Redacció: Victor Recacha
L’Ajuntament de Barcelona té previst construir almenys 732 pisos socials a La Marina, a través de vuit projectes ubicats en la seva totalitat al barri de La Marina del Prat Vermell, segons dades del mateix Ajuntament. Les obres encara no s’han iniciat en cap dels casos.
La crisi de l’habitatge (lloguers elevats, desnonaments, gentrificació…) és un dels problemes més punyents per als barcelonins i afecta especialment barris de treballadors com els de Sants, Poble Sec, i La Marina. Hi ha apuntades 81.262 persones en llista d’espera per accedir a habitatge públic assequible a Barcelona, segons dades oficials de 2018. Per atendre-les, caldria que les administracions habilitessin 40.896 pisos més. Actualment, el consistori només controla un parc de lloguer de 7.000 pisos a través de l’Institut Municipal d’Habitatge (IMHAB).
Però la capital catalana és una ciutat petita, encaixada entre el mar, la muntanya i els municipis veïns. Això vol dir que mentre el valor immobiliari es dispara a ciutats amb projecció internacional com Londres o Madrid, a Barcelona el sòl és un bé encara més escàs i preuat. I, per descomptat, també hi ha menys espai per construir habitatge social.
És en aquest context que La Marina del Prat Vermell esdevé un dels pocs emplaçaments estratègics, juntament amb la Sagrera o el 22@ del Poblenou, on la ciutat té marge per créixer. No és estrany, per tant, que el barri estigui vivint una gran transformació urbanística.
Només 1.161 persones viuen al Prat Vermell, segons dades de 2018, però els plans urbanístics preveuen que el nou barri arribarà a acollir 30.000 veïns. En un escenari futur indefinit, s’hi construiran 11.000 habitatges sostenibles dels quals 5.000 seran de protecció oficial.
Situat entre el barri de La Marina de Port i la Zona Franca industrial, el Prat Vermell era fins no fa gaire un espai d’usos agrícola i industrial. Aquesta Marina deu el seu nom als teixits rojos de les fàbriques tèxtils que la decoraven en el passat. En els darrers anys, l’administració local ha hagut d’urbanitzar-ne alguns dels carrers.
Cal tenir en compte, a més, les extremes necessitats socials d’aquest nou barri urbà, molt castigat per la pobresa i la desigualtat. És el segon amb menys renda familiar de tot Barcelona, després del de Ciutat Meridiana, segons les darreres dades publicades per l’Ajuntament (2017).
732 habitatges socials que el govern municipal hi té actualment en projecte
Dels 732 habitatges socials que el govern municipal hi té actualment en projecte, 140 estan “a punt d’iniciar obres”, 108 pisos dels quals seran de promoció pública a través de l’IMHAB i estaran ubicats als carrers Ulldecona 12-14 i Cal Cisó 49-59, segons informació recopilada al portal habitatge.barcelona i fonts del Gabinet d’Alcaldia consultades per aquest diari.
Els 32 restants es construiran a Ulldecona 26-28. Tal i com ja va avançar La Marina, el consistori ha cedit el solar públic a la cooperativa Llar Jove per promoure’n l’edificació. S’inclouran espais comunitaris i cohabitatges, és a dir, llars on els veïns podran viure sense ser-ne propietaris ni llogaters. Ho faran, en canvi, en cessió d’ús d’entre 50 i 100 anys a un preu inferior del de mercat (un lloguer a Sants-Montjuïc costa una mitjana de 843 euros al mes)
La resta d’edificis planejats es troben en un punt menys avançat. Segons les mateixes fonts, l’Ajuntament estaria redactant el projecte de 323 habitatges, dels quals 240 es construiran al número 10 del carrer Acer i els altres 83 a Ulldecona, 2-10. Tots són de promoció municipal pública.
Hi ha dos projectes més per a la construcció de 125 pisos en què els solars ja han estat reservats. Són 65 habitatges a Ulldecona, 16-24 i uns altres 60 a Cal Cisó, 44-48. En aquest cas, la promoció ha estat cedida a Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB).
Es tracta d’una societat anònima público-privada amb participació de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana (AMB). Es va crear amb l’objectiu de dotar l’àmbit metropolità de 4.500 nous pisos de lloguer protegit en els propers deu anys.
Però La Vanguardia va avançar el passat setembre que el concurs per escollir soci privat, que havia de controlar el 50% de l’ens, va quedar desert, deixant a l’aire el futur de l’operadora. Només s’hi va presentar la promotora immobiliària Cevasa i la seva oferta es va rebutjar perquè no s’ajustava a les condicions del concurs.
Finalment, els últims dos projectes que formen part dels plans del govern municipal per al Prat Vermell encara es troben en procés de tramitació administrativa. El primer consisteix en una obra pública promoguda pel mateix Ajuntament entre els carrers Motors i Tortosa. S’espera que es construeixin almenys 84 pisos a Motors, 99. L’altre és una promoció, delegada a un tercer, de 60 habitatges a Ulldecona, 11. En total, són 144 els habitatges pendents de la inscripció de la propietat del sòl en el registre.
En el passat, el govern municipal ha intervingut en aquest àmbit també a través de la compra de blocs ja construïts. L’administració va adquirir per 5,8 milions d’euros l’edifici del número 7 del carrer Encuny, de 114 pisos, l’any 2018 per destinar-los a necessitats socials.
A més, obres com les dels 68 pisos promoguts pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) a Cal Cisó 50-58 van acabar l’any 2017, però segons Betevé i Tot Barcelona el bloc va romandre completament buit durant com a poc dos anys. Tot i que alguns veïns ja havien pagat la casa, el passat estiu encara ningú no n’havia rebut les claus per entrar-hi a viure, a causa d’un error al registre de la propietat que Ajuntament i CZFB diuen afanyar-se en resoldre.
L’habitatge, un dret… i un negoci
La bona situació del Prat Vermell, dins del terme municipal de Barcelona però amb solars buits per construir, és també cobejada per grups immobiliaris i fons d’inversió. El barri ha estat l’escenari de la promoció, per exemple, d’un complex residencial privat de 210 pisos, dels quals els primers 68 van començar a comercialitzar-se fa prop d’un any.
El projecte ha estat impulsat per Solvia, una empresa creada pel Banc de Sabadell el 2008 per gestionar els seus actius immobiliaris en esclatar la crisi financera. Fa un any, el fons d’inversió suec Intrum, especialitzat en una cartera immobiliària i de deutes, va comprar el 80% de Solvia per 300 milions d’euros.
Aixecar un nou barri
La Marina del Prat Vermell té encara molt desenvolupament pendent per deixar de ser un barri despoblat i començar a guanyar teixit veïnal. Ara bé, hi ha nombroses transformacions a la vista que li poden donar una empenta.
S’espera que 2.600 funcionaris comencin a treballar a la nova ciutat administrativa de la Zona Franca a partir del proper mes de març. El complex governamental, que serà el més gran de Catalunya, portarà quatre departaments de la Generalitat (Vicepresidència i Economia, Justícia, Polítiques Digitals i Empresa) a les portes de La Marina del Prat Vermell. Uns 300 funcionaris ja treballen al barri des de 2016 a la seu de l’Agència Tributària de Catalunya i cada vegada hi arriben noves empreses.
D’altra banda, Bicing ha anunciat que aquest 2020 el Prat Vermell deixarà de ser un dels barris on no arriba el servei municipal de préstec de bicicletes. En els propers mesos, tres estacions desembarcaran al barri, a més d’una nova a La Marina de Port, que ja disposava del servei.
El repte del futur
L’habitatge és un dels deures pendents de l’equip de govern de l’alcaldessa Ada Colau, que va arribar a la plaça Sant Jaume amb la promesa de fer 8.000 nous pisos per alleugerir el problema. Tot i així, els ritmes de construcció s’han demostrat molt més lents. Les dades municipals mostren que els habitatges de construcció pública finalitzats per l’Ajuntament (a través de l’IMHAB) a tota la ciutat van ser 0 l’any 2016, 135 el 2017 i 0 el 2018. Per a 2019, encara no hi ha dades. Mentrestant, hi havia 2.185 iniciats o en projecte.
Tampoc oblidem qui té competències en política d’habitatge, tant per construir com per regular els preus dels lloguers: la Generalitat i el govern central, per bé que l’Ajuntament de Barcelona assumeix un protagonisme que necessàriament haurà de donar pas a una resposta metropolitana de totes les administracions implicades.
Una resposta que haurà de saber aprofitar espais lliures com La Marina del Prat Vermell per edificar massivament i solucionar les necessitats de les persones. La construcció des del sector públic suposa, a més d’una necessitat social, una pressió a la baixa en els preus del mercat, com passa a totes les ciutats europees amb un parc considerable d’habitatges en lloguer social. Mentrestant, els preus seguiran pujant i els veïns continuaran veient-se obligats a marxar dels seus barris, de la seva ciutat.
