Cada
any tres milions de nenes arreu del món pateixen l’ablació, cada quatre minuts té lloc una mutilació genital arreu del món i a Organització mundial de la salut estima que 140 milions de dones han patit algun tipus de mutilació així. El 6 de febrer és el dia mundial per l’eradicació de la mutilació genital femenina i Amb veu de dona encara a aquesta jornada parlant sobre aquesta problemàtica.
L’ablació és un ritual d’iniciació a l’edat adulta que consisteix en l’eliminació de teixit de qualsevol part dels genitals femenins, sobretot del clítoris, per eliminar el plaer sexual a les dones per raons culturals, religioses, però en cap cas mèdiques. Es creu que si la nena no és circumcidada abans del casament, el marit morirà, la matrona es quedarà cega o el nadó naixerà amb algun tipus d’anomalia. A partir del moment de l’ablació, els pares ja poden casar a les nenes. Aquesta pràctica, que té lloc a 28 països, i es realitza als vuit o nou anys, encara que les oneges asseguren que cada cop és més freqüent la mutilació quan són més joves per evitar que es neguin. Hi ha casos de pràctiques de dos o tres anys i fins i tot quan les víctimes encara estan amb la lactància.
Coneixem tots els aspectes rellevants de l’ablació de la mà de la Nora Salas, Coordinadora Tècnica de la Fundación Wassu-UAB, una organització científica d’àmbit internacional que porta des de l’any 1987 lluitant per a la prevenció de la mutilació genital femenina, a través de la investigació antropològica i mèdica.
