Per: M. Pilar Vidal i Roig
Que en podria dir de l’1 d’octubre?….. Per a mi havia de ser un dia meravellós i formidable, als meus 64 anys, finalment anàvem a votar i podíem decidir el nostre futur. Lliurement votaríem per a aconseguir un país millor.
Les urnes estaven ben guardades des de dies abans i preparades per quan arribés el gran moment i que entre tots decidiríem el rumb que volíem prendre…. La nova República de Catalunya.
Però quin va ser el nostre ensurt, quan des de bon matí de l’1 d’octubre a moltes escoles la policia espanyola va començar a repartir gratuïtament garrotades a gent innocent, que l’únic que volien era exercir el seu dret a votar, sense mirament si eren dones, homes, jovent o gent gran.
Afortunadament al lloc on havia de votar, Torrelles de Llobregat, va ser això … Una gran festa perquè des del dia abans a l’escola vam fer pinya, sense límits d’edat, tot el veïnat del poble. Vam passar les hores entre activitats tant pels menuts com pels més grans. Una gran majoria vam fer nit a les aules i a trenc d’alba van arribar el que tots estàvem esperant … LES URNES!!
Mentre es preparava tot per a poder votar, vam fer una xocolatada, i a les 9 i escaig del matí, finalment va començar la votació no pas sense problemes, doncs els talls a la xarxa la van dificultar i la van endarrerir a estones. Al carrer, els pagesos van aparcar els tractors a les portes de l’escola per dificultar el pas en cas que arribessin els anomenats “piolins”.
Va ser un dia molt important però trist alhora perquè ens van tractar com a delinqüents quan només volíem exercir el nostre dret a votar. Estic molt orgullosa del país i ciutat on visc perquè és en moments com aquests on es veu la solidaritat de la gent. El que més lamento és que a causa de facilitar-nos el dret a votar hi hagi persones innocents que estan a la presó o a l’exili, lluny de les seves famílies i éssers estimats. Sento que hem tornat cinquanta anys enrere, quan només es podia parlar de futbol o toros. Tristesa. Fins i tot volen prendre’ns el nostre idioma matern. Però el que tinc, tenim molt clar, és que si hem de sortir una o mil vegades al carrer ……SORTIREM!
