Redacció: Esther Pardo
Segons la mitologia grega, Europa va ser una princesa, filla d’Agenor, rei de Fenícia (actualment Líban). Un dia, mentre collia flors, a la platja de Sidó, Zeus la veié i se n’enamorà perdudament. Aleshores, encès d’amor per la seva bellesa, es transformà en un toro blanc, i s’hi acostà fins a ajaçar-se als seus peus. La princesa, s’atansà per acariciar-lo i acabà asseient-se-li al llom. Aleshores, el brau s’alçà i es llançà en direcció al mar malgrat els crits d’Europa, que se li aferrà a les banyes. Es va endinsar entre les onades i s’allunyà de la platja. La retornà a la platja, però en comptes de les costes fenícies, Zeus se l’endugué a Creta i el déu li revelà la seva identitat. El deu li va fer tres regals: un gegant de bronze que protegia les costes de Creta de qualsevol desembarcament estranger, un gos que no deixava mai escapar cap presa, i una javelina de caça que mai errava el blanc. El rapte d’Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu. Paradoxes de la vida de l’ésser humà. Els immigrants es llancen a la Mediterrània des de les costes de Líbia (Fenícia) i un dels primers llocs on arriben és a la illa de Creta.
Als anys 50, la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer és el primer pas de una unió econòmica i política per aconseguir una pau duradora. Els fundadors van ser: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. El1957 es signa el Tractat de Roma, pel que es constitueix la Comunitat Econòmica Europea (CEE) també dita “mercat comú”.
Fins l’any 68, aquesta comunitat va creixent en acords i econòmicament , doncs són uns anys de bonança. L’any1971 hi entren Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. L’any 81, Grècia passa a ser el membre número deu i, cinc anys més tard, s’hi sumen Portugal i Espanya i es signa “l’Acta Única Europea”, amb un termini de sis anys per eliminar les traves a la lliure circulació de mercaderies . El 9 de novembre de 1989 cau el mur de Berlín i amb ell la frontera entre les dues Alemanyes. Es produeix la unificació l’any següent. El 1993 culmina la creació del mercat únic amb les “quatre llibertats” de circulació: mercaderies, serveis, persones i capitals.
La dècada de 1990 es també la dels tractat de Maastricht i el d’Amsterdam. Comença la protecció del medi ambient, l’actuació conjunta en assumptes de seguretat i defensa. L’any 95 ingressen a la UE tres països més: Àustria, Finlàndia i Suècia. Els acords de Schengen, permeten als europeus viatjar sense passaport. Milions de joves estudien en altres països amb l’ajuda de la UE.
L’any 2000 arriba l’€uro i avui dia, conformen la unió 28 països, però només és la moneda oficial a 19 d’ells. Hi ha 24 idiomes oficials que poden utilitzar els europeus per dirigir-se a qualsevol de les institucions , comptant que entre elles, de la península ibèrica, només hi ha el portuguès i el castellà.
A Europa hi ha tres presidents:
El del Consell Europeu, que el trien els caps d’estat o de govern de la UE, actualment el senyor Donald Tusk. Té el mandat fins a novembre d’aquest any.
El del Parlament Europeu, el trien els diputats del Parlament. Aquest és el que es renovarà com a resultat de les eleccions de diumenge. Actualment és el senyor Antonio Tajani.
El President de la Comissió Europea, el designen els mandataris de la UE, amb el vist-i-plau del Parlament , actualment és el senyor Jean-Claude Juncker, que serà renovat el mes d’octubre.
I aquesta setmana hem triat els components del Parlament Europeu, que encara que té nom, no té poder. Els que ho decideixen tot, o quasi tot, són els presidents dels països europeus. Aquest parlament funciona per comissions de treball, que estan formades per parlamentaris de diferents partits polítics. Són els que fan caminar la roda dels canvi a Europa tot i que no tinguin poder de decisió en qüestions d’estats. Tots ells poden estar condicionats per la pressió dels lobbis que actuen per pressionar-los en nom de les grans empreses, que són les que volen ( i algunes vegades ho aconsegueixen) moure els fils del rumb de la Unió Europea.
Tot i que es pensava que la ultra dreta podria arribar a fer saltar l’estabilitat del govern europeu, no ha aconseguit millorar el nombre de representants que tenia. Els partits del grup Partit Popular Europeu, continua tenint majoria, els segueixen els Socialdemòcrates, on hi ha el PSOE i el grup dels lliberals, on hi ha Ciutadans i el PNV. S’ha de destacar la pujada d’Els Verds, que té el seu motor a Alemanya.
En aquestes eleccions, però, hem de destacar els més de 987.000 vots de Junts per Catalunya-Lliures per Europa, amb Carles Puigdemont,
100.000 dels quals els ha obtingut fora de Catalunya. I també, Ara República amb Oriol Junqueras al davant, que ha obtingut tres parlamentaris.
