Europa tanca la porta

Nens esperen a la frontera d'Idoméni Foto: http://www.elespanol.com/

El passat 7 d’abril, el socorrista barceloní Òscar Camps va ser premiat amb el guardó de Català de l’Any 2015, per la tasca humanitària que la seva ONG Proactiva Open Arms està duent a terme a l’illa de Lesbos rescatant i atenent les persones que travessen el Mar Egeu entre Turquia i Grècia. Camps va fundar aquesta ONG amb escassos recursos, però ha pogut atendre a més de 135.000 persones que fugien buscant una vida millor i en la majoria dels casos, de la guerra més salvatge que s’està veient en els últims anys com és la de Síria.

El premi de Català de l’Any es determina a partir d’una votació oberta a tots els lectors d’El Periódico de Catalunya, amb la qual cosa es demostra l’ampli suport de la ciutadania catalana a la solidaritat envers els refugiats. En aquesta línia, el President de la Generalitat Carles Puigdemont va fer el passat mes de març un oferiment formal al comissari d’Immigració de l’Unió Europea per acollir 4.500 refugiats al nostre país que, però, es va trobar amb l’oposició mesquina del Govern de l’Estat. Un rebuig estatal que, tot i no sorprendre venint de qui també ha presentat recurs contra el Decret de Pobresa Energètica, no deixa de semblar menys lamentable.

Ilustració: Daniel Navarro
Ilustració: Daniel Navarro

“L’acord de la vergonya” entre l’UE i Turquia

Mentre una part majoritària de la nostra societat i de les nostres institucions locals estan sensibilitzades i mostren una voluntat real d’ajudar a pal·liar les dramàtiques conseqüències que està causant aquest conflicte a persones i famílies reals i concretes, els estats europeus i les institucions comunitàries mostren l’altre cara de la moneda, la del blindatge de les fronteres i la desatenció a les persones.

Una mare amb el seu fill sopen fora del campament d'Idomeni
Una mare amb el seu fill sopen fora del campament d’Idomeni

El passat 20 de març va entrar en vigor l’acord signat entre l’Unió Europea i Turquia només un dia i mig abans i que decreta l’expulsió a Turquia de tots els migrants que arribessin de forma irregular a les illes gregues, a canvi del pagament de 3.000 milions d’euros i que l’Unió es comprometi a facilitar els tràmits de visats de ciutadans turcs i a accel·lerar els processos d’adhesió de l’estat turc a l’UE.

Aquest acord, en la pràctica, significa la deportació de persones cap a un estat que no els garanteix els drets humans bàsics i la desatenció dels compromisos dels estats europeus envers una crisi humanitària de la qual en tenen part de responsabilitat.

Un nou cop a la credibilitat de l’Unió Europea

Aquesta situació, però és reflex de la pròpia deriva que està patint una UE cada cop menys concebuda com a espai comú de valors democràtics i llibertats civils i més com a mercat únic on les polítiques estan marcades per la voluntat dels estats, molts dels quals estan veient créixer de manera preocupant formacions d’ultradreta. Un cop ha quedat palesa la incapacitat de l’Unió Europea d’actuar de manera solvent i de fer-se respectar en l’escena internacional en els conflictes d’Ucraïna o de la mateixa Síria, també corre el risc de perdre el respecte dels seus mateixos ciutadans, ja molt qüestionat arrel de la gestió de les crisis econòmiques dels països del sud del continent. La primera gran prova de foc serà el 23 de juny, quan tindrà lloc el referèndum sobre la continuïtat del Regne Unit dins de l’Unió, on una victòria del “Brexit” podria significar un autèntic daltabaix per Brussel·les.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.