L’anomenada Illa Citroën s’ha convertit, en els darrers anys, en un pols recurrent als espais de debat públic del districte. La situació de l’espai, que ocupa més de 35.000 m2 i és propietat del grup Stellantis, ha enfrontat a una representació del veïnat amb el govern municipal.
Ubicat entre la rambla de Badal, el carrer de la Constitució i la riera Blanca, es tracta d’un dels grans solars disponibles entre Barcelona i l’Hospitalet. Originalment, l’espai estava definit com a zona verda, però mitjançant un acord que l’administració va establir amb l’empresa propietària l’any 2024, on es fixava la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), la configuració d’aquesta illa va canviar.
El projecte impulsat per l’Ajuntament preveu la cessió del 80% del sòl a l’Ajuntament. En aquesta zona s’hi encabiria, entre altres coses, un gran parc urbà de 22.000 m2, un edifici de 104 habitatges públics, al costat de Rambla Badal, i un altre edifici de 110 habitatges privats, a comercialitzar per part de l’empresa propietària, al costat del carrer Riera Blanca. A més a més, també es contempla l’ampliació de 1.000 m2 de l’Escola Cavall Bernat i 8.000 m2 per equipaments públics.
Des del consistori es defensa que aquesta actuació permetrà guanyar verd, millorar la connectivitat entre barris i donar resposta a la necessitat d’habitatge assequible. En declaracions al programa Sintonia amb els Barris de La Marina FM 102.5, el conseller del PSC, Eudosio Gutiérrez, va afirmar que el projecte permet “guanyar un espai verd que no existia, així com habitatges per la gent del barri”. A la vegada, va assegurar que el fet d’expropiar tota l’àrea hagués suposat una “forta inversió pública que d’aquesta altra manera s’estalvia”. A més a més, va recordar que es va celebrar un procés participatiu en el qual la majoria dels participants “estaven d’acord amb el projecte”.
El projecte impulsat per l’Ajuntament preveu un gran parc urbà de 22.000 m2, un edifici de 104 habitatges públics i un altre edifici de 110 habitatges privats
No tothom hi està d’acord, ja que des del seu anunci l’any 2024, diverses agrupacions veïnals de la Bordeta i l’Hospitalet de Llobregat s’han mobilitzat per protestar i recollir firmes en contra d’aquesta actuació. Segons han explicat els representants de la plataforma d’afectats per l’Illa Citroën en diverses declaracions als mitjans, el barri arrossega “dèficits històrics d’espais verds” i consideren que introduir habitatge privat pot augmentar la pressió immobiliària sobre una zona “ja prou massificada”.
Barcelona En Comú està encapçalant l’oposició a aquest projecte de l’Ajuntament. També en declaracions als micròfons de La Marina FM 102.5, l’activista de l’agrupació, Nico Casadidio va argumentar que aquest acord de l’Ajuntament dona peu a “la construcció d’habitatges de luxe de dotze plantes per part de l’empresa propietària, afavorint l’especulació immobiliària i sense tenir en compte les necessitats dels veïns”. Altres membres del partit ho han qualificat de “pelotazo”, assenyalant la manca de serveis com ara un CAP o una escola bressol.
En el mateix espai radiofònic, el nou conseller del PP a Sants – Montjuïc, Marc Bettosini, va criticar que el govern municipal signés el tracte “d’esquena al veïnat” i amb un procés participatiu que no va deixar escollir sobre el futur de l’espai, més enllà de “la distribució dels elements que en formaran part”.
Plataforma d’afectats per l’Illa Citroën
“El barri arrossega dèficits històrics d’espais verds i introduir habitatge privat pot augmentar la pressió immobiliària sobre una zona ja prou massificada”
Durant les darreres setmanes, el veïnat s’ha mobilitzat per protestar en contra del projecte, que va ser portat a votació pel govern municipal a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona el passat dimarts 20 de gener, rebent els suports necessaris per ser aprovada inicialment. Paral·lelament a la plaça Sant Jaume, una representació del veïnat protestava contra el que estava passant a l’interior del consistori.
Finalment, al Ple del Consell Municipal celebrat el 30 de gener la MPGM es va aprovar provisionalment amb el suport de Junts, VOX i ERC, el vot en contra de Barcelona En Comú i l’abstenció del PP.
