Aleix Diz
El proppassat mes d’octubre vaig tenir el goig de ser convidat, per l’Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, per recitar un poema en la celebració del Dia de la Memòria Democràtica de l’Hospitalet. L’acte va tenir lloc a sota del Pont de la Llibertat el dia 26 d’octubre. Per l’ocasió vaig versionar en català un poema que fa uns anys havia fet en castellà, ampliant-lo un xic.
Les cunetes d’Espanya
¡Quin fred que fa
en las cunetes d’Espanya!
¡Quin fred tan gran
en totes les cunetes
d’aquesta pàtria nefasta!
El fred de l’oblit,
el fred de la ignorància,
el fred dels oprimits,
el fred de l’arrogància.
¡Hi ha sangs i fred
en les cunetes d’Espanya!
I ja més no les refreden
del cru gener les gebrades,
ni del febrer les neus,
ni del març les ventades.
Sang i fred arreu
per les cunetes d’Espanya!
Les pluges de vuitanta abrils
no les han pas rentades!
Ni el maig amb ses roselles
no ha pogut dissimular-les.
Quin fred! Quin fred!
Tots els camins maleïts!
Recorden matins d’ahir,
matins de pólvora i pors,
que tremolen a trenc d’alba!
