Sisena etapa de #LaTravessa, pel Rubén Cruz.
Avui ens movem dins la comarca d’Osona, del seu llevant cap a la plana de Vic, que li fa de nucli i veritable cor.
«La plana de Vic és el rovell de l’ou de la comarca d’Osona. […] La seva veritable importància rau, em sembla, en el fet que és la comarca de Catalunya més sedimentada, d’un fons més autèntic i real.»
«La plana de Vic és obra del Ter. […] El llit antic del riu i el desgast de l’aigua en els materials recents formaren la plana, totalment envoltada de muntanyes, en un cercle de serralades. […] Encara que no puguem dir pròpiament que la plana de Vic sigui una planura, ja que el país és ondulat, amb turons i tossals i pujols dibuixats, si us poseu en les seves parts fondals i contempleu el panorama muntanyós circumdant, teniu la sensació de trobar-vos en un pla. Són les muntanyes que la volten, més que l’horitzontalitat de les terres, que li han donat nom de plana.
[…] En entrar a la plana ens adonem que tenim davant un altre país. Malgrat estar a trenta quilòmetres del mar, el Montseny forma un mur tant alt i tan ample que fa variar l’aspecte de la plana. El fred és intens a l’hivern, rarament atenuat pel vent de garbí ─la marinada─, que només hi arriba a l’estiu. D’altra banda, la seva depressió fa que s’hi acumulin les boires originades per la condensació de la humitat en contacte amb el terra més calent, i que s’hi obstaculitzi l’arribada dels raigs solars.
Contemplar des de les altes crestes del país la part baixa de la plana tapada per una matèria cotonosa xopa de puré de pèsols, mentre el sol radiant toca els encontorns, és un espectacle impressionant. Les temperatures hi són extremes, i les freqüents glaçades durant els mesos d’hivern permeten cultius només de país fred: patata i cereals. […] No hi ha dubte que això contribueix al tarannà dels seus habitants: el vigatanisme, com a fenomen de voluntat, de paciència, de tenacitat, oposat a la fatxenderia verbalista i sensual, hi té unes bases certes. […] Els habitants d’aquest país tenen fama de no tenir el caràcter expansiu i franc dels pobladors d’altres comarques: són poc donats a les diversions i les amenitats.
[…] El paisatge de la plana és mediocre […] el rodal de la capital completa la sensacional varietat de les terres catalanes amb la seva mediocritat terrenal. És un país de tossals pelats, d’un color grisenc de terra d’escudelles […] No hi h cap dubte que en una altra època aquestes elevacions aguantaven una riquesa arbòria després arrasada. L’erosió de les agües arrossegà el pa de terra que les cobria i quedaren despullades de vegetació. Avui la pedra surt a flor de terra. Els últims anys, però, he vist els esforços que hom fa per repoblar aquests tossals estèrils. Entre tossals s’acumularen les terres arrossegades, tan fèrtils que alimenten les grans masies de la plana, a diferència de la vida mediocre que caracteritza als pobles.
[…] Les principals localitats es troben arrastellades sobre dues artèries viàries: la línia Congost-Ripoll i la del Ter. A més d’agrícoles són centres industrials. La ciutat de Vic és a la intersecció de totes dues, i per això és el mercat setmanal i centre comercial de tota la comarca d’Osona.
Vic és essencialment un bisbat. És aquesta força, en realitat, la que dirigeix i mana. En aquest país, tota la resta és secundari.»
La Viquipèdia ens recorda que la comarca d’Osona és terra de grans escriptors i poetes, com ara Jacint Verdaguer, Emili Teixidor, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga, entre més.
