Amb aquest nom es coneix l’illa de La Palma, que darrerament està patint fenòmens volcànics intensos. Totes les illes Canàries son d’origen volcànic i els volcans més actius es troben, exactament, cap a ponent, a les illes de mar endins. Però els volcans, que avui arrasen el terreny, a llarg termini, el fertilitzen. Per això els volcans, que són terribles per avui, són benèfics pel demà. Tot això em va suggerir el següent sonet:
Bella terrible
En las cálidas costas de poniente,
del océano Atlántico africano,
afortunada en su mundo lejano,
la niña bonita se baña ardiente.
Describir tanta beldad fuera vano,
pues sobre un mar azul y reluciente
brilla su mirada verde e inocente.
Mas es su origen un terrible arcano…
…que se vislumbra en su pupila roja,
estigma de su convulso pasado
cuyas consecuencias causan congoja.
Sus ancestros queman de uno a otro lado
el terreno con el fuego que arroja
su profundo vientre despiadado.
Y en esto radica la paradoja:
que surja de materia incandescente
su fertilidad futura y presente.
En aquesta secció pretenem fer arribar el llenguatge poètic a tothom. Però no parlant de roses, amors impossibles, o d’altres tòpics, massa gastats… El que volem és parlar, amb llenguatge poètic, de temes actuals.
I avui ho fem amb una al·legoria. L’al·legoria és un conjunt de metàfores. Cada metàfora és una descripció d’un element substituint-lo per un altre que se li assembla. Així a l’al·legoria literària tenim tota una sèrie d’elements reals o ideals que són substituïts per altres de reals amb els que se relacionen. En la poesia que us portem aquí:
- niña bonita = La Palma (la Isla Bonita)
- mirada verde = paisaje verde
- pupila roja = el ojo del volcán
- ancestros = volcanes originarios
A més, a la niña bonita, que simbolitza l’illa de La Palma, se li diu afortunada, perquè les Illes Canàries són conegudes com a Illes Afortunades.
Aleix Diz Ardid
