Glòria Bosch: “Escriure és una necessitat per mi”

presentacio_llibre
RAQUEL M. MARTÍNEZ|

Presentació del poemari “Bosc de paraules” de Glòria Bosch, a la biblioteca Francesc Candel.

Glòria Bosch, acompanyada de Pere Baltà, president de la fundació Francesc Candel, Joan Bernadas, del grup d’ opinió Àmfora i Joan Gascuella, conductor de l’acte, va presentar el poemari “Bosc de paraules”. Es tracta del seu primer llibre. La presentació es va dur a terme a la sala polivalent de la biblioteca Francesc Candel, el 20 de novembre. L’acte va comptar amb la lectura de diversos poemes de l’autora a càrrec de l’associació Montjuïc poètic i d’una petita actuació musical, amb una guitarra elèctrica i una flauta dolça.

La Glòria, veïna del barri actualment jubilada, sempre ha estat interessada per la lectura i l’ escriptura. No obstant això, ella mateixa remarca que va abandonar aquesta faceta seva en casar-se, tenir fills i estar ocupada amb la vida familiar i la feina. Ara, amb més temps lliure, ha reprès la seva afició i ho ha fet per la porta gran: publicant un poemari en català, llengua que ha aprés a dominar en la maduresa, ja que en la seva infantesa va tenir molt més contacte amb el castellà, debut al moment històric que li va tocar viure.

En els seu parlament Joan Bernadas, company d’associació de la Glòria els últims deu anys, destaca que la poetessa “amaga una gran personalitat” sota una aparença més aviat minsa. Per això, diu, el va sorprendre descobrir la seva poesia, que qualifica “de gran categoria, molt variada i basada en l’experiència quotidiana, propera”. Al seu torn, Pere Baltà va remarcar la vinculació de l’autora amb el barri. A més va establir una relació amb Espriu, ja que es celebra l’any Espriu, i altres poetes catalans. Va catalogar la Glòria com a “poetessa del quotidià, la vida, la bellesa i la senzillesa”.

La Glòria, que s’ha autoeditat el llibre, explica que fins ara mai havia pensat en fer pública la seva obra. Finalment, però, les seves ganes de deixar empremta l’han impulsat a fer-ho. Per a ella, diu, “escriure ja és una necessitat”. L’autora, a més, va agrair la assistència als rapsodes de Montjuïc poètic, als companys d’Àmfora , als músics, als amics a la família i a la resta d’assistents.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada