“Una persona sorda que ha de llegir el llavis per entendre els altres no pot evitar somriure amb resignació cada vegada que ha de parlar amb algú que té mitja cara tapada per una mascareta”, explica en Joan Zamora, president de la Federación de Asociaciones de Implantados Cocleares de España, (Federación AICE), una entitat amb més de 4.000 famílies associades, membre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i amb seu al carrer Fernández Duró, al barri de Sants. Precisament aquest somriure resignat que comenta en Zamora és el punt de partida de la campanya 10 mil mascaretes per a 10 mil somriures, que pretén fabricar i distribuir-ne aquest nombre amb un plàstic transparent a la part de la boca –les anomenades “mascaretes comunicatives”― per tal que les persones sordes puguin comunicar-se bo i llegint els llavis. Les mascaretes són reutilitzables –és a dir, tenen més d’un sol ús– però no es poden rentar amb aigua a 60 graus, ja que el plàstic transparent es trencaria. En canvi, s’han de polvoritzar amb alcohol per mantenir-les higièniques.
La idea de les mascaretes adaptades portava temps estudiant-se abans de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, però, tal com explica el president de l’AICE, “no hi havia una potencial situació que posés la campanya efectivament en marxa” tot i que el fet de no poder llegir els llavis suposa una “barrera brutal i gairebé infranquejable en el procés comunicatiu de les persones sordes”. Ara, aquesta necessitat s’ha agreujat degut a la obligatorietat de les mascaretes en la present nova normalitat.
El procés de confecció de les mascaretes va començar quan, al principi de la pandèmia, l’AICE en va dissenyar el primer prototip amb garanties de seguretat per l’ús diari, fins i tot en tasques sanitàries o quirúrgiques. Actualment, ja van pel novè prototip d’aquestes mascaretes comunicatives. L’AICE ha assumit el cost total de produir-les, des de la idea al producte en mans i cares dels usuaris. N’han repartit més de 8 mil de les 10 mil mascaretes semitransparents . “Hem rebut molts atacs i moltes acusacions dient que les nostres mascaretes no eren segures”, assegura el president de la Federación de Asociaciones de Implantados Cocleares de España, però “hem passat la prova amb nota: un 96’02% de seguretat”.
Actualment es fabriquen unes 400 mascaretes adaptades diàries que es distribueixen primer entre els associats de l’AICE i, després a hospitals, universitats, residències i altres entitats arreu de l’Estat. “La resposta i l’èxit de la campanya han estat brutals i ens han sorprès fins i tot a nosaltres, que no esperàvem un reconeixement així.
I després què? En Joan Zamora assegura que, tot i la bona resposta que ha tingut la iniciativa, “la finalitat de la nostra Federació no és fabricar mascaretes” i, per tant, ara el següent objectiu de l’AICE és precisament convèncer al taller que continuï fabricant-les de manera industrial més enllà de la campanya, que hi ha un mercat que pot ser rendible “a preus econòmics i accessibles per a tothom”.
