona part de l’acte va culminar amb el testimoni de la Carina Miras, una dona que ha patit diversos episodis de depressió. En iniciar la seva al·locució recuperava les paraules de l’Antonio: “cal practicar l’escolta activa, no jutjar un dolor que no s’està vivint, tractar amb respecte i no invalidar les emocions de persones que demanen ajuda o comparteixen una vivència dolorosa o dramàtica”. Davant aquestes situacions, frases com ara “no passa res”, “no hi ha per tant”, “aquí no s’acaba el món” o “no exageris…”, i un llarg etcètera, que amb molta probabilitat tothom alguna vegada hem utilitzat, no són convenients.

La seva infància i adolescència va estar marcada pels abusos del seu pare fins que ho va poder explicar demanant ajut al seu entorn. Llavors, però va haver de fer front a la baixa autoestima que patia, i una sèrie de depressions i de pujades i baixades emocionals. Més tard, començaria a estudiar Belles Arts i canalitzaria la dimensió del patiment viscut en les seves il·lustracions.

Durant l’acte va mostrar algunes de les seves obres com per exemple la imatge d’un quadre representant l’efecte “papallona”: “com un ésser tant petit i bonic pot crear un huracà”. El concepte tècnic explica la “dependència exponencial de les condicions inicials” en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d’un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. Idea que explica clarament el cas de Miras.

*La imatge d’un quadre amb una papallona representa el “efecto mariposa” . Carina Miras

Els seus quadres també simbolitzen la revolució feminista. Com gestos quotidians poden provocar un moviment imparable i trencador. I és que ser dona, en si mateix, ja és un factor de risc en la salut mental, asseguren les especialistes. Elles solen patir més depressions i ansietat per factors com la càrrega familiar, la precarietat laboral que les castiga, les dificultats per accedir a l’habitatge, la insuficient pensió que tenen o la combinació de totes aquestes situacions juntes, a més d’un llarg etcètera. L’acte es va celebrar a la Sala Maremar, i els assistents eren majoritàriament dones grans, tot i que també hi havia alguns adolescents i persones més joves.

Miras acabava la seva intervenció amb paraules encoratjadores per a totes les persones que estiguin passant una situació semblant; bona medicació, teràpia psicològica especialitzada, rodejar-se d’un entorn savi, comprensiu i que no els culpabilitzi, i molt esforç personal. A més, insistia en el fet que s’ha de ser “pesat” en el tema de la salut mental i demanar ajuda sempre que la necessitem. En aquest context, va tenir expressions d’agraïment per la seva mare i la seva parella, que la van saber escoltar, estimar i acompanyar. Actituds essencials que tots haurien d’aplicar a les persones que ens rodegen.  

 
Sóc la Carina Miras, de Valls
El meu Instagram és: @carina.miras.art

 

QUÈ ÉS TRENCAMENTS?

Són unes jornades que neixen amb la voluntat de fer més visibles les situacions per les quals travessem al llarg de la vida i que afecten a la nostra salut emocional i mental; així amb diferents activitats es vol trencar amb els estereotips i estigmes que hi ha i es busca despatologitzar conductes i emocions naturals, a més de generar un espai d’acompanyament per les persones que no troben un lloc segur on compartir el que els passa. El cicle va començar el passat 10 d’octubre a la Sala Maremar i finalitza el 28 de novembre.

L’organitzen l’Agència de Salut Pública de Barcelona amb els Programes “A la Marina ens cuidem”, “Salut mental Catalunya-Amb experiència pròpia”, Fundació Aspace i el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, i compta amb la col·laboració d’una desena d’entitats de la Marina entre les quals la Biblioteca Francesc Candel, el CAP La Marina, el CAP Carles Ribas, el Club Social Ments Obertes, el Centre Cívic La Cadena, el Centre Cívic Casa del Rellotge-Sala Pepita Casanellas, Pla Desenvolupament Comunitari, Vila Veïna, Konsulta’m i Unió d’Entitats de la Marina.

 

 

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.