GUILLERMO SEGADOR| La impunitat és frustrant i, a més, ens afebleix com a societat. Actualment vivim frustradament pel que respecta als abusos dels càrrecs públics. Des de 2008 estem en plena crisi econòmica, i, en l’hipotètic cas que hàgim tocat fons, ens queden altres sis sent optimista. Tot això perquè l’abús ha germinat en una ideologia, la liberal, on la paraula llibertat és la de gestionar negocis sense limitacions, d’emprendre qualsevol acció que comporti benefici i que del treball que es generi es beneficiï la societat (en teoria). Per això demanen desregularitzar-lo tot i no posar pedres en el camí de l’activitat econòmica.
El problema és que qualsevol cosa genera activitat econòmica: el tràfic de drogues genera activitat, i el de blanques o nens també. La pròpia corrupció és moviment de capital i, per tant els diners es mouen.
Ja els liberals volen posar un límit a aquesta paradoxa i estableixen límits, però sempre per darrere dels esdeveniments. La corrupció s’ha de convertir en quelcom tan menyspreable com el racisme, el maltractament o la tortura o, malauradament, viurem eternament en ella. Per això són importants ideologies que projectin una nova forma de crear riquesa i valors diferents dels actuals.
