“En comprar, cada dia decidim a qui volem fer costat,”

Entrevista a Salva Vendrell, president de la Fundació Barcelona Comerç

Ha treballat tota la vida a l’hostaleria perquè li ve de família, tot i que durant 10 anys va tenir botigues de fotografia. L’ofici el va començar en un laboratori fotogràfic de la Marina, després d’haver-se format a l’Escola Industrial. Actualment i des de fa sis anys també és el president de la Fundació Barcelona Comerç, una organització que funciona amb un patronat format per 22 eixos comercials, entre els quals l’eix de la Marina. Aquí els patrons son els eixos: la Marina, Sarrià, o l’Eixample …. En Salva recorda el barceloní comú, sempre inquiet i vinculat a associacions i causes nobles i diverses. Explica l’entitat que lidera amb un cert punt d’orgull de pertànyer-hi, i n’hi ha per a això i per a molt més! Hi ha complexitat i molta feina en el que fan. Ara persegueixen que Europa declari un dia per celebrar i reconèixer el Comerç de Proximitat.

Expliqui qui és vostè.

Soc un comerciant, restaurador… i vaig començar de rebot en el món associatiu. En acabar de treballar en un laboratori de foto de la Zona Franca, vaig muntar dues botiges de fotografia, una al carrer Santaló i l’altre a Major de Sarrià. Aleshores el president de l’Associació dels Comerciants de Sarrià em va proposar d’entrar a la Junta, i vaig accedir-hi. Després vaig ser-ne el president i ara també soc el president de la Fundació Barcelona Comerç.

La seva família ve d’una tradició de l’hostaleria. Expliqui’ns-ho.

El meu pare i un tiet tenien un bar a la Gran Via (Bar Quim) que encara segueix funcionant. Van tenir una infància i una joventut molt dura, amb moltes hores de feina… i el sacrifici els hi va funcionar. La mare era membre de la junta de direcció d’una empresa i ho va acabar deixant per ajudar el pare.

Una història de restauradors.

El pare va començar treballant amb la seva germana als encontorns del mercat de Galvany que és on som ara, i després vam vindre aquí a la Plaza España, a la Gran Via, al carrer Villarroel. Més tard vam tenir també un parell de locals i ara continuem al carrer Santaló, on portem més de 30 anys i per on hem passat els meus pares, els meus germans, menys el petit, i jo. La dona és advocada i espero que els fills puguin escollir.

En quin moment es troba el comerç de proximitat ara mateix?

Davant d’una oportunitat, un altre cop, única. El fet de poder anar a una botiga, que t’atenguin professionalment i d’una manera molt personalitzada continua tenint un valor important. És cert que abans de la pandèmia hi havia la sensació que els grans magatzems, les grans botigues, les grans marques, internet, Amazon… es carregarien el comerç de proximitat, i s’ha demostrat que no.

Com és que resistiu? Expliqui’ns-ho

Dos anys després d’una pandèmia molt dura per a tothom, s’ha posat en valor i s’ha pogut visibilitzar que el comerç de proximitat des del dia u que esclata la pandèmia va saber estar al costat dels seus veïns i veïnes sense aturar els serveis. Mentre no es podia sortir de Barcelona, no hi havia centres comercials oberts, només el comerç de proximitat seguia obert i continuava donant servei, i aquest punt de proximitat ha esdevingut una altra oportunitat única, per posar en valor el que fem i oferim.

I què li cal millorar al comerciant de barri?

Hem d’aconseguir que anar a una botiga es converteixi en una experiència molt positiva per al client, que en arribar-hi el client trobi un professional que sap donar-li resposta en tot moment a allò que realment desitja, que ha vingut a comprar. Per tant hem d’aconseguir professionalitzar més el nostre servei, ser capaços de donar-li eines digitals fàcils, i no complicar la vida a la gent amb eines inútils. Hem de ser capaços de vendre i donar serveis digitalment… encara ens queda molt recorregut perquè, malgrat ser botigues físiques, com més va més hauríem d’incorporar millor les eines digitals.

Quin és el repte que tenim ara els consumidors? Què significa comprar?

Quan comprem, hem de tenir ben clar a qui volem fer costat. A vegades la gent em pregunta què és el comerç de proximitat, i els hi dic que és aquell que genera un vincle amb la gent que viu al territori.

Hem d’entendre que, quan comprem a prop, donem feina a la gent local, a proveïdors locals, consumim energies locals, paguem impostos locals… Comprar en una botiga que tenim a sota de casa genera una sèrie de beneficis intangibles. El fer la despesa a prop implica que d’una manera o altra ens acabarà beneficiant. Si destinem els diners a comprar només a multinacionals, hi ha una cadena de valor que ens carreguem pel mig i que no torna; aleshores hem de prendre’n consciència.

Fem un exercici. Posi nota a les administracions sobre la seva actuació amb el comerç de barri, tenint en compte que hem patit una pandèmia. Comencem per la Generalitat.

La Generalitat en cert sentit funciona com una gestoria, els diners que rep en forma d’impostos l’obliguen a fer una gestió molt particular de les coses. Així l’aportació que fa al comerç de proximitat és molt pobre, ínfima, el pressupost de la Conselleria d’Empresa és ridícul en comparació amb d’altres.

Tot i això, és cert que durant la pandèmia s’ha intentat ajudar el sector, per exemple amb els ajuts a les empreses. Les que han tancat després de la pandèmia son aquelles que tenien problemes financers d’abans; les que estaven sanejades, malgrat tot, han resistit. Ara bé, on ni la Generalitat ni l’Estat han fet prou bona feina és en els impostos. Si t’obliguen a tancar i alhora et continuen cobrant impostos… ja em diràs tu. Les administracions haurien d’haver suspès el pagament d’impostos, però això no va passar fins sis mesos després. La Generalitat ha arribat tard però finalment ha ajudat. Per tot això com a nota li poso entre un 6,5 i un 7.

I a l’Ajuntament?

La veritat és que és l’administració que més al costat ha estat del sector, amb els pocs recursos econòmics que té, l’actual administració creu força en el comerç de proximitat i està donant eines. En general, hauria de posar una nota molt elevada, tranquil·lament un 8, pel compromís i el suport al comerç de proximitat.

I a l’Estat, quina nota li posa?

L’Estat no té les competències, les té la Generalitat de Catalunya. L’Estat, però, ens pot ajudar amb fons europeus perquè la interlocució amb Europa la fem a través del Ministerio, és l’únic recurs que tenim.

Proposeu celebrar un Dia Europeu del Comerç de proximitat.

Fa anys que des de Barcelona Comerç proposem que el 9 de maig sigui el Dia del Comerç de proximitat a Europa. El que s’ha aconseguit fins ara és sol·licitar a Europa que aquest dia es reconegui ii el 12 de maig anem a Brussel·les a defensar-ho davant el Parlament Europeu.

Demanem que es reconegui el comerç de proximitat com un valor indiscutible e indispensable en el nostre model econòmic, intentem que sigui una jornada que es pugui exportar, la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat, que comenci a Barcelona i sigui rotatòria entre els països de la Unió.

I per què el 9 de maig?

El Dia d’Europa és el 9 de maig i volíem fer alguna cosa diferent al Black Friday, volíem tenir un dia propi i la Generalitat treballava la setmana del comerç pels voltants d’aquestes dates. Vam escollir aquest dia per vincular Europa amb el comerç, i demanem la capitalitat per a Barcelona pel 2023 o 2024.

La idea és fer de prescriptors a altres ciutats, és a dir, que la primera capitalitat sigui a Barcelona i després nosaltres les acompanyaríem fins a on calgui. De moment totes les administracions estan a favor i portem un any treballant en el projecte.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.