L’alcaldessa Ada Colau vol impulsar en els propers anys el Pla de Barris. La iniciativa, que es planteja amb un horitzó de 10 anys, s’ha de convertir en un autèntic pla de xoc per revertir l’actual situació de desigualtat d’alguns àmbits de la ciutat, amb l’objectiu d’actuar de forma transversal i integral amb mesures per promoure la dinamització econòmica i la cohesió social.
150 milions per a una quinzena de barris
El Pla de Barris servirà per intervenir de forma contundent en aquells barris amb una major concentració de vulnerabilitat social, com ara dèficits urbanístics, baixa qualitat de l’habitatge, manca d’equipaments o necessitat d’activitat econòmica, de manera que el desplegament de la iniciativa requerirà polítiques integrals i transversals per tal d’optimitzar la gestió des recursos. La primera fase del Pla de Barris arrenca ara amb una aportació prevista de 150 milions d’euros per aquest mandat, i la inversió es concentrarà a l’eix Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de Muntanya, aquests últims sovint oblidats i amb necessitats específiques per millorar la seva relació amb Collserola. Es preveu actuar a l’entorn d’una quinzena de barris.
Vocació metropolitana: una iniciativa compartida
El Pla de Barris neix amb vocació metropolitana i la voluntat de ser una estratègia compartida amb altres administracions, amb l’acord de les diferents forces polítiques i la complicitat dels actors socials i econòmics de la ciutat. Per aquest motiu, a partir d’aquest primer esbós del projecte, s’establiran tots els contactes necessaris per fer que el Pla de Barris sigui un pas important cap a la ciutat metropolitana, donat que les intervencions que s’hauran de preveure en els barris poden afavorir i afectar també les ciutats de l’entorn de Barcelona.
La lluita contra les desigualtats
L’alcaldessa ha recordat que Barcelona és una ciutat que genera molta riquesa, amb un teixit social i una capacitat creativa excepcionals, però també una ciutat on en els darrers anys han crescut fortament les desigualtats, on les rendes baixes i molt baixes han passat del 20% al 40%, mentre que les rendes altes i molt altes s’han mantingut estables, al voltant d’un 20%. Un dels efectes de la crisi ha estat l’empobriment de les classes mitjanes i l’eixamplament de les diferències entre rics i pobres, per la qual cosa el combat contra les desigualtats “ha de ser el principal repte que cal afrontar com a societat i com a ciutat”. L’alcaldessa ha recordat que a Barcelona hi ha més de 90.000 persones aturades i s’estima que un 10% de les llars pateixen pobresa energètica, el que significa que prop de 100.000 persones no poden fer front de forma normalitzada a les despeses d’aigua, llum i gas.
“La desigualtat és dolenta no només en termes de justícia social, garantia de drets i d’oportunitats, sinó que afecta negativament la promoció econòmica, el desenvolupament urbà i la seguretat, perquè només una ciutat cohesionada pot atraure i retenir inversions, talent i creativitat, ha dit Colau, que ha defensat la necessitat d’emprendre mesures a curt, mitjà i llarg termini, com ara un pla de revitalització comercial, la creació de la renda municipal que garanteixi uns ingressos mínims a partir d’una gestió racional dels ajuts, o la institució d’un salari mínim interprofessional d’àmbit metropolità.
