Juan Bibian
La Luise Rainer (Düsseldorf, 12 de gener de 1910 – Londres, 31 de desembre de 2014) ens va deixar amb 103 anys i pràcticament oblidada. Estrella del cine i guanyadora de dos Oscars amb pel·lícules com “El Gran Ziedfeld” (1936) i “La Buena tierra” (1937). Aquesta última adaptava la novel·la de Pearl S. Buck , guanyadora del Pullitzer i una altra dona a reivindicar, pionera en els drets igualitaris i que vaig veure per primera vegada en un passi televisiu creient que el matrimoni xinès que formaven Luise Rainer i Paul Muni, ambdós fantàstics, eren realment nadius.
Pearl S. Buck, també coneguda pel seu nom xinès Sai Zhen, era filla de missioners a la Xina, i ella mateixa com a missionera va passar gran part de la seva vida a Zheijang fins al 1934. Va obtenir el Nobel de literatura el 1938, un any després d’aquesta pel·lícula. Entre les seves moltes obres destaca “Vent de l’Est, Vent de l’Oest”, una altra excel·lent novel·la ambientada a la Xina.
Luise Rainer té el rècord d’haver estat l’actriu més jove guanyadora de dos Oscars consecutius, amb 28 anys, i la més longeva dels guardonats. Abandonà Hollywood en ple èxit per la seva negativa a continuar una carrera.
Rainer va ser una dinàmica defensora de la Segona República Española, per a la que va recaptar fons entre la gent de Hollywood i va rehabilitar un castell a França per acollir nens republicans que fugien de la Guerra Civil. Aquests fons van servir per a finançar el documental sobre la guerra “Spanish Earth” (Terra d’España), realitzat per Joris Ivens. La simple menció del seu nom va ser prohibida pel govern de Franco.
Luise Rainer és tota una llegenda de la història dels Oscars, representa el bo i el dolent de guanyar el guardó. Al seu dia va dir: “Per la meva segona i tercera pel·lícula a Hollywood vaig guanyar el premi de l’Acadèmia. Res de pitjor em podia passar. La veritable maledicció és que una vegada guanyat l’Oscar tots pensen que una pot fer de tot”.
