L’amenaça d’una nova ocupació il·legal dels pisos, que estan en procés de rehabilitació, és un problema que preocupa als veïns
Judit Valdés//
La rehabilitació de l’edifici de pisos de protecció oficial per a joves del carrer Sant Eloi (Illa Metalco) segueix amb bon ritme mentre els veïns del barri debaten sobre el tipus d’habitatges que volen que siguin i com ha de ser la seva gestió. Els veïns mostren el temor a què la finca, que ha hagut de ser desallotjada múltiples vegades en el passat a causa d’ocupacions il·legals dels pisos, torni a convertir-se en un focus de delinqüència, i romanen a l’espera de la fi de les obres per poder parlar amb la Generalitat de Catalunya i amb l’Ajuntament de Barcelona sobre el seu futur pròxim. “Exigirem que vingui la gent que ha de venir i que hi hagi un control”, manifesta Maria Ortega, presidenta del Centre Àncora de Promoció Cultural de l’Àmbit de la Dona, entitat que ha tingut un paper molt important en la denúncia de la problemàtica que hi havia a l’edifici.
L’origen del problema comença amb l’entrada de dues famílies, després del repartiment de pisos i del lliurament de les claus l’any 2008, que molestaven i increpaven reiteradament a la resta de llogaters del pisos que havien accedit a l’habitatge per sorteig, d’acord amb el règim establert per la Generalitat per pisos de protecció per joves de fins a 35 anys. Manuel Míguez, actual president de l’Associació de Veïns de l’Illa Metalco, explica: “Els que hi vivien van tenir problemes d’agressió física, els deien: ‘Marxeu d’aquí’”. “Els van fer la vida impossible”, afegeix Maria Ortega. “Les parelles, que eren del barri, es queixaven a la Generalitat, però no els feien cas, i van haver de marxar”. Segons la presidenta del Centre Àncora, amb el temps, els pisos van anar quedant buits i van començar a ser rellogats o venuts per les dues famílies problemàtiques. “El bloc es va omplir d’okupes”, diu.
Moltes de les persones que van començar a ocupar pisos acumulaven nombrosos antecedents policials per robatoris i la sensació d’inseguretat i tensió per la mala convivència va augmentar. “Surto de casa a les quatre i mitja, cinc, per anar a treballar. Jo tenia por”, comenta la Luisa Oya, veïna de l’Illa Metalco i tresorera del Centre Àncora. A part dels problemes de salubritat i amb els residents legals dels pisos oficials que no havien abandonat la finca, els veïns assenyalen que es donaven situacions de prostitució, mercadeig de drogues i robatoris per part dels que ocupaven els pisos de manera il·legal. “Era una cosa degenerativa”, afegeix la Luisa. “Va arribar un moment que perillava la nostra integritat”. La Maria explica que des dels balcons, a plena llum del dia, els veïns veien com s’exercia la prostitució a alguns dels pisos ocupats. “A l’estiu va haver-hi escàndols durant la matinada, no es tallaven”, afegeix el president de l’Associació de Veïns. “Es va anar degenerant i els veïns vam haver de sortir al carrer i buscar col·laboració per fer pressió i portar el problema a les autoritats”.
Aquesta situació de malestar social va començar a donar-se fa quatre anys i va ser contínua fins que l’any passat es va realitzar un desallotjament definitiu de l’edifici. “Vam prendre el control de l’assumpte l’any passat. Els veïns no podien aguantar més els insults i les baralles”, explica la Maria Ortega. L’Associació de Veïns i el Centre Àncora es van mobilitzar per recollir signatures, amb el recolzament dels comerciants de La Marina i de la Clínica Sant Antoni, que també es troba situada al carrer Sant Eloi. També es van enviar diverses cartes a les administracions. El Centre Àncora ressalta la ràpida actuació de l’Ajuntament contra els multireincidents que ocupaven els pisos. “Es van preocupar pel tema i ens van recolzar. En tres mesos estaven fora”, destaca Ortega. Els Mossos d’Esquadra van facilitar als veïns un número de telèfon especial perquè truquessin en cas de problemes. Abans de l’últim desallotjament, l’any 2014, la promoció d’habitatges ja havia estat desallotjada més de setze vegades en poc més d’un any. D’altra banda, des del 2012 la Generalitat de Catalunya té contractat un servei de vigilància per controlar l’immoble que ha suposat un cost a l’Administració que a finals de 2014 era de 465.858 euros, segons va informar el diari El País.
Solucions de cara al futur
Ara el barri torna a gaudir de normalitat, fet que els veïns celebren. “Podem anar pel carrer Sant Eloi tranquil·lament. Abans, si duies el moneder, hi anaves amb por”, comenta la Maria Ortega. “És un carrer normal, el transita moltíssima gent”, afegeix. Tot i això, tenen por que es torni a donar una situació semblant a la passada quan es doni per finalitzada la rehabilitació de la finca i els pisos protegits tornin a ser donats a lloguer. “Tenim el temor que torni a passar”, explica Manuel Míguez. “Ens agradaria saber quin tipus de gestió faran”. L’Associació de Veïns i el Centre Àncora ja han demanat a l’Ajuntament tenir veu a la següent etapa, “que hi hagi una col·laboració”, insisteix Míguez. Des del Centre Àncora han fet saber una sèrie de propostes a l’Ajuntament; inicialment, van demanar que es reconvertís la finca a un centre de dia per a gent gran, però no era l’adequat per l’estructura de l’edifici. La seva segona proposta ha estat que els pisos no vagin només a gent jove, sinó també a gent gran. “Ens van dir que ho proposarien”, comenta la Maria Ortega. Segons la presidenta del centre cultural, l’Ajuntament ha mostrat voluntat per adquirir la propietat d’aquesta promoció pública, que és de la Generalitat i està construïda en terrenys cedits per la corporació municipal. Creuen que, si és així, serà més senzill col·laborar en la gestió, però asseguren que lluitaran passi el que passi. “Si hem de fer reunions amb la Generalitat, les farem”, diu la Luisa.
El tema de la gestió és, ara per ara, el que més preocupa als veïns. “Ens sembla molt bé que hi hagi habitatges socials per gent amb pocs recursos, perquè el barri no en té molts. El problema és la gestió”, comenta el president de l’Associació de Veïns. “Un cop entra la gent, hi ha un seguiment? Hem tingut una experiència molt negativa, se’ns ha convertit en un problema social”, afegeix.
El barri d’Illa Metalco està format per veïns del barri del Polvorí, que van haver de traslladar-s’hi el 1996 com a conseqüència del pla de reforma integral d’aquest altre barri de La Marina. Destaquen el bon ambient que hi ha el barri. “Jo no tornaria al Polvorí, la tranquil·litat que tinc aquí allà no la tenia”, explica la Maria Ortega. La Luisa destaca la bona sintonia i solidaritat que hi ha entre els veïns. “No hi ha hagut cap problema de convivència. Quan hi ha algun problema intentem ajudar tots”, comenta. Comenten que, a més, han preservat la bona relació amb els seus antics veïns del Polvorí.
Falta esperar que la rehabilitació dels pisos protegits del carrer Sant Eloi finalitzi per saber com es gestionarà la següent etapa. “Les plantes de dalt ja estan arreglades”, comenta la presidenta del Centre Àncora. Des del centre cultural i l’Associació de veïns segueixen amb interès el procés i han parlat amb més entitats del barri sobre la implicació. “Volem saber la gent que vindrà”, diu Ortega. “Som gent treballadora, senzilla. Volem estar tranquils en arribar a casa”, conclou Manuel Míguez.
