La Mare de Déu de Port va ser trobada l’any 1030 a Montjuïc

La celebració del mil·lenari de la verge Santa Maria de Port ha despertat la curiositat sobre la història que acompanya a aquesta verge des de la vessant cultural, sense perdre de vista la religiosa, a la que pertany íntimament.

Els inicis de la capella

El castell de Port es trobava a la vessant oest de la muntanya de Montjuïc, a la dreta de la cantera contigua al cementiri. El castell era conegut amb el nom de Port degut a la seva situació en front a la part del mar protegida pels vents de la muntanya de Montjuïc. Fins el S.XIV va ser port natural, utilitzat pels navegants des de la dominació romana. Amb el pas del temps, el port va desaparèixer degut als continus al·luvions del riu Llobregat convertint-se, finalment, en l’actual barri urbà del Port. El castell va tenir molta importància durant la existència de la Marca Hispànica ja que els germans Berenguer la van habitar com a residència habitual. Va ser una infraestructura de protecció, ja que per a Barcelona representava un mur de defensa en contra dels possibles atacs que pogués rebre per part dels enemics. El castell, igual que tots els altres castells, també tenia la seva pròpia capella, que en aquest cas, va ser dedicada a Santa Maria de Port. Amb el transcurs dels segles, quan ja no hi habitava ningú al castell, la capella es va anant destruint poc a poc, fins que va ser necessària una restauració, pagada pel seu amo D. Benito Diumer, l’any 1498.  Posteriorment, amb la guerra de successió, va ser totalment destruïda. Aquest cop, van ser els devots de la verge els que la van tornar a aixecar al 1716 abandonant l’estil romànic de la primera verge.  Aquesta verge va subsistir de manera molt precària fins que al 1868 va ser rehabilitada al culte i convertida en parròquia. Al 1909, amb el successos de la setmana tràgica, la capella va ser incendiada, encara que la imatge de la verge va ser salvada gràcies als marquesos de San Mori. Les ruïnes del castell i de la capella van desaparèixer al 1910 degut a l’apertura de la carretera del Port.

La verge va ser salvada d’un incendi gràcies als marquesos de Sant Mori

La imatge de la verge

Segons l’historiador Mariano P. Narciso Camós, a la seva obra titulada “Jardí de María”, la imatge de Nostra Senyora de Port va ser trobada en una cova que hi havia al peu de Montjuïc, coneguda amb el nom de Cova de la Mare de Déu.

Segons el mateix autor, la verge era de alabastre, estava dempeus amb una túnica dorada, el mantell blau i els peus molt aguts. El rostre de la verge era morè, devot i una mica rialler. Tenia el nen Jesús assegut en el seu braç esquerre i era tan morè com la seva mare. Tenia una mica més de dos palms d’altura. Gràcies a un pergamí existent a la capella del S.XV, se sap que la imatge de la verge va ser consagrada el dia 6 d’agost de 1496.

A finals del segle passat, un cop profanada la capella, va ser retirada la imatge de la verge pels senyors marquesos de San Mori, els quals la van posseir fins el dia 22 de Març de 1910, quan va ser entregada al bisbat per a que se li donés culte. Segons el rectorat Jaime Armengol, gràcies a unes imatges es va poder apreciar que es tractava d’una preciosa escultura gòtica, d’alabastre del segle XV, “bellament policromada i de petites proporcions”. Tot i això, la imatge del segle XV se suposa que va ser la segona que es va venerar a la capella ja que als segles XI, XII i XIII l’estil exclusiu era el romànic. Probablement, la imatge primitiva va desaparèixer amb les ruïnes de la capella, fet que donaria lloc a que algun devot de la verge sufragués la nova imatge.

Gràcies a un inventari que es va fer de tot allò que tenia la capella de Port al 1508, consta que la imatge de la verge tenia dues diademes platejades amb les seves corresponents aureoles del mateix metall. A més a més, també posseïa 13 mantells de seda de diferents colors que portava a les diverses festivitats principals. Junt amb la imatge de la verge, també van rebre culte les imatges de San Sebastià, San Isidre i San Roque.

L’actual imatge de la verge va ser beneïda el 28 de juny de 1942

Especials advocacions

Segons explica la història, han sigut tres les advocacions que en el transcurs dels anys se li han atribuït a Santa Maria de Port. La primera i més antiga, va ser la de “protectora dels navegants”. Durant molts segles, també se la ha invocat com “advocada en contra de les sequeres i els pedrissos”. Finalment, va ser invocada com “advocada en contra de la pesta i el contagi” segons recullen les notes històriques del culte a Santa María de Port.

Després de la guerra civil, al 1939 quan tot estava més calmat, es va pensar en reproduir la imatge de la verge que havia sigut destruïda pel foc. La intenció va ser magnificar les proporcions que en una primera instància va rebre la verge.

Per proporcionar-li un toc mariner se li va substituir el ceptre per una nau que sosté amorosament amb la seva mà dreta. La imatge va ser modelada per D. José Biosca, feta escultura per D. José Miret López i policromada pel Sr. Jaime San Jaume sota la direcció de D. Pedro Serra Manent, el Sr. cura ecònom, i l’arquitecte parroquial D. Juan Bergós. Finalment, l’actual imatge de la Mare de Déu de Port va ser beneïda el 28 de juny de 1942.