Una escultura de Benito Maín al barri de La Marina

Oriol Granados. CEM //

L’exposició que el Centre d’Estudis de Montjuïc i la Biblioteca Francesc Candel varen organitzar l’octubre de 2013, ens va posar al descobert el treball creatiu i el valor de  l’obra, per cert molt desconeguda, d’aquest artista i gran professional de la forja i del treball amb ferro. L’ interès que desvetllà la mostra entre veïns i ciutadans de Barcelona, va fer perllongar-la durant els primers mesos del 2014. En el decurs de l’exposició, el dia 28 d’octubre, els veïns de La Marina varen fer a Benito Maín un acte de reconeixement on el regidor del Districte Sants-Montjuïc, Sr. Jordi Martí, des de la presidència de l’acte, va proposar a aquest artista la realització d’una escultura pel barri.

L’escultura que l’autor va oferir era l’ Al·legoria de La Marina, una obra que Benito havia dissenyat i  realitzat un model en petit format, amb la intenció de que algun dia es pogués col·locar en algun espai públic del barri . Però, com gran part de la seva obra, no s’havia donat a conèixer per la gran discreció i humilitat del seu autor, i, per aquest motiu, va ser escollida per ser  exposada entre les 22 peces de la mostra de la Biblioteca Francesc Candel,

En  aquesta escultura, que té un valor simbòlic, es combinen dos dels elements que per l’artista han caracteritzat històricament el barri que ell ha conegut, juntament amb el conreu dels camps.

D’una banda, les xemeneies, tan presents en un paisatge d’una  zona que va ser un important assentament industrial des del segle XIX, amb fàbriques que van viure, algunes d’elles, fins una etapa molt recent  i, per això, han estat conegudes per un amplia part de la població de La Marina. L’únic testimoni avui conservat com a mostra d’aquesta activitat industrial, és la xemeneia de la fàbrica Miniwatt que s’alça, de moment solitària, a La Marina del Prat Vermell.

De l’altre, el mar amb les barques de pesca que varaven a las desaparegudes platges de Can Tunis  o de La Farola (el Far o Torre del Riu Llobregat). Alguns dels veïns actuals del barri són descendents d’aquells pescadors o guarden el record de les platges i de les barques que avui ja no existeixen, engolides per les instal·lacions portuàries, que han desconnectat de La Marina de la costa, a qui deu el barri el seu nom.

La Marina és un barri que al llarg de les darreres dècades ha anat perdent els seus referents històrics. Esperem que alguns algun dia es recuperin.

L’escultura té, en aquest sentit, una funció de memòria d’una part de l’origen d’aquest lloc, un referent simbòlic per tal que les noves generacions i els nou vinguts es puguin saber  que aquesta par de la ciutat té la seva pròpia història, ara desdibuixada per la gran transformació del barri.

El lloc triat pel seu emplaçament és la nova plaça projectada per l’arquitecte Japonès Toyo Ito, plaça ubicada al passeig de la Zona Franca amb la cruïlla del carrer del foc. Un ampli espai que forma part del gran projecte del complexa d’oficines i de comerç anomenat Porta Firal de l’arquitecte Oscar Tusquets Blanca.

Dins la plaça, s’ha triat un dels jardins espirals amb gespa i arbrets, el més proper al passeig, per col·locar al centre l’escultura.

Els dos elements que composen aquesta escultura, són peces independents:

La xemeneia, construïda amb quatre tubs d’alçada creixent cap el central. Alternen els diferents materials, que permeten donar color i definir millor la forma. L’exterior és d’acer inoxidable, el següent de planxa d’acer corten convertida en tub, al que segueix, interiorment, un altre tub de coure i un tub central, el més alt, d‘acer inoxidable. Tots estan calats en formes corbes, per donar relleu, profunditat i transparència, alhora que una sensació més etèria per tal emular el fum. En total supera el 2,50 metres.

L’altre element és la proa de nau. Està elaborada amb ferro i acer inoxidable. La vela, que substitueix al pescador inicial, és reticulada feta amb varetes d’acer inoxidable, flexionades per donar-li moviment. Una simbiosis entre l’artista Benito Maín i l’arquitecte Jaime Pérez, ambdós veïns de la Marina, dona forma final a l’escultura i al seu suport.

Ambdós elements es disposen sobre un basament format per dues pedres naturals suportades per tres columnes d’acer inoxidable. Les pedra natural forma dos nivells esglaonats, que ens recorden el nivell més alt de la plana deltaica que conforma La Marina amb les seves fàbriques, i un nivell més baix, que correspon a la mar i a la platja. Tot quedarà fixat al terra per un fonament de formigó. Aquesta base tindrà un aspecte lleuger i transparent  i així farà destacar l’escultura enlairant-la del terra. L’alçada total de l’escultura sobre el seu basament serà d’uns quatre metres.

El projecte de l’obra va ser presentat a l’Ajuntament i les comissions pertinents de l’àmbit d’escultura urbana van donar la seva aprovació.

Cel afegir que aquesta escultura en el barri de La Marina és també un reconeixement a un ciutadà que, des de la seva arribada, ha dedicat de forma desinteressada el seu temps al seus conciutadans fent possible moltes de les activitats que s’han dut i es duen a terme. Així, a més d’artesà artista és una veritable ànima del barri, estimat i admirat per tots el veïns. En aquest sentit anava orientat el reconeixement veïnal i el del propi Regidor del Districte Sants-Montjuïc oferint l’escultura de Benito Maín pel barri.

El conjunt estat finançat pràcticament tot ell per l’Ajuntament, amb una petita part que coberta per les petites aportacions testimonials que s’esperen vinguin dels veïns i veïnes del barri, com a partícips en l’enriquiment ornamental de La Marina, que farà sentir-la com a pròpia.

En aquest moment s’estan ultimant detalls del basament i molt aviat La Marina tindrà una escultura de Benito Maín que, amb les d’altres artistes locals, aniran enriquint el paisatge del barri.