Alejandro Flores
La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) junt amb l’Escola Dominical han iniciat un curs d’emprenedoria dirigit a incloure les dones gitanes dins del mercat laboral. Es tracta d’un taller que s’imparteix al Casal de Barri de La Vinya amb l’objectiu que les dones adquireixin eines digitals per adaptar els seus comerços o animar-se a emprendre un de nou. Mitjançant les eines que ofereix internet, durant el taller les ensenyen a crear-se un correu electrònic, un logotip i una targeta de presentació per la seva empresa, entre altres.
“En els darrers anys hem vist un canvi molt fort en la dona gitana, s’està empoderant i cada cop més vol estudiar i formar-se”, explica la Sula López una de les talleristes que treballa a la FAGIC des fa 6 anys i és tècnica d’inserció laboral.
Cadascuna amb un ordinador, a una de les aules informatitzades del Casal, les dones creen la targeta de visita pel seu negoci, com ara perruqueries o botigues de roba. “Heu de vendre la vostra marca”, insisteix la Sula mentre les dones aprenen a utilitzar les eines de disseny gràfic necessàries per crear el seu logotip.
La Paqui, una de les assistents al taller, explica que li agradaria tenir un negoci de venda de llaminadures: “sempre he pensat en tenir un negoci propi, i he vist com aquí al barri han desaparegut les botigues de dolços que n’hi havia, pot ser una oportunitat per a mi”. Comenta que aquest taller li dona moltes facilitats, perquè és creatiu i les inicia en l’emprenedoria. La Macarena Heredia, una altra participant del taller, li agradaria muntar-se un negoci de perruqueria, per fer-ho destaca la importància “d’aprendre i superar-me, donar-me a conèixer i seguir creixent”.
Segons l’estudi publicat l’any 2021 pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a l’Estratègia Nacional per a la Igualtat, Inclusió i Participació del Poble Gitano 2021–2030, abans de la pandèmia la taxa d’atur entre les dones gitanes era del 60,4%, una dada que ha augmentat durant la crisi derivada de la covid-19. A més, segons dades de la Fundació ‘Secretariado Gitano’, un 79% de les llars gitanes no disposa d’ordinador, un factor que accentua l’escletxa digital. “Moltes de nosaltres ens dediquem al mercadillo i a la venda ambulant, i arran de la pandèmia tot es va paralitzar i no entraven ingressos a casa. La desigualtat i l’escletxa digital és total, i és major dins del sector de les dones gitanes”, explica l’Eli Lucena, tallerista i secretaria de la junta directiva de la Red Gitana Universitaria CampusRom, que treballa en el Pla Integral del Poble Gitano com a dinamitzadora.
No obstant l’escletxa laboral i digital, cada cop més dones gitanes decideixen engegar el seu camí laboral, i des de la FAGIC i l’Escola Dominical segueixen molt de prop aquest procés per ajudar-les a superar les barreres d’internet. “Les empoderem perquè siguin independents, perquè la majoria són mestresses de casa, o no tenen formació acadèmica ni escolar, per això les acompanyem perquè puguin obrir-se a la vida laboral des de la venda online”, comenta l’Eli. A més de tallers digitals, tracten també altres aspectes, com ara treure’s el carnet de conduir “perquè siguin més independents i puguin desplaçar-se amb més facilitat”, afirma la Sula.
La Luisa Santiago, de l’escola Dominical, explica que hi ha plena inclusió amb les dones no gitanes. “Hi ha molt bon rotllo entre elles, i en acabar surten a prendre un cafè totes juntes”, declara. La Luisa explica que també hi ha classes d’autoestima, perquè “molts cops, les dones gitanes no ens preocupem de nosaltres, sinó de qui tenim al nostre voltant”, i perquè “la major part són mestresses de casa i dependents econòmicament del marit”, una realitat que està començant a canviar.