Arrels és, segons tots els indicis, el programa més antic de la graella de La Marina FM. Des del 1988, Josep Vicens ha fet de la cultura del barri el fil conductor d’un espai que, fa dos anys, va trobar com a company a en Josep Farré. Parlem amb tots dos sobre la trajectòria del programa, la seva filosofia i el que els queda per fer, en un programa que, tot i la seva dilatada trajectòria, encara té molta corda.
Vicens, ets, probablement, el conductor més veterà de l’emissora. Com va néixer Arrels?
J.V: Doncs va ser als voltants de l’any 1988, quan es va iniciar l’emissora. En Salvador García, en Julio Baños i jo teníem inquietuds culturals i vam decidir fer un programa de ràdio. Sempre ha estat de caràcter cultural. Miràvem de buscar les persones del barri que es movien, que tenien inquietuds, i portar-les a l’emissora. Intentant sempre impulsar al màxim la cultura d’aquí. Aquesta és la idea que ha tingut el programa sempre.
Josep, tu arribes unes dècades més tard al programa. Què t’hi porta?
J.F: Va ser gràcies a Salvador García. Fa uns quatre anys va voler fer un altre programa i li va dir al Vicens: “Jo conec en Josep Farré i ell ho pot fer.” Em va portar cap aquí i la veritat és que estic molt content, m’ho passo molt bé amb en Vicens. Fent el programa coneixes molta gent nova i intento fer col·laboracions a poc a poc.
Si haguéssiu de definir Arrels en una frase, com ho faríeu?
J.V: Cultura.
J.F: Cultura i art. Crec que ja ho ha dit tot el Josep.
Teniu trajectòries molt diferents, però ambdós porteu ja uns quants anys implicats amb el programa. Qui és aquell o aquella convidada que us ha fet més il·lusió en aquest temps?
J.F: A mi el que m’ha fet molta il·lusió és el que vam fer amb els del MNAC, que vam estar parlant de tot el que fan. I la setmana passada va venir la mànager de la col·lecció Casacuberta Marsans, que és una col·lecció privada al carrer de la Palla, al Gòtic. És una noia molt ben preparada, amb una col·lecció important que inclou un Crist del Greco. Vam estar parlant de com busquen el material i com van ampliant la col·lecció. Darrere de tot plegat hi ha una feina molt important.
J.V: Jo destacaria l’entrevista amb el Jaume Aragall, un gran tenor, que va acceptar venir al barri. La vam fer a la biblioteca, davant del públic. Va ser molt especial. Però en general, qualsevol entrevista en què la persona que tens davant t’aporta molta informació i qualitat és una entrevista que t’omple. N’hi ha hagut moltes. Abans no tots venien a l’estudi; amb una gravadora casolana anàvem a casa seva. La qualitat no era la mateixa, però hi hem entrevistat gent molt important. Fins i tot hem tingut música en directe, com ara amb el Gabriel Vallone.
Fa gairebé quaranta anys que fas el programa de manera altruista. Com no perds la motivació?
J.V: Tot el que he anat fent mai ho he deixat. No soc d’aquestes persones que al cap de dos anys ho abandonen. A casa, a vegades, m’han retret precisament això, que m’involucro amb tot. Però jo mai he sabut dir que plego, i a més ho faig a gust. M’és difícil dir que no.
J.F: A mi em passa exactament el mateix amb el col·lectiu d’artistes de la Font de la Guatlla. Fa molts anys que en coordino les exposicions i tampoc sé dir que no. Quan no hi ha relleu generacional, et fa por deixar-ho córrer.
Com prepareu cada programa? Com us dividiu les tasques?
J.V: Som dues ànimes lliures. Vivim molt de les activitats que es fan al barri. La biblioteca, el Centre Cívic o la Sala Pepita Casanellas, per exemple.
Sense oblidar els barris veïns, com Sants o la Bordeta. Prepares una mica les preguntes, però anys de fer coses fan que molta cosa ja la tinguis a dins. Un cop estàs al micròfon, a part de les que tens pensades, surten altres preguntes que et proporciona la mateixa entrevista. I sempre, en acabar, penses: “M’ha faltat dir això.” Però crec que li passa a tothom.
Val la pena també plantejar-se d’anar-hi en persona. Sovint el contacte directe obre portes que el correu no. Però també cal dir que moltes coses arriben perquè hi ha gent que te les proporciona. Un president d’una entitat escolta el programa i diu: “Vine, que farem tal cosa.” Moltes vegades vivim també del que la gent ens ofereix, i cal reconèixer-ho.
Quina resposta teniu del veïnat i dels convidats?
J.V: La gent que ve per primera vegada arriba una mica espantada. Però al cap de cinc minuts ja estan relaxats, perquè toquem temes que no comprometen ningú. I tothom vol repetir. En general, tothom queda content.
J.F: I nosaltres amb ells. Es crea una complicitat que fa que el programa flueixi sol.
Per acabar, si algú encara no ha escoltat mai Arrels, què li diríeu per animar-lo?
J.V: Que escolti i que, ben segur, hi trobarà tots els esdeveniments del dia a dia del barri. Quan ve el Carnaval, la Flama del Canigó, el Tió de Nadal… Intentem captar totes les tradicions i activitats. És una finestra al barri, i si vius aquí, és la teva finestra.
