SERGI PALACIOS, EVA ALBIOL |
Qui va dir que un carrer, gairebé desconegut, de Barcelona no pot ser un punt de visita obligat per als amants del Street Art? El carrer Pere IV, per si algú s’ha despistat, ho és des del passat 9 de maig. I és que, el festival ÚS Barcelona, va portar, als millors artistes urbans del moment per transformar de dalt a baix l’antiga barriada del tomàquet de Barcelona, també conegut per molts com la Manchester catalana.
El festival es concep com una proposta enfocada cap a la participació, els nous formats i les noves tendències del Street Art. L’objectiu, segons els seus organitzadors, “és contribuir a la transformació i la millora del carrer” i, així, rescatar, a través de l’art urbà i la participació de la ciutadania, l’ús i el valor d’espais urbans de la ciutat que a causa dels canvis urbanístics han perdut la seva funció social.
Graffiti i Street Art
Per entendre tot això és necessari conèixer un mica, quina és la realitat d’aquesta expressió artística. De fet, des de mitjans dels anys 90 el terme Street Art o el seu equivalent “Post-Grafiti” s’ha utilitzat per a descriure la feina d’un conjunt heterogeni d’artistes que han anat desenvolupant accions artístiques al carrer mitjançant l’ús de plantilles, pòsters, i altres tipus de codis, més enllà del conegut Graffiti. Molts d’ells van començar a utilitzar espais públics per a expressar la seva radicalitat.
L’ús de plantilles, acompanyades, moltes vegades, amb un missatge polític, va cobrar especial rellevància a París a la segona meitat dels anys 60. En canvi, no va ser fins a mitjans dels anys 90, amb l’aparició d’artistes com el nord-americà Shepard Fairey i la seva campanya “Obey” quan les diverses propostes d’aquest tipus van cobrar especial importància a diferents parts del món, entre elles Espanya, i van ser percebudes en el seu conjunt com part d’un mateix fenomen o escena.
La situació del Street Art avui en dia té poques diferències amb el que es viu en altres manifestacions artístiques. El que en altres temps es considerava transgressor es vigila avui amb lupa per part dels grans agents del mercat. Totes les agencies de publicitat del món saben que treballar amb un artista de carrer significa guanyar notorietat i prestigi.
Art i societat
L’art popular, per tant, esta íntimament lligat amb la societat ja que és el seu mercat potencial, així que és interessant fixar-se en l’influencia que aquesta exerceix en l’artista. Sembla indubtable la idea de que les obres d’art no només són l’expressió d’un artista individual, sinó que reflecteixen també molts aspectes de l’època, de la societat, o d’un grup social o institució. Qui té l’última paraula és l’artista, però la penúltima pot estar dictada per aquells que consumeixen l’art.
Projecte Ús Barcelona
Davant d’aquesta realitat, considerem necessari conèixer el treball del graffiti més de prop. De fet, en l’actualitat existeixen diversos projectes d’art urbà que han envaït els carrers de grans ciutats com Barcelona, Amsterdam, Londres i Nova York. Així, que ens traslladem al festival Ús Barcelona. Un esdeveniment que porta l’art urbà als carrers amb una finalitat: “buscar espais en desús per donar-los una finalitat artística i un ús social”, afirmava Marc Garcia, director del festival.
Així, l’art urbà es converteix en una eina social, més enllà d’una simple expressió artística. L’objectiu és clar; apropar el Street Art a tots i recuperar espais en desús per convertir-los en espais de dinamització artística i social.
Enguany, s’ha pogut contemplar el treball d’artistes de renom internacional com Crisa, BTOY, el gallec Bublegum, Zenta o l’icone del graffiti El Xupet Negre. Amb tot ells, tal com ha explicat Garcia “es vol posar en valor l’art del carrer a Barcelona, portat a terme amb responsabilitat, i fer de l’art una eina i un altaveu dels veïns”.
Per tant, podem dir, que aquest festival confirma la relació que hi ha entre la societat i les característiques estilístiques de l’art urbà, i confirma la hipòtesi de que l’art pot arribar a convertir-se en l’expressió simbòlica dels pensaments i desitjos dels membres de la societat.
