Els centres Pau Vila i Polvorí denuncien episodis de vandalisme reincidents

Text: Yohany L. Ayala; Foto: Africa Hidalgo

Reclamen més atenció a la particularitat que les aboca la muntanya de Montjuïc

Si busqueu l’escola Pau Vila al Google veureu que el seu dibuix al mapa sembla una illeta. Ancorada entre l’estadi Serrahima, el parc de la Font Florida i el barri del Polvorí, és un dels centres educatius que acull la muntanya de Montjuïc. El privilegi de gaudir d’un entorn que vessa natura arreu i on l’absència de soroll urbà propicia la concentració mental, té també els seus inconvenients. L’aïllament que afavoreix l’aprenentatge del infants en horari escolar, esdevé un col·laborador necessari de brètols que cometen actes vandàlics quan l’entorn es buida d’alumnes i de famílies.

Són episodis que han viscut gairebé totes les escoles de la zona de la muntanya amb més o menys gravetat i per temporades. La intensitat d’aquest actes a l’escola Pau Vila durant el mes de febrer ha alarmat les famílies i els mestres, que han decidit d’aixecar la veu per reclamar l’atenció i les intervencions degudes per evitar-les.

“En menys de tres setmanes ens han entrat unes set vegades. Hi ha hagut furts, pintades i malifetes que ens acaben desgastant i sobretot comencen a preocupar i alarmar les famílies”, expliquen Dani Castro Pedrosa i Lluis Mur, representant de l’AFA i director del centre, respectivament. L’AFA ha fet públic a les xarxes socials l’historial d’episodis que han patit per cridar l’atenció sobre el que està passant.

Durant la primera quinzena de febrer van entrar al centre en dissabte, dimecres, dilluns i ja ho havien fet el cap de setmana anterior. Malmeten tanques, s’emporten ordinadors, salten a les terrasses on l’escola té un projecte de jardí vertical, malmeten aparells sense cap raó. “Ens va aparèixer la destrossa d’una impressora pel terra, sembla que se l’havien passada entre ells a cops.”  Això, sumat a episodis com l’intent de furt d’un mòbil a una mare a les tres de la tarda, o la presència d’un exhibicionista que va espantar una àvia a l’hora de recollir la canalla, els ha mobilitzat.

Però la situació no és exclusiva d’aquest centre. Les escoles Can Clos i Polvorí com les del voltant s’enfronten sovint a situacions similars. “Sense anar més lluny, relata Marta Torrent Sánchez, directora de l’escola Polvorí, la setmana passada (en referència a la tercera setmana de febrer) uns nanos van agredir les treballadores de la neteja llançant-los pedres ben grosses a la porta de l’entrada. I com que és de vidre la van acabar trencant, i així continua”.

“Una altra vegada ens van trencar la pica del lavabo, van fer malbé l’obra de maons i ciment que l’aguantava, van malmetre les llums dels edificis que funcionen com a vestidors, tot plegat en menys d’un mes”, detalla. “A Can Clos estem de sort”, bromeja l’Anna Fornells, la directora, en informar-nos que fa un mes no tenen cap episodi de vandalisme, tot i que els han patit en diverses i reiterades ocasions.

Sobre el perfil dels autors de les bretolades, tots tres centres coincideixen en distingir els joves que busquen distreure’s i els que volen destrossar els bens d’un altre. “Més o menys coneixem els joves que ocasionalment salten la balla per jugar-hi, que fins i tot han millorat en civisme retirant la brutícia  que abans hi deixaven, perquè els ho hem reclamat” asseguren a Can Clos. “Sabem que uns grups aprofiten el camp de futbol per jugar i fins i tot nosaltres els hi hem cedit a un altre perquè s’entrenin però amb la COVID tot està molt més somort i atura’t”, diuen al Polvorí.

Una vegada es va gravar la participació d’alguns alumnes llançant pedres, i que per edat no són imputables. És l’únic episodi. Els centres educatius tenen la certesa que els autors no són reincidents. Entenen el que pot ser una entremaliadura i denuncien allò que frega el delicte. Volen evitar que s’estigmatitzi el jovent que puja a la muntanya per fer petar l’estona amb la colla. Per això són partidaris d’aprofundir els lligams amb el barri i les famílies, i incidir-hi amb accions pedagògiques.

Hi ha acord que una presència de Mossos més freqüent a la zona pot ser dissuasiva però també que cal un abordatge de la qüestió més ample que l’estrictament policial. “El jovent ho està passant molt malament perquè el confinament els ha interromput tots els seus espais d’esbarjo i oci i en general tenen poques opcions, per tant cal treballar-hi molt”, reclama en Lluis Mur. 

Consultada al respecte Àngels Creu, agent dels cos dels Mossos d’Esquadra, entrevistada al programa d’actualitat de la Marina FM, Som 30 mil, explica que l’Oficina de relacions amb la comunitat de l’ABP de Sants-Montjuïc manté contacte directe amb els centres educatius i que a partir de les denúncies “s’han incrementat els patrullatges a la zona en horari de tarda, s’han fet algunes identificacions a joves que voltaven i es continuarà treballant en aquesta línia per evitar que es torni a reproduir”. Districte per la seva part explica que s’està treballant també amb educadors de carrer per mirar d’incidir en conductes d’incivisme.

Mur reconeix aquesta feina de Districte, Mossos, Guàrdia Urbana i Consorci per aconseguir una intervenció integral, però la pandèmia ha aturat tots els avanços i el progrés és massa lent i insuficient, protesta l’AFA. Fa uns anys el projecte municipal Camí Escolar els va permetre readequar tots els accessos al centre i fer diverses activitats amb les famílies. Però va acabar l’any passat. Enguany han aconseguit que se’ls inclogui dins del programa municipal Protegim les escoles, que millorarà els entorns escolars. Els permetrà arreglar la barana, posar un semàfor al carrer Font Florida, millorar l’accés de l’escola pel Polvorí, entre d’altres reclams.

“Volem deixar constància que s’ha estat treballant, però tots hem de ser conscients que el problema persisteix i l’hem d’abordar”. Per això han estat els centres educatius els primers interessats en participar del Consell de Montjuïc, un ens que coordina els diversos actors socials, econòmics i institucionals que incideixen en la muntanya. Hi veuen una oportunitat en tenir un espai que aplegui la peculiaritat que tots comparteixen: la ubicació a Montjuïc.

Hi participen convençuts, però amb el temor que les escoles tornin a acabar diluïdes en un ens on s’aborden tants temes. Proposen crear una subcomissió. “Tenim claríssim que no resoldrem res de manera individual, necessitem una resposta conjunta, hem d’anar plegades i pensant-nos com a barri”, conclou Torrent.

Una altra queixa dels centres és el manteniment de l’arbrat i l’herba dels encontorns. Hi ha zones que Parcs i Jardins no atén regularment “perquè creiem que no està en la seva ruta per un tema administratiu”. Llavors la neteja s’ha de sol·licitar expressament. Així mateix,  quan hi ha incidències en els fanals o després d’alguna tempesta, tampoc no existeix cap referent proper i directe. Han de trucar el 112 que atén tothom quan bonament pot.

Parar atenció al vandalisme que darrerament han patit les escoles evidencia la necessitat d’una atenció que eviti la sensació que descriu Mur: “No sabem si és per deixadesa o per manca de coordinació, però a vegades ens sentim una mica perduts i poc atesos en aquest sentit”

Parcs on encara es troben xeringues a la zona de pas de la canalla, un manteniment de la vegetació que no acaba de satisfer cap centre, episodis vandàlics massa sovintejats, un canal d’atenció de serveis essencials per les escoles més àgil i directe, diverses intervencions a l’entorn o a l’interior dels centres, un espai que aplegui, coordini i vehiculi l’atenció conjunta, són els reptes que enfronten les escoles a les quals Montjuïc atorga el gaudi del silenci i els sons de la natura, béns escassos en qualsevol ciutat.

“L’Ajuntament accelera el Programa Protegim les escoles per pacificar els entorns”

L’entorn de Montjuïc el comparteixen una vintena de centres escolars del Districte, que enguany es beneficiaran del projecte. L’Ajuntament informa que als accessos a l’escola Pau Vila i a la  veïna escola bressol municipal (EBM) de Bellmunt pel carrer Trajà s’hi limitaran l’accés i l’estacionament de vehicles amb pilones, senyalització i pintura. A la resta de carrers que porten cap als diferents centres (Polvorí, Segura, Jardí de la Font Florida, Trajà), se senyalitzaran els límits de velocitat de 10 i 30 km/h i la prioritat dels vianants.  Se pintarà el pictograma ESCOLA a la calçada, i s’hi instal·larà diferent mobiliari urbà per tal de barrar o limitar el pas de vehicles i millorar la confortabilitat dels espais d’estada.

En total un centenar d’escoles de Barcelona tindran l’entorn pacificat a la fi del 2021. Fins ara ja s’ha intervingut en 26 escoles, i aquest any es farà en 66 més per millorar-ne els entorns i garantir que siguin segurs i saludables.

Entrevista amb Lluis Mur, director de l’Escola Pau Vila i a Dani Castro Pedrosa, representant de l’AFA que ens expliquen més sobre els espidodis de vandalisme que ha viscut l’escola:

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.