Text enviat per Vicenç Larrotcha
Desconec tot el relatiu al cas de Juana Rivas i la seva sentència condemnatòria com per tenir una opinió formada tret que potser ha estat molt mal aconsellada i un gran afany de protagonisme, segons pot semblar, així que no opinaré sobre el tema concret i esperaré sobre tot el dictamen de la instància superior on suposo anirà aquest enrevessat cas.
Però el que sí que em fa angúnia i m’emprenya en general, és la demagògia com es tracten aquests casos, o altres semblants… on es veuen implicades persones de gènere diferent. Les ments recargolades hi troben el moment idoni per inventar-se el relat objectiu a la carta i justificar les posicions, o contra els homes o contra les dones. I es queden tan amples. És igual el què ha passat: o es culpa la dona perquè les dones, ja ho sabem, són però que molt perverses i de natural dolentes… o es culpa l’home perquè és ben sabut, som tots uns masclistes fastigosos. Cadascú, des de la seva posició, aprofita per refer el relat al marge dels fets objectius i fer la seva pròpia propaganda interessada.
També és cert que hi ha una certa moda progre institucional en què, és clar, davant del dubte, la dona és innocent sempre, i si dius el contrari o en tens dubtes raonables ets un masclista i misogin fastigós.
Malauradament és del tot cert que hi ha homes el comportament dels quals és del tot inadmissible de totes, totes i ha de caure sobre ells tot el pes de la justícia. Però, alhora i també malauradament hi ha dones que menteixen descaradament moltes vegades aconsellats per advocats i grups interessats.
Per aquests progres que he esmentat abans, ja ho sabeu: si ho fa un home, és un malparit, si ho fa una dona… pobreta ha fet bé després de deslliurar-se del calvari que ha passat.
Vicenç Larrotcha