Redacció: José Miguel Baena Díez. Metge de família, CAP La Marina. Membre del Grup d’Epidemiologia i Risc Cardiovascular de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica i autor de la Guía de Práctica Clínica sobre colesterol i risc coronari de l’Institut Català de la Salut
Avui parlarem d’aquest pervers colesterol, amb el qual ens espanten en alguns anuncis de la televisió. No obstant això, el colesterol és un greix present en gairebé tots els éssers vius. No ens equivocaríem afirmant que és fonamental per a la vida. Per exemple, estan compostes de colesterol les membranes de les cèl·lules del nostre cos, les hormones sexuals femenines o la vitamina D.
El nostre cos necessita prendre o fabricar colesterol. Però en realitat hi ha diferents tipus de colesterol. Simplificant i fent una analogia del western protagonitzat per Clint Eastwood podem parlar del:
-Colesterol “Bo”. És l’anomenat colesterol-HDL. Com més elevat millor. Hauríem de tenir-lo per sobre de 40-50 mg / DL. És més alt en les dones, gràcies a les hormones femenines, que precisament estan basades en la molècula del colesterol. Com podem augmentar-lo, especialment els homes? Doncs mitjançant una dieta mediterrània, rica en oli d’oliva, vegetals, peix blau i fruita seca, entre d’altres aliments, fent exercici i disminuint el consum de greixos saturats, presents a la carns vermelles, pastisseria industrial, margarines, etc.
-Colesterol “Lleig”. Seria el colesterol total. L’utilitzem per dir si una persona té el colesterol elevat. És desitjable tenir-lo per sota de 250 mg / DL, en general. Per sobre d’aquests nivells pot estar augmentat el risc cardiovascular, encara que, com veurem en propers articles, aquest risc depèn d’altres factors, com l’edat, el sexe, la pressió arterial, ser fumador o ser diabètic. Per tant, no sempre tenir-lo alt vol dir que haguem de prendre pastilles.
-Colesterol “Malo”. És el colesterol-LDL. Com més baix el tinguem millor, especialment si hem tingut ja una malaltia cardiovascular. En aquests casos cal reduir-lo com a mínim un 50%, sent desitjable nivells per sota de 100 mg / DL o fins i tot menors. Xifres superiors a 190 mg / DL s’associen a un alt risc cardiovascular, de manera que haurem de consultar amb el nostre metge de família.
En resum, no tot el colesterol és “Dolent” o Lleig “, l’hem de valorar respecte als nostres antecedents de malaltia cardiovascular i de la presència d’altres factors de risc cardiovascular. Per dir-ho d’una altra manera, no és el mateix tenir un colesterol elevat aïllat que tenir-lo sent a més fumador, diabètic o hipertens. Però això ja és l’argument de la següent pel·lícula, que explicarem en un futur article.
