Seguretat, civisme i convivència

Hi ha temes que són tractats de manera recurrent a les pàgines d’aquesta publicació des de fa gairebé 20 anys. Probablement el dèficit de transport públic i l’anhelada arribada del metro als nostres barris sigui l’exemple més clar, però no és l’únic.

“Seguretat, civisme i convivència” són tres paraules que apareixen sovint als articles i reportatges que LA MARINA publica cada mes. Per exemple, sempre que es convoca un consell de barri (on es reuneixen entitats, veïns i representants del Districte per abordar l’actualitat del territori) n’hem de fer referència. Sempre, sense excepció, hi ha qui durant aquestes reunions expressa el seu disgust respecte a l’ús incívic d’una plaça o carrer, el deteriorament de la convivència en una determinada zona o la sensació d’inseguretat que provoca, per exemple, la presència de persones sense sostre.

No estem dient que els barris de la Marina siguin més insegurs i incívics que qualsevol altre barri de la ciutat. De fet, segurament aquests siguin problemes transversals arreu del territori. Però no podem obviar el malestar dels veïns que sovint fan servir les pàgines d’aquesta publicació per denunciar aquestes problemàtiques.

Precisament aquest va ser un dels temes que va centrar el darrer Consell de barri de la Marina de Port i del Prat Vermell (vegeu p.3). En el decurs d’aquesta trobada amb veïns i entitats, el Districte va presentar els resultats de l’anomenada “Operació Marina”, liderada per la Guàrdia Urbana. Una de les conclusions és que efectivament el problema que de forma més generalitzada afecta a tot el territori té a veure amb la presència, tant de pas com d’estada, de persones sense sostre. La majoria d’aquestes són d’origen romanès i d’ètnia gitana i es desplacen amb carros de supermercat per recollir ferralla. No és un tema nou, fa molts mesos que en parlem. Però com fer-hi front?

La resposta fàcil és evident: “Que els Mossos o la Guàrdia Urbana els facin fora i adéu al problema”. Resposta fàcil, però equivocada. Fent això simplement estaríem traslladant el problema a una altra banda.

Ens hem preguntat mai qui són aquests sense sostre que conviuen tan a prop nostre? Com han arribat a aquesta situació? Per què malviuen com ho fan? Probablement no. Prou tenim amb les preocupacions que ocupen el nostre dia a dia. Precisament per això hem volgut parlar amb una entitat que sí ho fa: la Fundació Arrels.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada