La futura entrada en funcionament de la presó oberta de la Zona Franca aquesta tardor arriba a la Marina en un moment especialment sensible. Fa setmanes que s’ha informat de la seva posada en marxa i el debat continua viu entre les entitats i el veïnat.
El 16 de maig, el dia abans de la Festa de la Primavera—on La Marina tenia previst recollir opinions sobre el nou equipament penitenciari— un home era assassinat a trets al carrer Mineria. Les imatges del succés, compartides massivament per WhatsApp, van circular ràpidament entre el veïnat i van alimentar converses, pors i debats sobre la seguretat. El crim es va produir, a més, en un espai molt freqüentat pel veïnat i proper a una zona on sovint juguen infants del barri, fet que va incrementar la commoció entre moltes famílies.
Les opinions recollides durant la jornada mostren una barreja de preocupació, cansament i també matisos. Hi ha entitats i veïnes que rebutgen frontalment la presó; d’altres que accepten la necessitat de la reinserció social, però reclamen recursos, seguiment i acompanyament; i també hi ha qui posa el focus en una pregunta recurrent: per què la Marina continua concentrant equipaments i problemàtiques que altres zones de la ciutat no assumeixen?
Dos dies abans d’aquest succés, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyat de la regidora Raquel Gil i el seu equip de govern, visitava les obres de la futura piscina municipal del carrer Coure, un equipament llargament reivindicat pel barri i previst per a aquest mandat. Aquells dies l’Ajuntament també difonia vídeos destacant els projectes urbans en marxa al districte i defensava “el dret de poder quedar-se al barri”.
Un relat institucional que, per a part del veïnat entrevistat, contrasta amb una realitat marcada per la precarietat, les dificultats per emancipar-se, la sensació d’inseguretat i la percepció d’unes administracions massa allunyades de les dificultats quotidianes de la majoria de famílies de la Marina.
Ana María Sánchez, 63 anys, netejadora i membre de l’Associació La Vinya
“La presó ens l’han colada amb calçador i ara tenim por del que pot passar”
Ana María Sánchez, veïna de la Marina i membre de l’associació La Vinya, expressa preocupació i desconfiança davant l’obertura de la nova presó de règim obert de la Zona Franca. Critica especialment la manca d’informació prèvia al veïnat i assegura que el projecte “s’ha fet sense dir res” fins que les obres ja estaven pràcticament acabades. “Ens l’han colada amb calçador”, resumeix.
La seva principal inquietud és la seguretat. Considera que el barri ja arrossega problemes de vandalisme i sensació d’inseguretat, i tem que la situació empitjori amb l’arribada dels interns en règim obert. “Jo, personalment, tinc por”, afirma. Tot i que assegura no parlar sovint amb altres veïns, diu que les poques opinions que ha escoltat comparteixen el rebuig al projecte.
Des de La Vinya reclamen més vigilància i una resposta policial més ràpida. També lamenta la manca d’acompanyament institucional davant les necessitats socials del barri. “Es promet molt, però després, a l’hora de la veritat, res”, conclou.
Montse Martínez Rodríguez, 64 anys, membre del Centre Cultural Estrelles Altes
“El barri creix i s’anuncien molts projectes, però això no es nota al dia a dia”
Montse Martínez Rodríguez, membre del Centre Cultural Estrelles Altes, assegura que la futura presó oberta de la Zona Franca ha incrementat la inquietud entre part del veïnat, especialment per la percepció de manca de seguretat als barris. Considera que la preocupació no té a veure només amb el nou equipament penitenciari, sinó amb una sensació prèvia d’abandonament institucional en una zona que està creixent ràpidament.
“Quan surt la notícia que vindrà una presó de règim obert i que hi haurà interns entrant i sortint durant el dia, la gent pensa en els nens, les nenes i els joves del barri”, explica. Segons diu, aquesta és la principal inquietud que detecta entre el veïnat.
Martínez també qüestiona la resposta de les administracions davant les necessitats quotidianes del territori. Reconeix que hi ha anuncis i projectes, però considera que els efectes reals encara no es perceben al carrer. “Es parla molt, però al dia a dia encara falta molt perquè això es noti”, resumeix.
Ginesa Pérez, jubilada i veïna de les Cases Barates
“Ara que la presó ja està feta, el que volem és tranquil·litat i més suport al barri”
Ginesa Pérez admet que l’arribada de la nova presó oberta de la Zona Franca no era una opció que agradés inicialment a part del veïnat de les Cases Barates. Tot i això, assumeix que el projecte ja és una realitat i defensa ara una actitud prudent, centrada a observar com funcionarà el centre quan entri en marxa aquesta tardor.
“En principi no la volíem, però ja que està posada, el que no volem és que passi res”, explica. Sense dramatismes, però amb cautela, considera que ara caldrà veure quin impacte té realment l’equipament al territori i com conviurà amb la vida quotidiana del barri.
Pérez comparteix una altra de les reclamacions que més s’han repetit durant les entrevistes veïnals: la necessitat de reforçar la inversió social i els projectes comunitaris a la Marina. “S’ha de fer costat a la gent que treballa des de l’estima: “Tot el que sigui per millorar el barri, per nosaltres està molt bé”, diu mentre repassa els grans canvis urbans que ha viscut la zona al llarg dels anys. I afegeix, amb orgull veïnal: “És el meu barri i pel meu barri faig el que sigui.”
Rosa Mas, 74 anys, mestra i veïna de la Marina
“Estic a favor de la reinserció, però em pregunto per què aquests equipaments sempre acaben a la Marina”
Rosa Mas defensa la necessitat de la reinserció social i assegura que, en principi, veu amb bons ulls l’obertura de la nova presó oberta de la Zona Franca. “Trobo positiu que es faci un centre amb instal·lacions adequades”, explica. Tot i això, considera que el debat no es pot separar de la realitat social que viu actualment el barri.
La seva principal preocupació és què passarà amb les persones internes quan surtin durant el dia i quins recursos tindran per integrar-se realment. “On és l’ajuda per a aquestes persones? Qui les acompanya?”, es pregunta. Per a Mas, sense suport social ni inversió paral·lela, el risc és que el barri assumeixi una nova pressió sense rebre les eines necessàries per gestionar-la.
També qüestiona que aquest tipus d’equipaments es concentrin reiteradament a la Marina. “Per què no es fa en altres barris de Barcelona?”, planteja. Segons diu, la sensació és que mentre el barri intenta créixer i dignificar-se, decisions com aquesta poden acabar aprofundint desigualtats internes. “No voldria que tornéssim a tenir dues Marines diferents”, reflexiona. Tot i les crítiques, insisteix que la seva mirada no és de rebuig frontal, sinó de demanda de responsabilitat institucional i d’acompanyament real.
Mei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants:
“Una altra vegada, allò que la ciutat no sap on posar acaba aterrant a la Marina”
Des de l’Associació de Comerciants de la Marina tampoc no comparteixen la decisió d’ubicar la nova presó oberta al barri. La seva presidenta, Mei Márquez, qüestiona tant el fons com la forma amb què s’ha gestionat el projecte. Tot i desvincular directament el futur equipament de possibles problemes de convivència, sí que expressa preocupació per la imatge que es pugui projectar de la Marina i pels efectes que això pugui tenir sobre l’activitat comercial i econòmica del barri.
Des de l’entitat consideren que, en un moment de creixement urbà i transformació de la Marina, les apostes de ciutat haurien d’anar més orientades a reforçar equipaments culturals, espais comunitaris, formació i iniciatives capaces de generar activitat econòmica i cohesió social. També reclamen que la nova instal·lació vagi acompanyada de contraprestacions reals per al territori, amb inversions socials i oportunitats laborals per al veïnat.
Eulàlia Cuartero Martínez, 67 anys, excuinera i membre de l’Associació Àncora
“Ja tenim prou problemes socials al barri com per sumar-hi ara aquesta preocupació”
Eulàlia Cuartero assegura que a l’Associació de dones Àncora, l’obertura de la nova presó oberta de la Zona Franca es viu “amb molta preocupació”. Considera que el barri ja arrossega situacions socials complexes i tem que l’arribada del nou equipament pugui incrementar la sensació d’inseguretat. “Ja tenim problemes amb persones que no tenen on viure ni com guanyar-se la vida”, explica.
Cuartero critica especialment que el projecte s’hagi tirat endavant sense comptar amb el veïnat. “No ens han preguntat res i ara ja està fet”, lamenta. Tot i assumir que revertir la situació és difícil, reclama més seguretat i més recursos per afrontar les necessitats socials existents al territori.
Durant la conversa també expressa preocupació per la capacitat de les administracions per respondre a l’augment de la pobresa i les dificultats econòmiques. “Es fa molta publicitat, però després la realitat és que es veu molta misèria al carrer”, assegura. Segons diu, moltes famílies i persones joves viuen cada vegada amb més precarietat. “Els sous no pugen al mateix ritme que el cost de la vida, i així és impossible que les coses funcionin bé”, conclou.
Esther Jiménez Fernández Cañadas, 59 anys, gestora i membre de l’Associació Veïnal del Port Vell
“No s’arriba a final de mes, la gent se sent desprotegida… i ara la presó”
Esther Jiménez Fernández considera que l’obertura de la nova presó oberta de la Zona Franca arriba en un context social massa delicat per al barri. Tot i reconèixer que es tracta d’un centre orientat a la reinserció, assegura que la situació actual de la Marina fa difícil encaixar el projecte amb tranquil·litat. “Potser en un altre moment ho hauríem vist diferent, però ara estem sobrepassats”, afirma.
Des de l’Associació Veïnal del Port Vell expliquen que la preocupació principal és la inseguretat. Jiménez fa referència als conflictes i episodis delictius que, segons diu, fa temps que afecten la zona. “Amb el que passa aquí, els atracaments, les agressions o els assentaments, només faltava això”, lamenta. També critica que moltes entitats no han pogut participar realment dels espais de debat previs. “Ens hem trobat la presó ja posada”, resumeix.
Més enllà del centre penitenciari, Esther situa el focus en el deteriorament social i econòmic que viuen moltes famílies treballadores. “No s’arriba a final de mes i la gent se sent desprotegida”, explica. També alerta de les dificultats creixents dels joves per emancipar-se o estudiar. “Fer una carrera torna a ser un luxe per a moltes famílies”, diu. Tot i defensar la importància de la formació professional, reclama que cap jove amb capacitat i ganes d’estudiar es quedi enrere per motius econòmics.
Elisabeth Cárdenas, 46 anys, presidenta de la Taula de Civisme de la Marina i membre de l’AVV Illa Metalco
“Es fan reunions, però el barri continua esperant solucions concretes”
Elisabeth Cárdenas, veïna que lidera l’espai de diàleg sobre convivència i civisme entre la Unió d’Entitats i l’Ajuntament, assegura que la principal molèstia amb l’arribada de la nova presó oberta de la Zona Franca ha estat la manca d’informació i participació veïnal durant tot el procés. “Tot ens ha vingut molt de cop”, explica. Tot i que el projecte estava avançat, considera que “pràcticament no s’ha comptat amb el barri”.
Com a presidenta de la Taula de Civisme de la Marina, afirma que ara les entitats intenten obrir espais de diàleg amb l’administració per entendre millor el funcionament del centre i traslladar les inquietuds del territori. “Hem tingut reunions i anem mirant quins passos es fan, però de moment no obtenim resultats concrets”, lamenta.
Per a Cárdenas, el debat sobre la presó arriba en un context de fragilitat social i percepció creixent d’inseguretat. “Les associacions ens traslladen molta preocupació”, assegura. Reclama més presència policial, però també reforçar els recursos socials per a famílies vulnerables. “Tenim moltes necessitats al barri i hi ha gent que ho està passant molt malament”, explica. També assenyala la presència creixent d’assentaments precaris i la percepció que les administracions no estan donant resposta a situacions de vulnerabilitat cada vegada més visibles al barri.
“Es convoquen reunions constantment, però el barri continua esperant respostes concretes”, conclou.
