Parlem amb Samanta Villar: “Les meves primeres passes van ser a Sants-Montjuïc Ràdio”

EVA ALBIOL |

Samanta Villar Fitó (Barcelona, 1975) és una periodista espanyola llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Comença la seva carrera professional l’any 1993 a Districte 3 Ràdio (actual Sants-Montjuïc Ràdio). L’any 1998 s’incorpora a Viladecans Televisió. Presentadora i reportera dels informatius de Barcelona Televisió, TVE ( Informatius Territorials) i Televisió de Catalunya (3/24). Des del setembre del 2008 treballa a la cadena espanyola Cuatro, oncomençapresentant el programa 21 días, i on actualment realitza el programa ConexiónSamanta. Ha guanyat un premi Ondas per 21 días en la Mina. També ha rebut altres guardons com el Premi Kapital i la Plata de l’Associació de Professionals de Radio i Televisió de Madrid. 

L’any 1993 vas començar a treballar a Districte 3 Radio,emissora que avui coneixem com Sants-Montjuïc Ràdio. Què et va portar a treballar en aquesta ràdio?

Va ser una època molt divertida. Jo tenia 18 anys quan vaig començar a Districte 3 Ràdio i era el meu primer contacte amb el món professional. Em va semblar un món molt espectacular. Tot i que es tractava d’una entitat voluntarista continuava sent una manera de treballar molt professional. Puc dir que les meves primeres passes en els mitjans de comunicació van ser a Districte 3 Ràdio.

Quins tipus de programes feies?

Fèiem un programa musical en directe cada setmana. El fèiem entre uns quants amics i recordo que les nostres famílies ens van ajudar molt. Realment era un programa molt divertit, entretingut i creatiu. Vam estar un any i mig, més o menys.

Recordes alguna anècdota durant els anys que vas treballar a Districte 3 Ràdio?

Hauria de fer memòria, la veritat, perquè ja fa 20 anys. Però recordo que la nit de nadal ens vam ajuntar 20 persones que treballàvem a Districte 3 Ràdio i vam representar el conte de nadal de Charles Dickens. Va ser molt divertit. Vam riure moltíssim.

Recordo que era una ràdio molt de casa. Una ràdio de la gent que treballàvem allà. Gent jove amb moltes ganes i això era fantàstic. Hi ha moltes altres ràdios amb altres dinàmiques i amb altres entorns que són mes difícils de portar. Treballar en un lloc més auster i més humil té altres avantatges com són poder-los gaudir, poder-los portar on tu vols, etc. Tinc molts bons records d’aquella època.

Diries que l’experiència per Districte 3 Ràdio va ser important per la teva vida laboral?

Tot el que vas fent al llarg dels anys és important, sobretot si et va formant. El primer contacte amb uns micròfons i el fet que ho fes en un entorn familiar crec que va ser molt positiu per mi. Sobretot en el sentit que Districte 3 Ràdio em permetia equivocar-me les vegades que fes falta. Aquesta experiència em va servir per aprendre moltíssim i això és fantàstic.

Desprès de Districte 3 Ràdio quins projectes vas dur a terme?

Desprès vaig anar a viure a Castelldefels i vaig passar a treballar a Ràdio Castelldefels. Vaig compaginar els estudis amb les pràctiques a la radio. L’últim curs de llicenciatura vaig passar a fer les pràctiques pròpies de la carrera a la televisió. Des d’aleshores he optat per treballar en aquest mitjà. Però, es veritat que tot ha anat sumant. A la ràdio he aprés a parlar amb la gent i a la televisió he aprés a fer entrevistes amb una càmera al davant. En definitiva, tot són aspectes que van afegint el seu granet de sorra.

Quin projecte recordes com el més especial?

Em quedaria amb tot. Tot ha anat sumant i tot ha tingut un sentit en un determinat moment. Em va agradar molt estar al programa España Directofent entrevistes de carrer. També em van fascinar els informatius, tant a TVE com a TV3. Ara mateix estic en un moment molt dolç de la meva carrera professional.

Es veritat que a mesura que et vas fes gran i van passant els anys vas tenint més responsabilitats i estàs més a gust. Jo diria que el que estic fent ara és el que més m’agrada perquè sóc propietària de la meva pròpia feina i perquè jo estic molt còmode fent de periodista. Això em permet no pensar en coses passades que enyoro.

És veritat que t’hem pogut veure molts  anys per televisió. Però, per quin tipus de mitjà et decantaries més, per la ràdio o per la televisió?

La televisió és fascinant i la radio també. De fet, a mi m’agrada tot i m’encantaria fer premsa escrita. Però penso que la ràdio té una cosa molt bonica i és que la pots fer avançar molt a soles. Avui dia només necessites un telèfon per fer ràdio. A més, et permet treballar amb equips molts petits. Jo em veig perfectament fent ràdio d’aquí uns anys. M’he fixat que l’evolució dels periodistes que han passat per la televisió ha estat acabant fent ràdio. A mi també m’agradaria seguir aquests passos.

Que diries als nous joves periodistes que s’estan formant a Sants Montjuïc Ràdio?

Que aprofitin perquè estan en un entorn màgic. Crec que sabent que vivim en un temps complicat el fet de poder treballar, encara que sigui per pocs diners o de manera gratuïta, és una manera molt positiva d’agafar experiència. A més, et permet estar en contacte amb gent de la professió que en definitiva és el que després et permet donar el salt a altres llocs i evolucionar professionalment. Sants- Montjuïc Ràdio és un molt bon lloc per començar.