Mauro Sturlese
Mentre la classe política del país hauria d’esforçar-se en solucionar les crisis que l’haurien de preocupar, com l’afebliment de la qualitat democràtica de les seves institucions, la sostenibilitat de les pensions, el conflicte de sobirania entre Catalunya i Espanya, el creixent deute o l’atur, la majoria de portades de la premsa espanyola d’aquest estiu s’han centrat en els títols acadèmics dels polítics.
Des de la presidenta popular de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, fins el mateix President del Govern socialista, Pedro Sánchez, passant pel flamant president del PP, Pablo Casado, el líder de Ciutadans, Albert Rivera i la Ministra de Sanitat, Carmen Montón (l’única que fins ara ha dimitit), la polèmica sobre possibles tractes de favor i altres irregularitats en la consecució dels títols universitaris no ha deixat de créixer i ha continuat esquitxant a més polítics.
Tot aquest rebombori ha anat deixant entreveure dos aspectes molt preocupants de la política espanyola. El primer, veure com els partits s’enfronten entre sí per aspectes personals en comptes de per les seves propostes: quan tres dels principals partits espanyols comparteixen amb escassos matisos unes agendes similars, les disputes entre ells s’han de centrar en altres banalitats i ens deixen una política de baixa qualitat que distancia a la ciutadania.
El segon aspecte, però, ens porta a reflexionar sobre una possible relació de simbiosi perversa entre part del món universitari i poder polític. Els casos que han anat sortint a la llum perfilen un possible escenari en què joves polítics que han fet molta carrera dins del partit però tenen una escassa trajectòria al món real necessiten ampliar les seves credencials amb un postgrau perquè sembli que són algú, i alhora universitats privades de recent creació necessiten tenir titulats amb rellevància social per a fer-se un major prestigi, en un sistema on les universitats públiques encara estan al capdavant.
Si realment allò que està començant a saber-se fos la punta de l’iceberg d’un sistema corrupte que facilita titulacions de postgrau a dirigents polítics, no només estaríem davant d’un cas greu de frau. També seria una enorme falta de respecte cap a la ciutadania, especialment un jovent que necessita invertir grans quantitats de diners per a pagar-se postgraus i de temps i esforç per a aprovar-los. Fóra bo que es pogués investigar fins el fons, abans que la polèmica, un cop més, es tanqui en fals.
