Yohany L. Ayala / Lourdes Tasies
Mestra de música, del Cos de Mestres d’infantil i primària. La seva militància activa i la preocupació genuïna pel rumb de l’educació, la van significar entre els seus companys sindicalistes, que el desembre del 2020 en fan la portaveu nacional d’USTEC-STEs, sindicat majoritari en l’educació. Ve del camp de la cultura, i fa uns quatre anys desconeixia la dinàmica sindicalista, confessa.
Ara, però, entre la feina, la responsabilitat de representar un sector cabdal i la d’educar la seva filla de setze anys i a punt de fer el batxillerat, és el rostre de la regeneració d’una organització, el sindicat, cridat a recuperar protagonisme en aquesta crisi de dimensions encara incalculables. Iolanda és dona, jove, connectada amb la realitat social i explica el conflicte sense grandiloqüències, segura que l’evidència l’avala.
Parlem amb ella per conèixer la situació a la qual faran front els centres escolars aquest curs.
Com s’hi arriba a la mobilització del curs passat?
Amb la covid-19, tots vam posar el focus en la sanitat i l’educació. Sempre han estat àmbits fràgils, però amb la pandèmia la situació s’aguditza. A Catalunya es va evidenciar que el sistema feia aigües per tot arreu, hi havia manca de recursos i desatenció a l’alumnat vulnerable, que es va veure encara més afectat i mancat de tot.
A més, durant el confinament els mestres no teníem un horari regulat. Treballàvem a qualsevol hora del dia, els 7 dies de la setmana, i cuidant els fills. No estàvem preparats per fer classes telemàtiques i tot plegat va causar molt d’estrès. També van voler que treballéssim la Setmana Santa; vam viure un abús.
Amb el desconfinament, el Departament d’Educació pretenia recuperar la normalitat sense oferir-nos mitjans. Als cursos postpandèmia la qualitat s’ha ressentit. La cura de l’alumnat i del professorat ha estat nul·la. N’és una mostra el que va passar amb la sisena onada i l’aparició de la variant òmicron: no es van fer cribratges ni res i la variant va arrasar molts mestres. Hi havia molt d’esgotament. Llavors el conseller anuncia un nou calendari, sense cap consulta, consens o negociació. El va fer públic a la premsa abans que a la comunitat educativa. I llavors tothom vam tenir consciència que així no podíem continuar-hi. Això va ser la gota que va fer vessar el vas. La sobrecàrrega de feina i l’actitud del Departament no són acceptables i ens vam plantar.
Des de llavors, com ha anat el diàleg amb el Departament d’Educació?
Els hem recriminat que no poden començar una negociació quan ja ho han decidit i anunciat públicament tot. Per què seure, si tot ja està decidit?, per perdre un temps tan valuós? Al principi ni tan sols escoltaven, però en veure el suport a les vagues van convocar una mediació.
El conseller va oferir reduir les hores lectives de primària (hores d’atenció directa als alumnes, fent classe) deixant de banda els alumnes de secundària, que són els més afectats amb aquesta mesura. No la vam acceptar, perquè nosaltres representem a tot el col·lectiu…
Heu denunciat manca de diàleg i de negociació, aquesta dinàmica comença amb el conseller o venia d’abans?
La dinàmica de negociació en si mateixa s’havia trencat des de molt abans. A les meses en què participem els representants sectorials es relaten les propostes, i tot i tenir la comunitat educativa en contra, i expressar el desacord o intentar buscar opcions, el Departament portava a terme les seves decisions sense considerar res del que expressem.
Per això vam veure necessari trencar aquesta dinàmica: vam deixar d’assistir-hi quan hi havia un tema que rebutjàvem, perquè no puguin dir que han fet el tràmit de consensuar-ho amb el sindicat.
Què li suposa al professorat l’avanç del calendari escolar?
El calendari escolar amb la canalla abans començava el dia 12 de setembre. Ara per a primària començarà el 5, i per a secundària el 7. Els centres utilitzàvem aquests dies per acabar de preparar-ho tot. I a sobre hi ha el tema dels canvis en el currículum. Per molt que ens esforcem, necessitem un temps per preparar i coordinar amb els equips i les famílies per garantir una bona atenció pedagògica.
Tanmateix, al setembre encara s’incorporen mestres, i ara arribaran amb el curs ja començat. Tampoc podrem fer les reunions amb les famílies prèvies a l’inici de curs.
A més, es va dir de fer una jornada intensiva al setembre i les famílies van acceptar perquè se’ls prometia que hi hauria extraescolars gratuïtes a la tarda. Des d’Educació, finalment, no ho podran fer perquè no hi ha monitors suficients. I a sobre, ara això ho gestiona la direcció i els han tret la funció a les AMPAs, diuen que perquè no estan organitzades. Per tant, només es custodiarà la canalla. Enguany, a més, perdríem els recursos covid, això volia dir perdre més de 3 mil docents.
Ara com serà aquest retorn a les aules?
El curs passat, al segon trimestre vam fer tres vagues i al tercer semestre en vam fer nou. Les primeres van ser massives i feia molt de temps que no s’aconseguia aquesta mobilització. A les darreres, el nombre de persones va disminuir perquè al final la vocació ens pot. I sempre hi ha la preocupació pel que tenim programat amb els estudiants, a més del tema econòmic, perquè per cada dia de vaga ens retallen 100 euros de sou.
El retorn es preveia difícil, però hem pogut arribar a un acord. A la Conselleria li ha costat entendre que necessitàvem recuperar una certa normalitat abans d’implementar més canvis, poder parlar de tot, però ja no podem assumir el nivell d’improvisació que s’ha tingut, i tot perquè la Conselleria només tirava cap endavant el que beneficiava la seva imatge.
Finalment, després de la darrera reunió convocada per Treball hi ha hagut acord.
Les vagues que teníem previstes han estat desconvocades, ja que per part del Departament hem arribat a un acord. A partir del dia 1 de gener es farà una reducció d’una hora lectiva a secundaria i primària, tal com es feia abans de les retallades.
Tot i que no són les mesures que volíem, perquè aquestes s’hauria de dur a terme a partir del dia 1 de setembre, hem signat l’acord per dos motius: la incorporació d’una plantilla de 3.500 docents i també el canvi d’actitud per part d’Educació, ja que s’ha flexibilitzat a properes negociacions, basades en les nostres reivindicacions.
Tot i així, si no es duu a terme tot el pactat, les vagues hi tornaran.
