La Joia de Montjuïc, l’entitat més antiga a la Marina, celebra 90 anys d’història

L’entitat coral Joia Motjuïc celebra els seus 90 anys de vida i per commemorar-ho realitzaran actes especials durant tot el mes de maig. Per una banda, conferències a la Biblioteca Paco Candel i, per una altra banda, actes al carrer: xocolatades, botifarrades…

És l’entitat més antiga de tot el barri, es va fundar l’any 1928 en un sector de barraques de Monjuïc conegut amb el nom de l’Animeta, on vivien els obrers que treballaven en l’Exposició Universal del 1929. Va sorgir de la fusió de dos cors: la Punxa i els Mortsdegana donant lloc a la societat coral la Joia de Montjuïc que es va afiliar amb la Federació de Cors Clavé.

“Progrés, Virtut i Amor” són els valors que els orienta i que volen transmetre. Els mateixos que va dir en el seu temps Josep Anselm Claver, polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu. “La Joia  estava abans que el barri” fa broma el Josep Maria, fill del fundador i soci de la Joia, “perquè un any després del seu naixement es va instal·lar al barri del Port l’any 1929”.

“Progrés, virtut i amor” són els valors que els orienta i que volen transmetre 

El president de la Joia Montjuïc, Víctor Nuez, creu important mantenir les associacions culturals al barri. Assegura que la seva entitat “ha estat un oasis en el desert” perquè va fer la funció de ser un centre on els joves podien acudir com a refugi, a cantar i a tocar. Aquesta va ser, assegura   la principal feina, encara que en l’actualitat no s’està realitzant.

La nonagenària entitat no està en un dels seus millors moments perquè s’ha d’enfrontar a diversos problemes. Principalment, la poca presència de gent jove tant a la banda com a la coral. La limitació del temps que tenen els joves i els seus gustos per altres ritmes musicals afecten el seu creixement i manteniment. El president pensa que la poca participació de la joventut es deu a que tenen massa coses a fer i no tenen temps per comprometre’s a venir a assajar els dies corresponents, i que a més a més, gaudeixen d’una altra estil musical”.

També han tingut dificultats amb el local on assajaven, van haver de marxar per les queixes d’alguns veïns que es queixaven pel soroll, fins i tot una vegada un veí els va disparar amb perdigons perquè paressin de tocar. Actualment tenen un espai reservat a la Bàscula qual paguen cada mes 250 euros. Tots els dilluns i dissabtes es troben per assajar. No han rebut suport econòmica de l’últim Pla de Barris, i a més a més, són l’única entitat que paga per disposar d’un local.

La Joia està oberta gratuïtament a tothom que hi vulgui participar, entrar a la banda o a la coral no suposa cap despesa econòmica. Es financen a través de les quotes que paguen els socis i del que cobra la banda quan acudeixen a algun acte. També reben l’ajuda de l’Associació Juan Jové  que els paga l’uniforme. A manca de pressupost, al llarg de la seva història han fet de la creativitat i l’activisme cultural la seva eina per atraure gent. Han comptat amb activitats molt diverses com la  Banda de Cornetes i Tambors, Cor Infantil-Juvenil, secció d’escacs i concursos de pintura i dibuix.

Un dels millors moments que recorden el Víctor i el Josep Maria és la sortida oficial a Burgos l’any 1983. Els 40 membres de la banda anaven amb barretina i les quatre barres, i en arribar van cantar la cançó de “Viva Espanya”, tota la tribuna es va posar de peu i els va aplaudir. Poc a poc, la banda va anar agafant un nom i convertint-se en un referent com a entitat cultural al barri de la Marina, sent els convidats a les rues de Carnestoltes i de Pasqua. Però,  ara la situació ja no és la mateixa.El futur de la Joia Montjuïc és incert. Segons el president de l’entitat, hi ha dues solucions per intentar que la Joia torni a ser un referent al barri. En primer lloc, la celebració dels 90 anys, que pot servir per donar-se a conèixer més al barri i, en segon lloc, la modernització de la coral. Les cançons que es canten són claverianes, ja que es va fundar com a cor de claver, però obrir una mica el repertori podria servir per atraure l’atenció dels més joves i que aquests s’apuntin.