Yohany L. Ayala
Raquel Gil Eiroà és la nova regidora del Districte de Sants-Montjuic. Succeeix en el càrrec a Marc Serra. És advocada de formació i ha orientat la feina de jurista cap al món laboral i als drets de les dones a l’UGT; també ha estat presidenta de l’Asociación de Ayuda Mutua de Inmigrantes en Cataluña. Més recentment, la seva trajectòria se centra en l’Administració pública. Primer a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i, el mandat passat, ha estat la Comissionada de Promoció d’Ocupació i Polítiques contra la Precarietat Laboral a l’Ajuntament de Barcelona.
Ens obre un espai en l’atapeïda agenda que ha hagut d’afrontar el nou govern municipal. Al calor de l’estiu aprofitem per conèixer-la. Està casada, és mare de dues filles, els seus gustos musicals són variats: Salvador Sobral, Frank Sinatra, Aretha Franklin, Rosalia o fins i tot Harry Styles estan en la seva llista. Llegeix novel·la negra i policíaca. Va xalar Joc de trons i l’última sèrie que ha vist és Sherwood, un conflicte vaguista en un poble miner britànic.
Quina és la seva relació amb el districte?
De veïnatge, fa 11 anys que visc a la Bordeta, però he viscut a Sants durant 8 anys i a Poble-sec un parell d’anys també. A la Marina vaig aconseguir la meva primera feina, a la pastisseria que tenien uns tiets al polígon de la Zona Franca.
A què es dedicava la seva família?
El meu pare era mecànic de cotxes i després va treballar a altres feines. I la meva mare treballava de secretària i els últims anys en feines de servei domèstic.
Com entén Sants-Montjuic, quin són els seus reptes?
La regidoria m’il·lusiona molt en tant que veïna, no només per la seva història, sinó perquè la meva família està vinculada als moviments associatius i, a més, és un districte que sintetitza moltes de les coses que té Barcelona: tenim activitat logística, el port, l’estació de Sants, Montjuïc, el cementiri; és el districte amb més metres quadrats de Barcelona. Per tant, l’agafo amb moltes ganes i conscient dels temes que s’han de solucionar i que els veïns ens reclamen.
Parlem del barri. Si la Marina fos una persona, entraria en l’estadística de “amb poca formació”, precària i pobre. Com a barri, en termes de dades socioeconòmiques, som on les persones no voldríem ser-hi. Com incidir en un problema ja crònic?
Hem d’apostar per la formació i ser capaços de motivar, no només amb centres de formació com la Mercè, sinó també fent entendre al nostre jovent que la ciutat genera oportunitats per a ells. També, hem de mirar quines altres polítiques públiques hem de posar en marxa per fer que totes les oportunitats estiguin a disposició dels veïns. Dit això, s’ha de dir que els nivells d’atur de la ciutat són més baixos que mai gràcies a la darrera reforma laboral, però només que tinguem una persona cercant feina i no en trobi, hem de seguir millorant els mecanismes per arribar-hi.
Alguna de les actuacions del Pla de Barris van ser els ascensors del Polvorí i la rehabilitació de tres finques, la pista de patinatge, la millora dels Jardins de la Mediterrània, de l’Escola Enric Granados, de la Sala Maremar, entre d’altres. A més d’alguns projectes educatius i d’inserció laboral. Malgrat tot això el repte hi és encara aquí, seguirà el Pla de Barris a la Marina?
Estem confeccionant uns pressupostos nous, que són els que ens han d’ajudar a què els projectes tirin endavant. I la prioritat és que les inversions tinguin molt present els barris. Tenim un regidor que portarà tot el tema del Pla de Barris, perquè considerem que és molt important analitzar la realitat de cada barri, i volem que les inversions continuïn.
Hi ha projectes importants en marxa, la reforma del passeig de la Zona Franca n’és un. Quin és el vostre compromís?
La reforma s’ha de fer amb ambició i tenint present que la realitat del barri està canviant perquè vindran nous veïns i nous equipaments, i això ha d’afectar la mobilitat. Hi ha coses a millorar com el carril bici, però la reforma ha de ser un dels eixos centrals. També hem d’empènyer la resta d’administracions competents, com la Generalitat, a què inverteixin en els equipaments que el barri necessitarà.
El Pla del Litoral i l’obertura del Morrot millorarien la connectivitat de la Marina amb Drassanes amb un corredor urbà que faci del Morrot un espai accessible pels vianants i les bicicletes, a més a més del transport públic. És un procés complex però una oportunitat de recuperar la connexió perduda amb el mar.
És complex, però hi ha maneres de començar i una d’elles és reforçar les línies de transport públic per facilitar-ne la mobilitat. Em consta que TMB està començant a projectar aquesta connexió amb transport públic, i després mirarem la transformació més de fons. La Marina ha tingut un dèficit que amb el metro s’ha solucionat o comença a solucionar-se, tot i que encara hi ha coses pendents, però creiem que no és suficient i que hem de mirar totes les potencialitats.
A la Colònia Bausili els veïns tenen una situació de desallotjament imminent. Què passarà amb aquest indret?
Hi ha veïns preocupats perquè és una de les zones afectades per la remodelació del barri, i s’han de buscar solucions. Els equips estan treballant per avaluar quines són les sortides possibles.
Quines prioritats tindrà el seu mandat per al Districte i els barris de la Marina?
Sobretot volem ser molt propers, que els veïns ens sentin al seu costat. Som un districte molt divers amb moltes necessitats. Hem d’agilitzar els projectes urgents i buscar solucions a aquells que estan sobre la taula. Volem posar les persones al centre, i hem de tenir una visió integral dels veïns i les veïnes. Estem parlant d’urbanisme i també de seguretat, de gestió de l’espai públic, de neteja… Hem de donar solució als temes de ciutat a la vegada que resolem aquelles qüestions que afecten el dia a dia de tothom, i això es fa amb la proximitat.
Ha arribat precisament a l’estiu, explosió de festes majors.
M’he sentit molt ben acollida a tot arreu. Tenim un districte que celebra molt, i això és senyal que hi ha un moviment associatiu fort. La feina comunitària és una riquesa.
El debut de l’alcalde Collboni a Can Clos va ser una bona notícia. És una aposta de mirar cap als barris tradicionalment socialistes?
Som una ciutat bregada. La gent és lluitadora, i precisament nosaltres hem tret bons resultats als barris més humils de la ciutat, que són els més exigents. Que l’alcalde vingués aquí el primer dia no és casualitat. Va ser una declaració de principis, no només de proximitat sinó d’aposta pels barris. El concurs de paelles a Can Clos, que aplegava tantes entitats, era una bona manera de començar un mandat i d’enviar aquest missatge: que volem estar amb els veïns i les veïnes.
