En la societat actual és habitual dir que vivim estressades, referint-nos a que portem ritmes de vida accelerats, amb moltes coses a fer i poc temps per fer-les. Setembre és un mes que podem dir que ens suposa estrès: sol ser el mes de tornada a la rutina, de nous inicis o de reprendre tasques que havíem deixat pendents durant l’estiu.
Però en termes biològics, què és l’estrès? Doncs és una resposta general de l’organisme davant demandes internes o externes que en principi resulten amenaçadores, consistint en una mobilització de recursos fisiològics i psicològics per a poder-les afrontar. Per tant, és una resposta adaptativa, que ha de ser ràpida i concreta en el temps. Per exemple, enfront d’un incendi, un accident o la pèrdua d’un ésser estimat. Què passa si el cervell comença a interpretar com a amenaçadores múltiples situacions del dia a dia?
L’activació perpetuada de l’estat d’alerta de l’organisme deixa de ser fisiològica. En l’esfera anímica genera emocions negatives com l’ansietat, la por i la ira. Si s’allarga molt en el temps, l’organisme arriba a una fase d’esgotament i pot comportar un estat d’ànim depressiu. En situacions d’estrès crònic és habitual sentir dificultat de concentració, pèrdua de memòria, insomni, sensació de fatiga constant o estar sempre alerta.
Tot això també comporta símptomes físics: hipertensió, taquicàrdia, dolor, alteracions en la gana (inapetència o menjar amb molta ànsia), dolor abdominal, diarrea, mal de cap, disminució de la libido i alteracions menstruals, entre d’altres. Cada cop hi ha més evidència que a llarg termini, les conseqüències físiques de l’estrès poden comportar més risc cardiovascular.
Les respostes físiques a l’estrès estan mitjançades per diverses hormones. Les principals son el cortisol, l’adrenalina i la tiroxina. S’ha posat de moda en xarxes socials parlar de l’elevació del cortisol com a causa de l’estrès. En realitat és el contrari, tenir els circuits d’alerta constantment activats pot arribar a augmentar el cortisol, però no s’ha demostrat que sigui una mesura fiable en aquests casos. Per tant, mesurar aquestes hormones en aquestes situacions no ens aporta cap informació útil ni ens canvia el maneig.
L’important ens aquests casos és trobar quin és el factor o els factors que ens comporten aquest estrès i veure què hi podem fer per resoldre’ls. Moltes vegades poden ser condicions de vida que no podem canviar fàcilment, però sí que podem trobar maneres que no ens generin tant de malestar. L’esport i les tècniques de relaxació són bones eines de gestió emocional, però de vegades això no és suficient i cal demanar ajuda. Des del CAP, a més de l’atenció per les professionals de referència, es realitzen grups de gestió de l’ansietat conduïts per la Referent de Benestar Emocional (REBEC) i estem coordinats amb altres recursos de la comunitat.
Mireia Simonet i Cañete
Metgessa de Família i Comunitària. CAP Doctor Carles Ribas
