Pel Rubén Cruz
Ell, Zeus, en forma de brau: —Els miraments són un miratge!
Ella, Europa en forma de dona: —Sí, però fa il·lusió pensar que no caldrà posar-se forts contra els canvis…
Ell: —Quins canvis, l’ètic o el climàtic?
Ella: —També són ganes de posar-te pedres al fetge, Zeus Olímpic!
. . . . . . . . .
Putin aconsegueix dividir els països membres de la Unió, que haurien d’exhibir si no el múscul que no té Europa al menys sí una resposta única, que ja es veu que tampoc. D’això que no acaben de construir mai se’n diu Política comuna.
Que si no armem els feixistes en nom de l’Antifeixisme… Que si no armem els atacats ucraïnesos perquè es puguin defensar dels invasors russos en nom de la Pau (ja trencada)… Que si no humiliem els russos perquè no generin frustració…
Tot són draps calents en lloc d’un correctiu més enllà de les sancions financeres i econòmiques… que també ens afecten de retruc.
Som un Mercat dins un Temple consagrat a la deessa Unió Europea,
…i no estem disposats a matar ni a morir, només volem comerciar i treure’n guanys dels conflictes aliens i de carregar-nos el planeta.
Ara estem per deixar que l’invasor s’emporti el Premi a la Constància en Enderrocar els Drets Humans a cops de bastó. A la cerimònia d’entrega, muntarem una paradeta de pau i bon rotllo, i renyarem al Putin pel seu mal comportament mentre li fem entrega del guardó perquè hi vagi enllestint, que es tard i vol ploure.
La política de miraments amb Putin resulta cara com un xantatge: mai no saps quan deixaràs de pagar, però segur que el pinxo aviciat tornarà a fer-te-les passar magres.
Que la Força ens acompanyi, que falta ens farà…
