Text: Yaiza Sánchez / Fotografia: Andrea Bello
El receptari, anomenat “A foc lent: La Marina”, pretén recollir la cultura popular gastronòmica
“A foc lent: La Marina” aplega una sèrie de receptes tradicionals i saludables destinades al veïnat del barri, especialment a la població jove. Vanessa Puig, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, explica que el receptari sorgeix a partir d’un diagnòstic sanitari comunitari, al qual participen diferents agents del barri per valorar els índexs de salut a la zona, i on es va detectar un mal hàbit alimentari comunitari. “I, amb l’objectiu de reduir-ho, va sorgir el llibre”, informa Puig.
Encara que al començament la iniciativa no va tenir la bona acollida esperada, amb l’organització d’actes o presentacions als diferents espais i equipaments van arribar les primeres receptes, i aviat va caldre seleccionar les que formarien part del llibre amb base en tres criteris: que el plat es pogués fer en format tapa, que fos nutriconalment saludable, i atractiu als sentits. El jurat encarregat de la tria estava format per l’Associació de Comerciants de La Marina, el Restaurant JOJOTOCO i el CAP Doctor Carles Ribas, representat per la doctora Imma Gil.
Encarna Moreno i Eva Montañés són dues de les escollides. La primera, que signa tres receptes del llibre, en destaca durant l’entrevista les tortitas de bacallà. De Montañés, en canvi, van seleccionar-ne dues: la de trinxat i la de migas. Ambdues defensen la importància de publicar el receptari. “Al cap i a la fi, és un intercanvi de coneixement”, assegura l’Encarna Moreno. Tot i que abunden receptes tradicionals catalanes i espanyoles, també n’hi ha de més orígens mediterranis orgullosament presents als nostres barris multiculturals de La Marina. N’és un exemple el plat de cuscús amb verdures, la recepta del qual és de la Khadija El Bakkali.
Encarna Moreno i Eva Montañés coincideixen a més en el fet que, a més, “A foc lent: La Marina” serveix per recollir una cultura que queda, a poc a poc, en l’oblit. L’Eva opina que amb l’entrada de les dones al món laboral el ritme de vida ha canviat. Ara és tot més ràpid, més immediat. “El més habitual és fer un bistec a la planxa, amanida… I és clar, els plats de tota la vida es perden”, lamenta Moreno. I l’Eva afegeix que, “això no és gens sa. Un guisat de verdures, posem per cas, és molt més nutritiu i saludable”, informa. També explica que el fill cuina els plats els caps de setmana i els congela en una carmanyola, per després descongelar-los el dia pertinent. A conseqüència del ritme frenètic, la gastronomia tradicional, que comporta una elaboració més pausada, queda en un segon pla.
Tanmateix, troben que els fills i filles respectius agraeixen la cuina tradicional a casa malgrat no compartir-ne la preparació: ara per ara, cap d’ells s’ha interessat per la recepta. “Mentre jo fa faci, no es preocupen. Ara bé, el dia que no pugui cuinar-la, ja veuràs com me la demanen”, assegura l’Eva entre rialles. I que els comensals sempre lloen les habilitats de la mare als fogons, diu l’Encarna satisfeta pel reconeixement. “Així dona gust cuinar. Però, ei, el dia que no els hi agradi, els hi diré: ‘Doncs ara ho feu vosaltres!’”.
Més enllà de la importància de traslladar a les noves generacions la saviesa de les dones a la cuina, tant l’Encarna Moreno com l’Eva Montañés remarquen la il·lusió que les va fer sortir a un llibre. “Recordo que quan em van comunicar que era una de les escollides, em vaig posar molt contenta. La meva filla em va dir: ‘Mira, mama, ja has escrit un llibre'”, recorda amb alegria Moreno.
El receptari és una resposta a la detecció d’un mal hàbit alimentari, però és també un petit pas per apropar els veïns i veïnes del barri i unir-los en el que més agrada: un bon dinar casolà, tradicional i saludable.
