Text: Víctor Recacha
El futur econòmic de Barcelona passa, a hores d’ara, per afrontar una de les crisis més fortes de la història. Però que passarà després? Sobre quins pilars es construirà l’economia del futur? La clau està en com sortirem de la recessió i quins sectors s’imposaran en els propers anys.
La Barcelona New Economy Week (BNEW) del mes passat va intentar donar resposta a aquestes incògnites en un context d’incertesa. Impulsat pel Consorci de la Zona Franca (CZFB), l’esdeveniment vol situar la ciutat comtal com “la capital mundial de la nova economia”. La iniciativa ha aparegut com una alternativa a fires i congressos internacionals claus que enguany no s’han pogut celebrar, com ara el Mobile World Congress (MWC).
En la seva primera edició, la BNEW ha reunit uns 11.000 professionals de diversos sectors en actes presencials i telemàtics. Les indústries convocades han estat la digital, logística, immobiliària, comerç electrònic i àrees econòmiques —com la Zona Franca—.
Però en el futur s’hi podrien sumar més sectors. I és que l’organització considera que la BNEW ha estat un èxit i ja pensa en una segona edició: “Estem ja començant a preparar el del 2021”, explica a La Marina Pere Navarro, delegat de l’Estat a la Zona Franca. “Esperem que puguem fer un esdeveniment més presencial però en qualsevol cas el que farem és seguir amb format híbrid”, avança.
I com canviarà l’economia de Barcelona en els propers anys? Ara mateix, tres dels grans pilars de la ciutat, el turisme, la restauració i el comerç, estan pràcticament aturats. Això ha deixat milers de persones a l’atur o en ERTO i aprofundirà les conseqüències de la crisi. El comerç l’hostaleria i el transport són la principal font d’ingressos de la ciutat: suposen un quart de tota l’activitat econòmica.
El futur d’aquests establiments és, per tant, un dels grans reptes en la recuperació econòmica, o la tan invocada “reconstrucció” de l’economia. D’altra banda, serà definitiu l’impuls que agafin les indústries del futur. L’Ajuntament ha identificat com “sectors estratègics” la indústria, l’economia digital, les activitats creatives, l’economia verda, la salut i l’economia social. La capital catalana també és considerada per moltes empreses un nexe internacional per fer negocis.
Segons Navarro, “la pandèmia el que ha fet és accelerar processos ja presents. Per exemple, ja sabíem que havíem de potenciar la indústria, però ens hem adonat que hem de fabricar més i millor i com més a prop, millor.”
La Zona Franca del futur
En aquesta transformació industrial a tota la ciutat, la Zona Franca pot jugar un paper determinant. Una de les apostes del Consorci és la D-Factory, una nau industrial de 17.000 metres quadrats al cor dels polígons. S’hi fabricaran prototips de projectes d’impressió 3D, robots i intel·ligència artificial. En la segona fase del projecte, que està previst que comenci a partir de l’any vinent, la superfície d’aquesta factoria arribarà als 90.000 metres quadrats.
“Esperem que aquesta nova indústria impregni el conjunt de les empreses que hi ha al polígon”, destaca Navarro. “Al nostre polígon tenim unes 170 empreses. S’estan adaptant al nou mercat internacional.”
Malgrat el tancament d’empreses com Nissan o l’escorxador de Mercabarna a la Zona Franca, el delegat assegura que aquests polígons industrials tenen futur. “Hi ha empreses que se’n van… Però sempre tenim propostes d’altres empreses que es volen instal·lar. No serà un espai que quedi buit.” De fet, segons Navarro, “està gairebé en plena ocupació. Algunes [empreses] ho estan passant molt malament, però no tenim notícies que hagin de tancar.”
Pluja de milions europea
L’actual crisi econòmica serà la pitjor dels darrers 80 anys. És a dir, pitjor que la de 2007. Així ho adverteixen les prediccions d’economistes i organismes financers. És més, segons el Fons Monetari Internacional, Espanya és el país desenvolupat que patirà una una caiguda més gran en la seva economia, amb la pèrdua del 12,8% del producte interior brut (PIB). L’FMI també preveu una recuperació ràpida però no total a partir de l’any que ve.
Hi ha un factor que serà vital a l’hora de sortir o no de la crisi. I són el fons europeus: els 140.000 milions que rebrà Espanya per fer front a la situació. Aproximadament la meitat d’aquesta injecció serà en ajuts directes i l’altra meitat serà deute que caldrà tornar. Amb aquest diners, el president Pedro Sánchez espera crear 800.000 nous llocs de treball a Espanya. Segons les previsions del govern central, aquest any es destruiran 1,9 milions llocs de treball.
El problema és que enguany, només amb la baixada en la recaptació d’impostos, l’Estat perdrà 40.000 milions d’euros. Aleshores, els fons europeus s’arribaran a invertir en crear nova economia o només serviran per tapar forats? La Unió Europea no ho veu clar. Veus com Paolo Gentiloni, el comissari europeu d’Economia, han posat en dubte que Espanya pugui absorbir aquest gran volum de recursos i gestionar-los de manera ràpida. Fins ara ha estat dels països que menys gasta dels fons comunitaris que rep. D’altra banda, Alemanya ha instat a Espanya a utilitzar aquests diners de forma intel·ligent, per exemple invertint en el sector turístic.
Segons Navarro, els fons no seran una oportunitat perduda: “la condició que hi ha és que aquests diners serveixin per reactivar l’economia, crear llocs de treball i noves activitats econòmiques. La selecció serà molt exigent amb la utilització d’aquests recursos”. També es mostra convençut que la sortida de la crisi no tardarà: “En el moment en què desaparegui el perill des del punt de vista de la salut, l’economia es refarà ràpidament. I si sabem invertir aquests 140.000 milions, encara més.”
Després de la BNEW, una de les principals conclusions del delegat de la Zona Franca és que per preparar-nos per a l’economia del futur, és essencial invertir en formació: “El que hem de treballar molt és el món de l’educació. Hem de detectar aquestes noves professions i oportunitats i fer que la gent es pugui preparar.”
