Lluny dels plans de turisme i diversió, l’estiu deixa veure una cara més trista. La meitat de les famílies espanyoles no poden anar de vacances ni tan sols una setmana i el 27,7% dels habitants a Espanya -un de cada tres -, està en risc de pobresa i d’exclusió social.La tendència es manté a Catalunya, amb un 26,7%, 325.000 menors catalans en aquestes circumstàncies i 95.000 llars sense cap ingrés.
I quina és la situació a la Marina? Doncs complexa. Les rendes familiars considerades més baixes es troben, entre altres, als dos barris de la Marina, i la Marina del Prat Vermell ha experimentat la davallada d’ingressos més gran de tota Barcelona amb una caiguda del 13,5%, respecte a l’any 2011. Molt lligat a la renda trobem l’atur. A la Marina del Prat Vermell s’ha incrementat un 11,2% respecte al 2012, amb una taxa de 22,7 %, superant en 12 punts la mitjana de la ciutat comtal i sent el barri amb més atur de Barcelona. En el cas de la Marina de Port, la taxa se situa sobre el 12,3%.
Parlem amb Ferran Moreno, coordinador de l’acció social de Cáritas Diocesana de Barcelona del territori del barcelonès sud, que engloba els territoris de Sants -La Marina (Barcelona), Hospitalet i Cornellà de Llobregat. La seu està al carrer Mare de Déu de nºPort 344-346.
A Barcelona, Càritas Diocesana atén ara al doble d’usuaris que a l’inici de la crisi, i si al 2007 només el 24% eren espanyols, la xifra arriba al 48%.
Quina és la situació socioeconòmica de La Marina?
Doncs, és una evidència que la petjada de la crisi es manifesta en aquest territori d’una forma més evident que a altres indrets de Barcelona. L’índex d’esperança de
vida ho alerta, com els indicatius de la salut genèrics i les condicions laborals de la zona són molt precàries en alguns casos.
La precarietat augmenta durant els mesos d’estiu?
Realment no, les circumstàncies són les mateixes que a la resta de l’any. A vegades, el nombre de voluntaris es redueix i l’ambient festiu d’aquesta època pot invisibilitzar
les dificultats. Però, avui dia, som conscients que si hi ha gent que se’n va de vacances, també hi ha que no ho poden fer i que, amb prou feines poden menjar.
Quins són els col·lectius més perjudicats al barri?
L’abast global de la pobresa en l’actualitat, al nostre país, ha arrbat a tots els col·lectius: la fam i la crisi ja no entén de nacionalitats, ni d’edats, ni de cap etiqueta. Aquesta dimensió global, però ens obliga a optimitzar els recursos que tenim
i a prioritzar certs col·lectius sobre d’altres. Creiem que es troben en una situació de risc major les famílies amb nens de 0 a 3 anys i amb menors en general i les persones grans, que després d’haver estat treballant durant tota la seva vida, en molts casos han de mantenir la família amb la seva pensió.
Quines actuacions esteu realitzant per resoldre o pal·liar les dificultats d’aquestes persones?
Doncs, Cáritas Diocesana té un abast molt ampli i duu a terme moltes accions socials de forma simultània segons les circumstàncies dels afectats, tal i com fa, per
exemple, Serveis Socials. “Mires la pobresa als ulls i quan veus el rostre és
complicat no actuar”. A la Marina tenim un equip de 40 a 50 voluntaris i hi ha persones que reben un suport econòmic; altres, menjar a casa o poder assistir
a menjadors socials, però allò més important és l’acompanyament, fer-los sentir que no estan sols, sobretot en el cas dels més petits, que són les víctimes més invisibles
de la crisi. Amb la Fundació Pere Tarrés i el Submarí, hem impulsat un casal d’estiu perquè els nens i nenes puguin gaudir d’un ambient educatiu i de lleure durant aquests mesos i rebre un àpat equilibrat.
Des de l’arribada de l’estiu, diverses onegés han mostratpor a que els nens es quedessin sense l’àpat equilibrat diari que feien a l’escola. Segons Educo, a Catalunya, 70.000 nens estaven en aquesta situació. És la gran preocupació de les entitats d’acció social?
És molt important que els nens puguin alimentar-se bé i fer-ho dins d’un context tant normalitzat com sigui possible: si el nen pot rebre el menjar a casa, molt millor
que si ha d’assistir a un menjador social. Cal tenir en compte que la salut física és importantíssima, però també és molt rellevant la salut mental. El nen ha de viure en
una situació de normalitat, perquè l’angoixa que senten per les dificultats
econòmiques, aquest patiment, sobreviurà al final de la crisi i estarà dins seu fins que surti.
Què necessita un nen en risc d’exclusió social?
Els nens són persones en construcció i només poden fer front a
circumstàncies complicades a partir d’una xarxa social forta.És això
el que ens salva que la pobresa interior. Sembla mentida, però hi ha
nens de la Marina que mai han sortit del barri. La precarietat en el transport públic, clar, no ajuda. Així que anar a la -platja o passejar pel centre de Barcelona els
hi proporciona molta felicitat, i aquest sentiment és molt útil per
evitar situacions d’exclusió social.
L’objectiu és evitar que la pobresa sigui viure al marge de la societat. Si un de cada tres habitants a Espanya i Catalunya està en risc de pobresa, és evident que la precarietat econòmica és una circumstància que impregna la societat actual. És una nova pobresa?
Abans es relacionava amb uns determinats col·lectius, però ja no hi ha perfils. Ara, la pobresa és genèrica i això obliga a multiplicar els recursos i les forces per ajudar. I això ha capgirat la nostra mirada vers la pobresa, ja no és quelcom llunyà. Tothom coneix algú que està en unes condicions complicades per la crisi, no arriba a final de mes o no sap com començarà el següent. I així mirem la pobresa als ulls i veiem que darrere no hi ha un número, sinó una cara d’un amic o d’un conegut i quan veus el
rostre és complicat no actuar. ■
