Pel Rubén Cruz
S’han acabat les vacances d’estiu i s’engega un nou curs polític, tan semblant en tot al que havíem deixat enrere abans dels calors abrusadors. Tot i que se’ns acosta la diada de les marededeus trobades, no en parlarem del dogma clàssic que comparteixen.
Perquè havíem deixat caps sense lligar, a la tornada ens trobem la casa per endreçar: Emblanquinament de la repressió, autonomisme, estintolament de la taula estratègica sense resultats que la justifiquin i divisió de l’independentisme utilitzant el lawfare espanyol. Tot ben amanit en un context econòmic i polític que condiciona les nostres vides de cada dia. Veiem-ho:
El context econòmic
1. L’exercici passat, Espanya deixà d’executar en Catalunya més de la meitat d’inversions pressupostades (el 64%), mentre en Madrid executava el 184%, gairebé dues vegades allò previst. Un clàssic que es tornarà a repetir amb el vot favorable d’ERC als Pressupostos de l’Estat.
Això era notícia el 31 del maig. Avui ja és una melodia de fons, i demà serà la banda sonora de les nostres vides: Marc Guasch, L’Estat només executa el 36% de les inversions a Catalunya (rtve.es)
2. Espanya ens roba cada any 20 mil milions d’euros. S’ha de dir com és: no ens els pren prestats i ja els tornarà. Ens els pren a fons perdut, perquè no sap crear riquesa pròpia. Un altre clàssic.
L’1 de setembre llegim
«Potser hauríem de recordar que aquests 20.000 milions representen 2.600 euros per cada català que s’evaporen cada any.»
Jordi Goula, Dos fets que ens haurien d’emprenyar molt a tots els catalans (vilaweb.cat)
Després, no ens surten els comptes per pagar la factura sanitària i escolar i les inversions en habitatge i infraestructures, i donem la culpa al mal govern. No és que sigui bo, però tampoc no té els diners que li pertoquen.
Hi portem 40 anys i ens hem acostumat a pagar factures, algunes de les quals serveixen per estomacar-nos a casa nostra, com ara l’Operació Piolins.
El context polític
1. El cas d’espionatge als polítics catalans i del Gobierno espanyol amenaça l’estabilitat parlamentària al Congrés.
Iva Anguera, Aragonès da por rota la relación de confianza con el Gobierno Sánchez por el espionaje, El Independiente, 2022-04-19
Era notícia el 19 d’abril… Però aquest miratge va durar el que un caramel a la porta d’una escola, exactament dos mesos de llançar balons fora els uns i d’inacció dels altres:
«La consellera Vilagrà i el ministre Bolaños es veuran aquest dimecres a Madrid»
Quim Bertomeu, La Generalitat reprèn les relacions formals amb el govern espanyol (ara.cat), 2022.06.21
2. El govern català no renuncia a presentar una candidatura pròpia al Comitè Olímpic Espanyol per als jocs d’hivern del 2030, malgrat totes les vergonyes pròpies i alienes que l’independentisme institucional i l’espanyolisme recalcitrant han palesat en públic.
«Hem escoltat totes les veus de la Taula. El nostre compromís sempre ha estat amb el territori i per això volíem conèixer la seva opinió», ha apuntat la consellera Vilagrà, i ha afegit: «El territori constata que els Jocs Olímpics d’Hivern són una oportunitat. Lamentem que no s’hagi formalitzat o no es pugui formalitzar, almenys fins al dia d’avui, aquesta candidatura pel 2030 però malgrat tot seguim treballant per una candidatura, quan sigui possible, perquè sovint passen girs de guió que no tenim esperats. Per tant, nosaltres estem preparats i la presentarem al COE».
Nota de premsa, Vilagrà: “El Govern de Catalunya continua en… – Govern.cat, 2022.06.27
I tot segut el Govern ajorna a la tardor l’anunciat referèndum sobre els Jocs al territori, per la manca d’acord amb l’Aragó. Sembla que una altra taula de la mateixa fusta farà el paperot de la consulta que el govern sap perduda. En això s’assemblen els poderosos: envien els xitxarel·los a posar pals a les rodes quan les veuen venir magres.
Núria Orriols, El Govern ajorna la consulta dels Jocs Olímpics fins a la tardor (ara.cat), 2022-06.27
3. Esquerra facilita l’aprovació de la llei d’incendis, que recentralitza en l’estat la competència de la Generalitat en aquesta matèria.
El 25 d’agost s’aprovava el Real Deceto-ley 15/2022, de 1 de agosto, por el que se adoptan medidas urgentes en materia de incendios forestales, amb l’abstenció d’Esquerra i PDECat i el vot en contra de Junts. Esquerra va condicionar el seu vot a què el gobierno respecti les competències de la Generalitat. Es veu que votar en contra no era prou eficaç, i va decidir abstenir-se per no emprenyar gaire el resultat final.
4. L’estat persegueix l’independentisme acusant-lo de delictes que no pot ni sap provar.
El 30 d’agost,
«El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, un organisme independent format per divuit experts internacionals, ha dictaminat que Espanya va violar l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics quan va retirar a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull la condició de diputats al Parlament de Catalunya a les eleccions dels 21 de desembre del 2018.»
Aquesta arbitrarietat jurídica és una operació d’estat seguida d’una actitud repressiva que el govern de la Generalitat assumeix com a pròpia –renunciant a qualsevol dogma que no consti escrit o en esperit a la Constitució—, s’autocensura i salva la cara internacionalment a l’opressor.
Vicent Partal, L’ONU, la congruència espanyola i la inconsistència dels polítics catalans (vilaweb.cat), 2022.08.30
El mateix dia 30 d’agost,
«El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat a París que la solució al conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol havia de sortir de la taula de diàleg i la negociació, i no pas de cap intervenció de les institucions europees.»
5. La taula de diàleg esquifida que ni competències dona
El 30 d’agost,
«el també coordinador nacional d’ERC va defensar a Ginebra que la solució al conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol ha de sortir de la taula de diàleg i la negociació amb Espanya, i ha reclamat més competències per a Catalunya.»
6. El càstig al soci independentista o el recanvi si no es deixa abusar.
La mesa del Parlament ratifica la suspensió de Laura Borràs sense admetre a tràmit la sol·licitud de reconsideració en vista del dictamen de Nacions Unides. La mesa la va suspendre tot aplicant l’article 25.4 del reglament del Parlament previst per casos de corrupció, o mitjançant informe jurídic del lletrat si es dubta de la tipificació del delicte. Però vet aquí que la Fiscalia ha rebutjat d’investigar la presidenta per corrupció, i que la mesa no ha demanat cap informe perquè no tenia cap dubte… de què era corrupció! Amb amics com aquests no calen enemics.
Josep Rexach, La mesa ratifica la suspensió de Laura Borràs (vilaweb.cat)
En resum, que Esquerra, per boca del seu coordinador nacional,
- ratifica a la mesa del Parlament la suspensió de la Laura Borràs sense atendre ni tan sols la sol·licitud de reconsideració de Junts,
- diu a París que la solució del conflicte és el diàleg amb Espanya… el mateix dia que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides es pronunciava jurídicament amb conseqüències polítiques evidents fins i tot per a un cec que no hi veu gens.
- reclama a Ginebra més competències per a Catalunya… després d’haver renunciat a gestionar els bombers, abstenint-se al Congrés a la llei que la hi treia a la Generalitat.
Totes les religions que conec s’esquincen les vestidures davant la Virginitat, no hi ha dogma que se li pugui comparar. També hi ha cultures depravades on la virginitat es compra i es ven per diners, i per evitar costum tan lleig hi ha països on preval el bell dogma de la unitat trina: indivisible, inoxidable, inviolable, com ara Espanya. Els cardenals i els morats li diuen una qüestió moral, i tanmateix és una qüestió de peles, d’euros que se’n van i no tornen: un negoci on es trafica una i mil vegades amb la innocència de qui se la cregui, la Virginitat. Espanya és el país de La Celestina, però no ho sabem perquè no llegim ni la premsa digna de dir-se el nom.
Veiem el Molt Pobre Home Aragonès esmenant tots els esforços que l’independentisme ha fet fins a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer del 2021, dia dels enamorats i les enamorades. No vol reparar un virgo, sinó desvirgar el dogma del nacionalisme català, que ni és nacionalista ni especialment Independentista –Rufián dixit.
D’aleshores ençà, Espanya i Catalunya autonòmiques es retroben desmenjades en una taula baixa, petita i estreta de cintura, que no aguanta una senzilla reivindicació catalana en una democràcia plena: celebrar un referèndum legal a Catalunya sobre el propi destí polític.
A hores d’ara no sabem com de minoritària és, aquesta demanda política a Catalunya, però ambdues parts ja han convingut en declarar que ho és, molt minoritària. Al Pedro li convé dir-ho per menystenir-la, i al Pere li convé menystenir-la per continuar dient que som pocs, que li donem 20 anys i ens en sortim, del tauler!
El dogma de la unitat d’Espanya progressa adequadament perquè hi creuen fins i tot els descreguts. Quin miracle de l’Esperit Sant que voleteja per damunt i deixa caure alguna cagarulla beneïda a les mans dels interessats, que es freguen satisfets!
@PascualPanico. 2022.08.05. Cuando lo importante es ganar el poder, todo vale para poder ganar.
Passada la pandèmia, semblaria que el tio Borrell hagués desinfectat Catalunya al seu gust, i que no quedessin més que quatre indis hiperventilats i salvatges que portar a la reserva. Són dogmàtics de la pell roja.
—Què els costaria ser raonables, apartar-se cap a un racó i no destorbar?
—Que no se n’adonen, que sense bisons han de menjar les llaunes de conserva que els donarem?
Colla de dogmàtics, l’independentisme!, que no sap renunciar als seus objectius fundacionals, allò de “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.
Perquè ¿ha de renunciar-hi, oi?
Perquè allò que demana és impossible, ¿oi que sí?
Perquè Espanya no ha signat el Pacte Internacional pels Drets Humans, Polítics i Econòmics dels Pobles, el 1976, ¿oi que no?
—I tant que sí, per emblanquinar-se les potetes davant el món.
Perquè votar ordenadament i legalment és un luxe en una democràcia, ¿oi que també?
Perquè disposar de majoria absoluta al legislatiu i formar govern és legítim només si no ets independentista. ¿Oi que sobretot és això?
No patiu, que ja s’encarreguen els dogmàtics independentistes institucionals d’encaixar amb els dogmàtics de la unitat d’Espanya. No hi ha res que uneixi tant com un bon dogma, d’aquells que omplen les carteres i l’esperit nacional.
El Molt Pobre Home semblava embarassat de bones noves quan els catalans el van triar per parir la independència, i ha resultat una tifa sense gràcia.
«Al final no donen ni engrunes, però fan el discurs de contraposar els bojos del Primer d’Octubre amb ells, que són els assenyats.»
Albano-Dante Fachín, entrevistat per Vilaweb
Ara els socialistes aspiren a presidir un tripartit amb els independentistes bons i flexibles, flexibons d’Esquerra i els comuns impotents que ja han demostrat a bastament ser també inapetents: ni poden ni volen, com el gos de l’hortolà, que no lladra ni deixa lladrar.
Visca el rei, i mori el mal govern!, diu el gos petaner somniant tripartits.
Per cert, no estem desinfectats, sinó intoxicats i preparats per a desintoxicar-nos!
