Les futbolistes diuen prou a la precarietat i desigualtat que pateixen

Parlem amb una futbolista polvoritense sobre la vaga del futbol femení

Text: Vanesa Alemán

El futbol femení està vivint l’època més important de la seva història. Com més va són més visibles les reivindicacions de jugadores i sindicats per signar un conveni que fixi un sou digne i una protecció laboral. Davant les reiterades negatives dels clubs a regular la seva feina, les futbolistes han engegat una vaga indefinida. La novena jornada que havia de jugar-se entre els dies 16 i 17 de novembre no s’ha disputat, ja que l’aturada ha estat seguida rigorosament per la majoria de jugadores.

Ara com ara, a cap país europeu un conveni laboral regula aquesta demanda de dones treballadores. Només s’hi acosta Anglaterra, on estan fixats els salaris que han de cobrar les jugadores. La principal reivindicació és equiparar per conveni els sous de les i dels futbolistes.

Tota aquesta lluita del futbol femení es veu reflectida a la trajectòria esportiva de l’Evelina Moreno. L’Evelina és veïna de La Marina, té 30 anys i és futbolista professional. Actualment, s’està recuperant d’una lesió al lligament peroneu astragalí anterior del turmell. Per això, no ha pogut incorporar-se aquesta temporada al seu equip, el FC Levante Las Planas, a la Segona divisió espanyola. La seva carrera va començar fa 17 anys aproximadament a l’equip Polvoritense, a la categoria Amateur, ja que llavors no existia el futbol 7.

Als 20 anys va debutar a la Primera divisió espanyola amb el CE Sant Gabriel. Un dels seus èxits més grans ha estat aconseguir el títol de campiona d’Espanya l’any 2008 amb la Selecció Catalana de Futbol sub-25.

El futbol ha estat la seva passió des de petita. Tot i així, l’Evelina reconeix que ara prefereix passejar al seu gos un diumenge que no pas jugar al futbol. Tal com indica, “és un camí molt bonic. Preciós. Però que a la llarga no compensa tot el sacrifici sense una remuneració”. Actualment, l’Evelina treballa a jornada completa com a tècnica laboral, fet que li dificulta molt dedicar-se al futbol plenament. “Si les noies no ens dediquem més al futbol professional, és perquè no rebem una remuneració adequada i hem de dedicar-nos a altres feines. Tenim limitacions” afirma.

L’opinió de l’Evelina és compartida per la gran majoria de jugadores professionals. Per això, el passat dia 28 d’octubre es va celebrar una reunió per arribar a un acord amb els clubs de Primera divisió espanyola. Les jugadores demanaven un salari mínim de 16.000€ i un 75% de parcialitat, és a dir, cotitzar 30 hores setmanals. El motiu d’aquesta demanda és que les jugadores es consideren futbolistes les 24 hores del dia, no només l’hora i mitja que entrenen cada dia. De bon principi, els clubs rebutjaven aquests requisits i negociaven establir un 50% de parcialitat, és a dir, 20 hores a la setmana, amb un salari de 8.800€ a l’any. Per a la jugadora del Levante Las Planas i les seves companyes de feina “el futbol femení exigeix el mateix sacrifici que el futbol masculí. No em sembla una bogeria que es demani el 75% de parcialitat”.

Finalment, en vista del seguiment tan rotund que va tenir la vaga, els clubs van acceptar les condicions de les jugadores el passat dilluns, dia 18 de novembre. Els sindicats, les futbolistes i els clubs han fixat el 20 de desembre com a data per signar el primer conveni col·lectiu femení del futbol espanyol (i potser europeu, i fins i tot mundial). Fins aleshores, les entitats hauran de negociar la resta de drets de les jugadores en situacions de maternitat, incapacitat o lesió, que el document també ha de protegir.

Així, l’Evelina es mostra molt satisfeta amb el que s’ha aconseguit. “És un pas molt gran. Amb tot, encara falta molt per fer. No només al futbol femení, sinó a l’esport femení en general” afirma.

Pel que fa a les diferències entre el futbol masculí i el femení, l’Evelina Moreno afirma veure’n moltes. “Quan els nois guanyen una Eurocopa, els hi donen 300.000€ i un cotxe. A nosaltres, les gràcies per haver-hi assistit”, declara. A més a més, quan ha cobrat per jugar, quasi sempre ha sigut una quantitat significativa per cobrir les despeses del transport.

Perquè “d’haver cobrat el mateix que els nois d’equips petits (econòmicament parlant) de Primera divisió espanyola, ja en tindria prou per a la resta de la meva vida”. Però “ni tan sols he anat a la Universitat perquè no m’ho he pogut permetre”. A més, Moreno ja entén que “arribar a les categories altes del futbol és més complicat al futbol masculí que al femení”. Tot i això, a canvi “la recompensa és molt més gran també al futbol masculí”.

Així, l’Evelin Moreno es mostra optimista. Creu que falta molt per fer i que la Federació Espanyola de Futbol ha de ser la primera que s’ha de moure per aconseguir igualtat. Tot i això, creu que, dintre de molts anys, “el futbol femení gaudirà d’allò que es mereix. Uns drets i unes condicions adequades que compensin el sacrifici i el treball que també fan les futbolistes”.

1 COMENTARI

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada