Este film de política/ficción del mago de Cincinnati no presentaba de entrada para mí demasiado interés, salvo la consabida habilidad y destreza de la narrativa del director de Aquest film de política/ficció del mag de Cincinnati no presentava d’entrada per a mi massa interès, excepte la coneguda habilitat i destresa de la narrativa del director de “E.T” i haig de dir que se’m va fer curta, la qual cosa ja és un punt al seu favor.
Estats Units, 1971. El director del Washington Post Ben Bradlee (Tom Hanks) i l’editora Katharine Graham (Meryl Streep) descobreixen una filtració amb documents que demostraven que l’administració del president Lyndon B. Johnson i els seus antecessors havien mentit als ciutadans sobre la guerra de Vietnam.
Després de la decisió d’aquest periòdic de publicar els Papeles del Pentágono, es produeix un gran escàndol i una batalla sense precedents entre periodistes i Govern. Aquesta polèmica revelació va arribar fins i tot a danyar a l’administració del successor de Johnson, Richard Nixon.
Excel·lent Meryl Streep donant vida a aquest personatge que s’obvio durant anys en la seva participació, tant en aquest cas com en el posterior Watergate
El redactor cap, Ben Bradley, que ja va interpretar Jason Robards en “Tots els homes del president ” fa més de 40 anys, i que li va suposar un Óscar, ho reprèn un sobri, esforçat i creïble Tom Hanks, que forma amb la Streep i els seus companys del periòdic un grup de professionals que premien la notícia i el rigor sobre la pressió i els interessos del govern.
Es tracta d’una notable pel·lícula que funciona com a advertiment del que la societat s’arrisca a perdre si deixen d’existir els reporters i els informadors, i les capçaleres que publiquen el seu treball.
